Els tertulians, d’esquerra a dreta, Maure Luis, Carles Garcia, Francesc Roma i Teresa Ventura. Josep Mas

L’Arxiu Municipal va celebrar dilluns d’aquesta setmana la seva habitual tertúlia, en aquesta ocasió versant sobre l’Agrupació Excursionista de Granollers i que va comptar amb els testimonis de Carles Garcia, president de l’entitat des del 2004 fins el 2016; Maure Luís, molts anys com a sots president; Francesc Roma, historiador i autor de diverses publicacions sobre l’Agrupació Excursionista i Teresa Ventura, també vinculada a l’entitat des de l’any 1970.


La tertúlia que va engegar l’historiador Francesc Roma va estar principalment centrada a repassar pas a pas el recorregut de l’Agrupació Excursionista, inclús des d’abans de la seva existència fins a l’actualitat. D’aquesta manera explicava que des de finals del segle XIX, allà pel 1889 a Granollers hi havia persones que ja feien excursions, com els germans Maspons i Labrós, però que pertanyien a altres entitats de la llavors Vila de Granollers. Uns anys més tard, el 1916 naixia la primera entitat pròpiament excursionista, en Centre Excursionista de Granollers, amb una vida força breu, però amb membres d’una cabdal importància com els anomenats Maspons i Dionís Puig, com destacava Roma, un pioner en el món de la meteorologia i també un dels primers a parlar, fa més de cent anys del canvi climàtic, argumentant la baixada de temperatura a l’hivern i la primavera i la manca de pluja a l’estiu. El 1922 es constituïa el Grup excursionista El Ginesters però no fou fins al 1928 quan es creava l’Agrupació Excursionista, amb uns estatuts propis i que encara dura. Curiosament a Granollers mai hi ha hagut dues entitats excursionistes diferents alhora i per això no hi ha hagut les trifulgues que sí que s’hi han produït en llocs on hi havia més d’una societat.



Anys 30, l’època d’or de l’Agrupació


Els primers deu anys de vida de l’Agrupació Excursionista representen segons els estudiosos l’època d’or de l’entitat. En aquella dècada es descobria l’àmfora romana a les excavacions de Can Colet, els dòlmens de Céllecs i es creava la secció fotogràfica. A l’etapa prèvia abans de la guerra civil dins l’entitat es diferencien blocs diferents: l’excursionisme esportiu, amb activitats d’esquí, tir a l’arc, atletisme i muntanyisme; l’excursionisme científic (arqueologia, meteorologia, geologia, botànica, mineralogia, lingüística i folklore; activitats d’estudi; la vida social, amb visites turístiques, aplecs sardanistes, comiats als nois que marxaven al servei militar, trobades amb altres clubs i l’edició del butlletí, una eina essencial per conèixer la història del centre, per això quan es va deixar d’editar la dècada del 1960 hi ha un gran desconeixement de què es va fer o va passar i finalment, la formació dels infants, centrada en l’educació en valors, la culturització dels joves, l’enfortiment del cos, el coneixement i estimació de la nostra terra i la muntanya com a activitat saludable.


Excursió pionera a Sant Marçal el 1924. Jaume Riera/AEG


La dècada dels anys 40 va ser una etapa un xic difícil malgrat que l’Agrupació Excursionista no va desaparèixer. Era una època de control de l’associacionisme. Tots els aspectes culturals eren mal vistos i no es deixava constituir noves entitats. Només les ja existents podien seguir fent les seves activitats amb la condició de tenir a la seva junta alguna persona triada o ben vista pel Movimiento, L’any 1944 i sota la presidència d’Antoni Jonch es produïa la recuperació definitiva de l’entitat, sense oblidar que Jonch estava acompanyat d’altres figures rellevants, Salvador Llobet, Josep Estrada… En aquells anys es potencien i argumenten-les diferents seccions i inclús en una, en la de tir en arc, un dels seus membres, Isidre Sauqué aconsegueix el campionat estatal.



Crisi dels 60 i expansió per tot el món

Com ja hem indicat, la dècada dels 60 és considerada com una etapa de crisi, a causa de la no aparició del butlletí. Sens dubte es feien activitats com sempre i del que sí que hi ha constància és de la creació del GIEC, el Grup d’Investigacions Espeleològiques. Una dècada després, la dels 70. El 1974 Francesc Sastre accedeix a la presidència i un any després es produeix la primera sortida de certa importància a l’estranger, l’expedició a Eslovenia, que es fa amb els cotxes particulars dels seus integrants i un any després, el 185 es constitueix la SEDEC, secció d’escalada. I l’expansió cap a l’estranger ja era imparable, el 1978 es fa la primera expedició a Groenlàndia, el 1979 el descobriment i exploració de la cova del Serrat de Vent a Tavertet, una part de la qual trobada uns anys després rebrà el nom de Granollers. L’Agrupació participa també en l’arribada de la Flama del Canigó a la ciutat, en col·laboració amb la Comissió Fabra que organitza l’esdeveniment.


Els anys 80 van ser d’una activitat muntanyenca impressionant. Es van fer expedicions a la Cordillera Blanca, als Andes; el Pic Lenin, a Rússia; l’Aconcagua, el cim més alt de Sud-amèrica i es van fer exploracions a cavitats de Cantàbria. També en aquesta època es van anar ampliant les ofertes a la ciutat, com concursos fotogràfics, cursos de formació, excursions populars, la celebració de la diada social, marxes de regularitat, la mostra del cinema de muntanya i la Matagalls-Granollers que enguany celebrarà la 30a edició. Un fet important per l’Agrupació va ser el trasllat de la seu social al carrer de Corró, una aspiració que tenia d’ençà que va accedir a la presidència el malaguanyat Jordi Icart, comprar una casa i no haver d’estar canviant d’un lloc a l’altre. També es recordaba el desgraciat accident en el que moria Jordi Icart quan practicava espeleologia al sud de França l’any 2007

Inauguració del nou local al carrer de Corró l’any 1987. D’esquerra a dreta, Salvador Llobet, Josep Pujadas, Josep Estrada i Jordi Icart. Teresa Riera/AEG


A la dècada dels 90 van continuar els cursos d’iniciació a l’espeleologia, descens de barrancs, escalada, muntanya hivernal i esquí de muntanya i les expedicions, al Muztaghata, a la Xina el 1995, al Barunse, Nepal el 2001 i el 2007 al G2, malgrat que en aquestes dues darreres ocasions no es va poder fer el cim a causa d’allaus. El 2003 es va voler rememorar la que es creu va ser la primera sortida dels pioners de l’Agrupació feia 75 anys, la pujada al Sui.
Actualment les activitats continuen obertes a la ciutat, estant presents amb el rocòdrom infantil al Parc Infantil de Nadal, amb el Parc Aventura a Ponent durant la Festa Major, les primaverals de cinema de muntanya, conferències, formació…


14 presidents en 90 anys

L’any passat l’Agrupació Excursionista celebrava el seu 90è aniversari. En aquetes nou dècades han encapçalat la junta 14 presidents: Salvadior Llobet (1928-1929 i 1930-1936), Lluís Fort, Joan Canal i Joan Rodons (1929-1930), Josep Font i de Falgàs (1936-1940), Josep Torruella (1940-1944), Antoni Jonch (1944-1957), Joan Bertran (1957-1974), Francesc Sastre (1974-1982), Alfons Garcia (1982-1986), Jordi Icart (1986-2004), Carles Garcia (2004-2016), Oriol Montsant (2016-2017 i Eduard Riera (2017).

Josep MAS