
Coincidint amb la celebració del dia mundial del patrimoni audiovisual aquest dimarts 25 d’octubre la tertúlia de l’Arxiu municipal va oferir una nova tertúlia a Can Jonch, que versà sobre el tema “El Cine Club de l’Associació Cultural de Granollers”. Els ponents van ser en Ricart Caussa i en Lambert Botey, president i vicepresident de l’Associació Cultural i al que un cop començada s’hi va afegir en Josep Comas, conegut fotògraf i afeccionat al cinema.
Entre la dotzena d’assistents a la tertúlia, excepcionalment i potser degut al dia plujós que feia, una majoria eren persones relacionades amb l’Associació Cultural i especialment amb el Cine Club, que van mantenir un diàleg amè amb els ponents. La sessió va estar dividida en quatre aparts, per dècades, començant per la de 1950-1960. La major part d la informació procedia dels treballs realitzats per l’arxiver i periodista Lluís Tintó Espelt, alma mater de l’Hemeroteca municipal i una ponència al Centre d’Estudis del mestre i exdirector de l’Escola del Treball, Esteve Sala Cortés.
La primera sessió del Cine Club va tenir lloc en gener de 1950, tres anys després de la fundació de l’avantpassat de l’Associació Cultural, l’Associació Cultural d’Antics Alumnes de Segona Ensenyança que tenia la seva seu a l’antic Institut del carrer de Corró 49. Entre els fundadors hi havia granollerins tan coneguts com l’advocat Pere Canal, el dentista Oriol Montaña; el filòleg i poeta Ramón Munné, segons els tertulians un dels més implicats; l’advocat i mestre Josep Verde, entre d’altres. L’acte inaugural va tenir lloc a l’antiga biblioteca Francesc Tarafa, a càrrec del Dr. Antoni Oriol i Anguera, sota el títol La crisi actual. El segon acte social, també amb data de 1947 va ser una conferència sota el tema La muerte de Pedro de Portugal (el Conestable) en Granollers i ja el 24 de gener de 1950 el XXIXè acte social va consistir en una sessió de cinema al Cinema Coliseum (més tard Majèstic), amb la projecció de Hamlet. Príncep de Dinamarca.
L’any 1956 s’inaugurava com a Casa de Cultura l’antic convent de Sant Francesc i el 13 de febrer del 1959 es feia en aquesta sala la primera sessió de Cine Fòrum, amb la projecció de la pel·licula La balada de Berlín, amb projector propi i presentat per Jaime Picas. Aquell mateix any se´n van projectar d’altres de conegudes com Las vacaciones de Mr. Hulot, de Jacques Tatí y Mujeres soñadas.
La dècada de 1091 a 1970 va ser segons explicava Esteve Sala una dècada d’eufòria. A partir del 1963 les sessions es feien els divendres, al cinema Astoria i es feien aquest dia de la setmana ja que era el que les sales comercials no obrien. Com a curiositat, l’hora de començament de la projecció, un quart d’onze de la nit. I tenia una explicació: l’Esteve Sala acabava les classes a l’Escola del Treball a les deu i així tenia temps d’arribar sense veure la pel·lícula començada. Si era un dels que més pencava, bé que s’ho mereixia.
En aquesta dècada es va instituir el premi Ramon Dagà i es van fer fins i tot cursets de llenguatge cinematogràfic, projectant-se films tan interessants com Teléfono rojo, volamos hacia Moscú, d’Stanley Kubbrik o El Judes, en català, presentada per Porter Moix i que, segons els tertulians, va ser la vegada que hi va haver més públic a l’Astoria.
De 1971 a 1980 una de les novetats van ser las Noches de Vallés, que patrocinava el setmanari Vallés. Ambé es va passar la primera pel·licula en 35 mil·límetres, Los amores de una rubia, de Milos Forman, lany 1974, a la Casa de Cultura i dintre del cicle de cinema Txec. Una altra activitat que va tenir força èxit van ser les sessions de cinema a la fresca que es feien a la Porxada.
A la dècada dels 80 es va experimentar una davallada del Cine Club. L’any 1981 s’obria el Cercle Cultural de la Caixa i gràcies a això es van poder tornar a fer sessions de cinema fora dels cinemes comercials. L’Associació Cultural va col·laborar amb el Cercle Cultural, presentant així poques projeccions pròpies, amb sessions poc regulars. El 1984 s’inauguraven també les multis sales Mundial. El curs 1982-83 van començar les sessions de Cinema per les Escoles que encara es fan, juntament amb altres activitats com teatre i d’altres manifestacions artístiques que compten amb molt bona acceptació per part de les escoles.
Text i foto: Josep MAS