Des d’aquesta setmana, l’Arxiu municipal de Granollers compta amb un nou fons, que en un temps prudencial podrà estar a disposició dels qui desitgin consultar-lo. Es tracta del fons documental de la Fundació Privada Hospital-Asil de Granollers. La cessió dels diversos documents que componen el fons es va fer dilluns a la tarda, a la Sala de Govern de l’Ajuntament, signant el contracte que regula la concessió de la sessió temporal en règim de comodat, el director general de l’Hospital General, Rafael Lledó i l’alcalde de la ciutat, Josep Mayoral, essent-hi presents el tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni, Jordi Terrades i la regidora de Salut Pública, M. Mar Sánchez. A través d’aquesta signatura del contracte, l’Ajuntament adquireix l’obligació de conservar i custodiar la documentació, i de fer-ne la restauració i el tractament arxivístic per a la correcta classificació i descripció, per posar-la així a disposició de la consulta pública.

La donació inicial està formada per un conjunt aproximat d’unes 1.500 fotografies, les més antigues de les quals daten dels anys 50 del segle passat, i de 75 metres lineals de documents, des del segle XVII fins al XX, anys del 1693 fins al 2000, que omplen unes 750 capses arxivadors,
D’entre la documentació, que ja estat examinada per l’equip tècnic de l’Arxiu, en destaca sobretot l’alt valor del Llibre d’òbits de l’Hospital de Granollers, del període 1693-1841; els dos llibres de comptabilitat Cuentas del hospital de esta villa bajo la invocación del Cordero de Dios 1852-1877, 1877-1892, els corresponents als anys 1927-1935 i la documentació anterior a l’any 1940. Tot el conjunt documental té un gran interès històric, patrimonial i cultural.

Rafael Lledó, que ha valorat la importància de l’acte, «enmig del que estem vivint aquest any i mig». Lledó ha parlat de la voluntat de revifar la història de l’hospital, quan s’acosta el centenari de la inauguració de l’edifici modernista, d’aquí a dos anys. Una documentació que també “permetrà constatar la ràpida evolució de la medecina i destacar la comunió entre la població de l’entorn i l’Hospital. Amb aquesta incorporació de la documentació a l’Arxiu tindrem la història de la ciutat en un clic, una història «que vivia a les golfes i que permetrà que surti a la llum i ser consultada per qui ho necessiti”. En aquest sentit destacava la feina feta per la Carme Barbany i les Germanes Vedrunes per conservar i recuperar el material.
L’alcalde, per la seva banda, citava que la història de l’hospital és la història d’una de les fundacions més antigues de , que ha estat possible sempre gràcies a l’empenta de la societat civil. Curiosament el primer document que teníem damunt la taula, que data de 1693 havia estat escrit només cent anys després de la construcció de la Porxada.

Llibre registre de defuncions de 1693 a 1841, la peça mes antiga de les cedides a l’Arxiu. Josep Mas



De l’Hospital de Sant Domènec a l’Hospital General

La història d l’Hospital de Granollers comença quan Bertran de Seva, un advocat de Barcelona, senyor de la Torre de Seva, a la parròquia de Santa Coloma de Marata, va fer construir l’edifici per un hospital que acolliria “els pobres de Jesucrist”, peregrins i malalts pobres. Les primeres dades que es tenen d’aquesta institució són de l’any 1328, segons un document en el qual “el bisbat autoritza al capellà de l’Hospital per poder fer confessions i administrar l’eucaristia i concedeix un cementiri propi per enterrar els malalts que hi morin”. L’Hospital va dependre de Bertran de Seva i els seus successors fins al 1521, en què se’n va fer càrrec el municipi. Encara que no està documentat del tot, hi ha historiadors que pensen que l’Hospital, amb el nom d’Hospital de Sant Domènec va començar en un altre edifici del carrer de Corró abans de la coneguda ubicació a l’edifici gòtic conegut actualment com a Sala Tarafa. L’any 1403 comptava amb tretze llits. Curiosament va ser Bartomeu Brufalt, el mestre d’obres que va construir la Porxada, l’encarregat de dissenyat i construir l’edifici.
Quan es va produir la desamortització de béns eclesiàstics de Mendizábal, es van suprimir els ordres religiosos que no es dedicaven a beneficència i es van subhastar els seus bens, com els convents de Sant Francesc (Actual Casa de Cultura) i el dels Caputxins, concedits a l’Ajuntament el 1842. El 1844 l’Hospital es va traslladar a les instal·lacions del convent dels Caputxins, on ara hi ha el parc Torras Villa. D’aqui que encara avui molta gent anomeni el carrer dels Caputxins al de

