Tiger Menja Zebra representen com pocs el so de 2012. Un any fosc, convuls, caòtic i en certa manera inquietant. Com la música d’aquests granollerins. Sorgits de les cendres dels imprescindibles Camping, debutaven divendres passat a la NAUB1, en el marc de la presentació del segell discogràfic que ells mateixos han posat en marxa per a donar sortida a propostes poc ortodoxes i sempre arriscades, Music Or Nothing. La seva primera referència és precisament el debut de Tiger Menja Zebra, «Com començar una guerra».
Encertadíssim títol per a una col·lecció de vuit actes de terrorisme sonor que acosten la vocació experimental i trencadora de Camping a extrems fins ara desconeguts. Com si els excomponents d’aquella formació haguessin desfet el procés evolutiu que, disc rere disc, els havia allunyat del seu post-rock inicial per acostar-los més al format cançó -tot i que mai en el sentit més convencional del terme-. I sí, quelcom de post-rock té aquest debut -malgrat superar amb prou feina la mitja hora entre els seus vuit talls-, però també hi ha sons industrials i la immediatesa agressiva del hardcore en les seves vessants més extremes. Una revista barcelonina els ha etiquetat recentment com a post-tot, i ara mateix no se m’acut millor manera de definir un grup que tant pot beure de Mogwai com de Nine Inch Nails.
Deconstruint qualsevol estructura coneguda i tenyint-la de sorollisme, percussions penetrants i veus inintel·ligibles. Tot això, mentre els seus components s’intercanvien els instruments -guitarres, baix, sintetitzadors, bateries electròniques…- sota una il·luminació gairebé inexistent. Foscos, convulsos, caòtics i en certa manera inquietants. Com els temps dels quals són fruit. Al capdavall, no consisteix l’art en això? OS
