Malgrat que fins a una nova ordre no es podrà visitar presencialment, l’Arxiu municipal havia d’inaugurar aquest dilluns la nova exposició fotogràfica que, coincidint amb els actes del programa substitutiu de la Festa Major, rememora aquells balls i festes que se celebraven a la llavors Vila de Granollers durant el primer terç del segle passat. La mostra que ja estava muntada a la planta baixa de l’Ajuntament es podrà veure mentrestant a través de la pàgina web del mateix Arxiu, i en viu, quan les condicions sanitàries ho permetin, fins al 27 de novembre.
L’exposició consta de catorze plafons amb fotografies de Tomàs Torrabadella, Joan Font, Josep Masana, Comas, Joan Guàrdia, Albert Canet i algunes d’autors desconeguts, cedides per l’Enric Garcia-Pey o del fons de Josep Garrell. Les fotos recorden la festa al carrer Anselm Clave a inicis de segle; una ballada de sardanes a la plaça de la Porxada als anys vint; un sant de barri a la plaça Maluquer a la dècada següent; l’envelat que la societat l’Alhambra va muntar l’any 1914 a la plaça Perpinyà; l’envelat de la Unió Liberal als anys 20 al parc de l’estació, ara plaça Barangé; un altre curiós sant de barri dels anys 20, amenitzat per la xaranga del batalló d’Estella de la caserna de Granollers; u altre envelat a la plaça dels porcs, on es veu la publicitat del garatge Baulenas, també desaparegut; una festa dels xòfers de l’any 1932, en la que es veuen Margarida Prades, escollida Miss Benzina 1932, amb les seves companyes, Antònia Pous, Rosa Giralt, Digna Ballescà, Loreto Pou, Rosa Gómez, Pilar Pou i Carme Parellada dalt un Ford, a l’interior de l’envelat a la plaça Perpinyà; la festa dels Sants Metges de 1926; una fotografia de la plaça de la Porxada il·luminada de l’any 1927; l’orquestra La Catalana a l’envelat de l’Alhambra durant la feta major de 1927 en la que es veuen els músics Salvador Llach, Bancs, Brugues, Ruera, Mogas, Maresma, Bataller, Mallol i Camps; la tómbola de la Creu Roja que es va instal·lar a la plaça Maluquer el 1929 i els membres de l’orquestrina New Broadway Jazz, als anys 30, que integraven els músics Font, Gómez, Móra, Sanz, Sender, Sendra, Riera i Ruera.
Sants de barri molt populars
Ara fa més de cent anys, a començament del segle passat i fins ben entrada la primera meitat, a Granollers havien estat molt populars els anomenats sants de barri, sens dubte encapçalats pel del barri de la capella dels sants Metges, al capdamunt del carrer de Corró. Després dels oficis religiosos, les festes reunien els veïns al voltant dels balls que se celebraven al carrer, amb diverses orquestres i cobles tocant al mateix dia. Els carrers eren guarnits amb banderetes i cadenetes de paper, i el davant de les cases s’embellia amb plantes amb flors, canyes verdes i ramatges. De vegades s’il·luminaven alguns edificis emblemàtics com el campanar de l’església o l’edifici de l’Ajuntament i es feien tómboles benèfiques com la de la Creu Roja, també presents en dues imatges de l’exposició del fotògraf Joan Guàrdia Recasens.
Des de fa uns anys la colla dels Amics dels Gegants i Capgrossos s’ha recuperat la celebració de la festa dels Sants Metges, en la que els gegants Cosme i Damiana, que porten el nom dels Sants Metges, tenen un protagonisme especial.
En aquells anys i ben be fins a l’esclat de la Guerra Civil, eren moltes les entitats o societats que havien creat teixit associatiu a la ciutat i organitzaven múltiples activitats. Hi havia els Amics de la Unió, el Casino, que encara perviuen en l’actualitat, l’Alhambra, el Centre Catòlic, el Foment de la Sardana i la Unió Liberal. Quan s’apropava la festa major totes s’implicaven activament a preparar-la, de la mateixa manera com ho fan ara moltes de les entitats culturals de la ciutat.
La Festa Major, de l’hivern a l’estiu
Fins a l’any 1857 la Festa Major de Granollers s’havia anat celebrant quan veritablement li tocava, per Sant Esteve, el dia del patró de la vila, a l’hivern. Coincidint amb el Nadal i que en aquella època feia més fred que ara, la festa quedava en un segon terme i es va pensar en canviar-la de data. A Granollers ocupava l’alcaldia Esteve March i era el rector de la parròquia mossèn Agustí Dalmau. Gràcies a les gestions del frare Pau Carbó, fill de Granollers, deixant de banda la negativa del bisbe de Barcelona, que s’hi oposava, es va aconseguir que el Sant Pare Pius IX signés el 30 de juliol de 1858 autoritzes canviar les dates de la Festa Major als dies 2 i 3 de setembre. L’any 1929 la festa ja s’havia allargat i durava del dia 1 fins al 5 de setembre, cada any començant un dia diferent de la setmana. I es va decidir un nou canvi. A partir del 1930 es celebraria des del darrer dijous d’agost fins al diumenge següent, que alguns anys s’escau ja a principis de setembre.
La festa major va anar minvant a partir dels anys 60 quan molts granollerins aprofitaven el mes d’agost per marxar de vacances i no tornaven fins que s’acabava la festa. Val a dir que el programa d’actes no animava massa a quedar-se. L’any 1983 un grup de joves del barri de Sota el Camí Ral van tenir la bona pensada de canviar el model de festa, inventant la nova Festa Major de Blancs i Blaus, dues colles que rivalitzen de manera sana per guanyar, omplint els carrers i places de la ciutat, especialment del centre en una festa que ja dura de diumenge a diumenge, respectant el darrer dijous d’agost per fer el pregó oficial d’inici.
Orquestrina New Broadway Jaz als anys 1930. Albert Canet
Aquells anys de començament de segle que reflecteix l’exposició, la festa començava amb un repic de campanes i amb la inauguració de les il·luminacions públiques. L’endemà es feia un ofici a la parròquia de Sant Esteve i, a continuació, s’iniciaven els balls matinals i les sardanes. A la tarda es programaven partits de futbol, tenis, curses ciclistes, exposicions de pintura, concerts i balls a l’envelat, que solien instal·lar-se a la plaça Perpinyà o al par de l’estació; i al vespre, representacions teatrals i més balls. També hi havia tronades de migdia, focs japonesos i un castell de focs artificials, d’acabament de festa com en l’actualitat.
Els cartells de la festa
L’Arxiu municipal també ofereix la possibilitat d’accedir al seu web i visualitzar un nou bloc dedicat als programes i cartells de la Festa Major de Granollers des de l’any 1901 fins al 2015, que inclou 116 documents, 79 programes de 1901 a 1977 i 37 cartells de 1979 a 2015. L’Arxiu vol fer conèixer aquest material i posar-lo a l’abast de tothom. D’altra banda, també fa una crida a la ciutadania perquè ajudi a completar aquesta documentació, ja que hi ha anys dels quals no es disposa de material gràfic, concretament dels anys 1902, 1903, 1904, 1905, 1906, 1907, 1909, 1911, 1912, 1918, 1922, 1936, 1937, 1938, 1940, 1941, 1943, 1952 i 1978.
Josep MAS