‘Agusti Vinyamata. Aquelles instal·lacions tindrien poca durada, ja que a començaments del segle passat havien quedat antiquades i petites. Aquí entraria un nou personatge que figura en la galeria de persones importants pel desenvolupament de la ciutat, Francesc Ribas Serra, nascut a Barcelona, es va emparentar amb la família Barangé, casant-se amb Eulàlia Barangé Bachs, germana de Josep Barangé, un important industrial i que va ser alcalde en diversos mandats. El va ser qui va impulsar el projecte de la construcció del pont sobre el Congost, el canvi d’ubicació de la via del ferrocarril i l’estació i la construcció del nou edifici de l’Hospital.
Per la construcció el nou Hospital, una de les primeres accions que va dura cap la junta que presidia Francec Ribas va ser demanar a tots els propietaris que tinguessin terrenys entre quatre i sis quarteres (cada quartera eren 2.448’25 metres quadrats) i que volguessin cedir-los o oferir-los a un preu mòdic. També es va iniciar una subscripció popular per recollir els diners. El febrer de 1914 un ciutadà anònim va donar 70 mil pessetes. Més tard es va saber que el donant havia estat l’industrial tèxtil Jaume Corbera Tiana qui va pagar les despeses del pavelló de Sant Jaume. Entre els terrenys que s’havien ofert es va decidir optar pels de Ramon Sobrevia, prop de la carretera de Cardedeu. Josep M. Guibernau es va fer càrrec del projecte de forma gratuïta i el 5 de setembre de 1914 es posava la primera pedra. La nova edificació es va inaugurar nou anys desprès, el 25 de juliol de 1923. Llavors tenia una capacitat de 80 llits. Uns altres importants benefactors van ser el matrimoni format pel Dr. Francesc Fàbregas Mas i Faustina Mata Guerrero, amb importants donacions entre elles la que va fer possible l’acabament del pavelló de Santa Faustina, dedicat a l’Asil i el mobiliari complet.
Una aportació important va ser el fruit de la venda de dos retaules de la Parròquia, el de Sant Esteve i el de Sant Sebastià i Sant Eloi, atribuïts als pintors Vergós i que actualment es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya i el primer, de forma puntual, des de fa dos anys exposat al Museu de Granollers. Per aquestes obres d’art es van obtenir 125 mil pessetes que es van repartir per la construcció del pavelló convent (60 mil), per rendes pel manteniment dels pobres de la institució (50 mil) y quinze mil pessetes més que van restar a la Parròquia per posar els vitralls de color que hi mancaven.

L’any 1971 s’inaugurava un nou pavelló de tres plantes, que l’any 1978 s’ampliaria en alçada amb quatre plantes més. En el mateix recinte, l’any 1984 va entrar en funcionament el Centre Geriàtric Adolfo Montañá, que substituïa l’antic asil. L’any 1995 el centre va renovar i ampliar un cop més les instal·lacions per adaptar-se a les necessitats d’una població creixent i incorporar els avenços tecnològics. El 20 de novembre de 2009 es va inaugurar el nou edifici de Consultes Externes. La darrera ampliació de l’Hospital és ara en procés d’execució.
La Fundació Privada Hospital Asil de Granollers és un centre d’atenció sanitària, sociosanitària i social, integrat al sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya. La Fundació gestiona el Centre Geriàtric Adolfo Montañá i l’Hospital General de Granollers. És una fundació privada sense ànim de lucre, governada per un patronat de vuit membres presidit per l’alcalde de Granollers.
Talment com destacava l’alcalde durant l’acte de cessió de la documentació de l’Hospital a l’Arxiu municipal, és recomanable per conèixer de forma molt més àmplia i ben documentada, consultar el llibre L’Hospital de Granollers, obra de Carme Barbany Ciurans, editat 1998 amb motiu del 75è aniversari.

Josep MAS