Quan encara falta un mes per la celebració de la diada de Sant Esteve, copatró de la ciutat, juntament amb Sant Plàcid, aquesta setmana era presentada la pròxima celebració, el 26 de desembre, festivitat dedicada al primer màrtir del cristianisme d’un acte recuperat de l’antiga i primitiva Festa Major, el Foc de Sant Esteve. La presentació es feia just en el lloc on fa quatre-cents anys s’havia celebrat aquest acte, la plaça de la Porxada, a la banda del carreró del Portalet. Hi assistien l’alcaldessa, Alba Barnusell i la regidora de Cultura, Vanesa Jiménez, acompanyant als representants dels Amics dels Gegants i Capgrossos i dels Diables de Granollers, artífex en la recuperació d’aquesta festa.
El Foc de Sant Esteve és potser la tradició granollerina més antiga de la que es tenen referències documentades des de l’any 1619, al segle XVII, amb tot i que la primera referència de la Festa Major de Sant Esteve data del 1571.
Segons expliquen els recuperadors de la festa, “el foc s’encenia a la plaça de la Porxada, davant del Portalet, amb llenya que aportaven els veïns i que havien recollit la nit de Nadal. La foguera es feia en honor al Patró i per obsequiar els nombrosos veïns de la Cerdanya que, a causa del mal temps hivernal al Pirineu, baixaven a la terra baixa en cerca de treball”. Vora el foc s’hi torraven castanyes que els mesuradors municipals arreplegaven dels darrers mercats, i que un cop torrades eren llançades des del balcó de l’Ajuntament. La foguera que arribava a una alçada de gairebé dos pisos, i les cendres no eren recollides fins a la vigília de la festa de Sant Antoni, el 17 de gener.
La Festa Major d’hivern bàsicament quedava composta, a més del Foc de Sant Esteve, per balls, les tronades i les passades, també anomenades cercaviles, amb el pendó, la banda i les autoritats. Hi ha constància que l’any 1626 també es va fer un castell de focs, i que la tradició fins i tot es va mantenir durant la Guerra del Francès, a inicis del segle XIX.
La darrera referència del Foc de Sant Esteve va ser el 1857, últim any que es va celebrar la Festa Major la diada del patró Sant Esteve per traslladar-la l’any següent al mes de setembre, concretament als quatre primers dies del mes, ja que a les dates del desembre el fred i les inclemències del temps no convidaven massa a estar de festa al carrer, mantenint, això sí, la festa en honor al patró. Més endavant i com que aquests quatre dies podien no incloure el cap de setmana es va tornar a canviar la data de la festa, celebrant-se des del 1930 i per acord de diferents societats locals i amb el vistiplau de l’Ajuntament, des del darrer dijous del mes d’agost fins al diumenge següent.
La celebració del “foc” recuperat
Tal com consta en el programa de les pròximes festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, del que ja vàrem fer-ne menció en un recent reportatge, el “Foc de Sant Esteve” se celebrarà el mateix dia 26 de desembre a la tarda. Els organitzadors no pretenen “recrear la Festa Major d’hivern, com ja va esdevenir fins al 1857, sinó recuperar la tradició del patró de la ciutat, que fins a enguany, era perduda. El 2025, en un moment d’auge per la cultura popular i tradicional a la ciutat, es recupera la tradició amb un nou format, encara que respectant els elements i l’essència d’una tradició amb més de quatre-cents anys d’història”.
A les sis de la tarda començarà la celebració amb la sortida del Foc de Sant Esteve. Els Diables de Granollers, proveïts amb desenes de torxes faran la despertada dels gegants Esteve i Plàcida, a l’Ajuntament i des de la cruïlla del Portalet, on es feia la tradicional foguera arrancarà el passacarrer pels de Santa Esperança, Anselm Clavé, Nou i Barcelona, per arribar a la plaça de l’Església, on arribaran pels voltants de les set de la tarda, acompanysts per la Banda de Sant Esteve, una banda amb músics granollerins creada per l’ocasió.
Un cop a la plaça de l’església els gegants realitzaran el seu ball i les torxes encendran la foguera. Una carretillada tradicional per part dels Diables de Granollers emularà el gran foc que s’encenia a Granollers, per acabar amb un espetec final conjunt i un repic de les campanes.
Josep MAS
