Bonaventura Buixó, Marina Garell i Herminia Jubany, a la presentació de la tertúlia a Can Jonch.

Coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius, el municipal de Granollers dedicava aquesta setmana la seva tertúlia habitual,la darrera d’aquest curs, a la Societat Coral Amics de la Unió, popularment conegut com el cor de Can Mariano. Per això l’Arxiu va convidar com a tertulians a l’actual presidenta, Marina Garrell, de 61 anys, que ho és des de l’any 2010, directora del cor infantil l’any 1967 i ara cantant del cor femení; el seu antecessor, Bonaventura Buixó, de 73 anys, president des del 1988 fins al 2010, cantant des del 1969, quan treballava a Can Murtra i també membre de la junta de la Penya Cunitu; Hermínia Jubany, de 82 anys, la primera presidenta dona (1986-1988), treballadora de Cal Umbert i després a l’empresa familiar, vinculada al l’entitat des del 1982 i amb la Creu Roja des del 1979 i que va ser la pregonera de la Fira de l’Ascensió de l’any 2011 i Anna Vilalta, membre de la junta i vinculada amb els cors infantil, mixt i de cambra.

La tertúlia va començar amb una àmplia explicació per part d’Anna Vilalta de la figura i ideari de Josep Anselm Clavé, sense el qual no es pot entendre l’existència de la Societat Coral Amics de la Unió. Nascut al barri de la Ribera de Barcelona, fill d’una família modesta, als sis anys va perdre la visió d’un ull. Molt aviat va deixar l’escola i es va posar a treballar de torner però ho va haver de deixar en partir una malformació a l’espatlla, A partir de llavors es va dedicar de forma autodidàctica a estudiar música i poesia, actuant com a guitarrista a diferents cafès de Barcelona. Participà en la creació del primer diari comunista a Catalunya i va participar en les revoltes urbanes de 1840 a 1843 per la qual cosa va ser empresonat a la Ciutadella.
L’any 1845 va dirigir la societat orquestrina La Aurora creada amb un grup d’una vintena d’amics però la dificultat per a crear un repertori adient per a un grup de músics tan heterogeni va fer que Clavé decidís crear el 1850 una societat coral, La Fraternitat, la primera de tot Espanya. Clavé té a Granollers dedicat un dels carrers més cèntricsm un tros de la notra “carretera”, i des de l’any 1966 un monument al costat de l’edifici de Correus, a la plaça Barangé.

Encapçalament dels estatuts de fundació de la Societat Coralfa més de 130 anys.

L’any 1877 naixia a Granollers la Societat Coral Amics de la Unió, coneguda com ja hem dit popularment com el Cor de Can Mariano, en tenir la seva seu al l’antic Bar Mariano, del carrer de les Travesseres número 39, on molts anys després hi hauria la Cooperativa La Vallesana. També se la coneixia com la coral dels Tintorers perquè el seu creador era Ignasi Ferran que tenia aquest ofici. El primer president va ser Magí Vila i el director musical Francesc Margarit. Des d’aleshores, l’entitat ha tingut 36 presidents, malgrat que algun ha repetit mandat com Pere Padró, Joan Castellà, Josep Quintana i Fèlix Llopart.
Els primers estatuts daten de l’any 1891 i segons les directrius de la federació dels cors de Clavé, els cantaires havien de seguir una sèrie d’obligacions, algunes de les quals resulten ben curioses segons explicava Anna Vilalta, com «haver d’anar mudats i anar a cantar als enterraments». Tampoc es podien cantar pel carrer les cançons que es cantaven als assaigs perquè les altres corals no les copiessin.
La Societat Coral Amics de la Unió que havia estat sempre al carrer de les Travesseres va patir com la resta de la societat granollerina els efectes de la Guerra Civil i durant aquells anys pràcticament no va tenir cap activitat, malgrat canviar tres cops de president, Jaume Vinyals, Albert Masat i Josep Quintana, qui continuaria fins a l’any 1946, després que al juliol de 1940 es permetés de nou el funcionament de le entitats cíviques, socials i culturals. L’any 1947 canviava de nou la ubicació de la seu social anant a raure al passatge del Triomf, ara carrer del mestre Aureli Font. El cor ja tenia tres-cents socis, una tercera part dels quals eren cantaires. I el 1960 nou canvi de local, aquesta vegada a la plaça de la Porxada, damunt la font. Un any després, el 1961 s’aprova l’ingrés de dones com a sòcies protectores, amb els mateixos drets que els homes però no serà fins al 1983 la creació de la coral mixta. Com deien les tertulianes, «llavors eren poques dones u en canvi ara gairebé només hi ha dones».

Dos monuments a la mateixa plaça

Gràcies una subscripció popular l’entitat inaugurava el 30 de maig de 1954 el primer monument a Josep Anselm Clavé, al parc de l’estació, l’actual la plaça Barangé, obra de Víctor Moré, però nou anys més tard, quan l’estació ja estava fora de servei i es va reestructurar aquell espai que ocupava el parc per edificar-hi els nous edificis de Correus, Telefònica i més tard el del Sindicat CNS, el bust de Clave es va treure i va ser traslladat a la seu dels Amics de la Unió. El 22 de maig del 1966 s’inaugurava el nou monument, obra de l’arquitecte municipal Joan Barangé i el forjador Martí Masvidal i que aquesta vegada es va salvar quan es va construir l’aparcament soterrat del Sot.
El 1968 i dirigit pel mestre Felicià Maresma naixia el cor infantil. La padrina de l’estendard va ser la qui ara presideix l’entitat, Marina Garrell. El formaven majoritàriament fills de socis i cantaires d’entre 8 i 14 anys.
L’any 1977 els Amics de la Unió celebraven el seu centenari, organitzant diversos actes. L’ajuntament llavors presidit per l’alcalde Francesc Llobet Arnán li concedia la medalla de plata de la ciutat. L’entitat comptava llavors amb mig miler de socis.
Després de més de 20 anys a la plaça de la Porxada, en un local que havia quedat petit, la Societat va fer una crida a la població granollerina aconseguint cinc-centes aportacions de cinc mil pessetes (30 Euros) per comprar un altre local, de nou al carrer de les Travesseres nº 20 on a la seva planta baixa i pis, que s’inaugurava el desembre del 1981.
L’any 1990 va ser un altre any important per l’entitat quan Granollers va ser declarada V Vila Claveriana. Segons explicava Buixó qui llavors era el president, van ser quinze dies, de 6 al 20 de maig frenètics. Pràcticament no va parar per casa seva i no va dormir tot el que hauria volgut havent de combinar la seva feina a Can Murtra i tota aquella organització. El pregó va anar a càrrec del poeta i filòleg Ramon Munné i Coll. Aquell any la Coral Mixta va aconseguir cantar al Monestir de Montserrat en acabar la Missa del migdia.

Cartell anunciant elsopar del centenari, l’any 1977

Els anys 90 van ser molt prolífics i el 1996 un grup de gent jove decideix crear l’escola de Música per tal d’oferir cantaires de més nivell als cors que veuen augmentat el seu nombre de membre. La junta va saber donar confiança a la seva gent jove, aconseguint una qualitat envejable. Actualment la societat compta amb set cors, tres orquestres i gairebé set-cents alumnes.
Buixó acabava la tertúlia parlant dels actes que van fer-se pe celebrar l’any 2002 el 125è aniversari i que van motivar que la Societat Coral Amics de la Unió deixés de pertànyer a la Federació de Cors de Clavé. Segons deia «vaig anar en persona a convidar-los i no va venir ningú». El mateix va passar amb la presentació del llibre de la col·lecció Coneguem Granollers dedicat a l’entitat, «tampoc va venir ningú». I «el que són les coses, ara aquest any la mateixa Federació ens ha concedit el premi a la innovació».

Per completar la tertúlia, a la sala del costat de la d’actes de Can Jonch on se celebren habitualment aquestes tertúlies es va oferir una petita mostra de documents pertanyents a la Societat Coral Amics de la Unió que aquesta entitat més que centenària va cedir a l’Arxiu Municipal per a consulta d’aquells estudiosos i ciutadans en general que ho desitgin.

La història del “Coro de Can Mariano” dóna per molt més que una tertúlia. Quantes i quantes anècdotes poden explicar els seus antics i nous integrants, de les seves actuacions arreu de Catalunya i a fora i d’aquelles excursions que gairebé sempre es feien per la Pàsqua o a l’estiu, havent voltat per tores les regions d’Espanya i alguns països d’Europa. Hi ha tema per molets altres trobades…

Text i fotos: Josep MAS