L’esport formatiu té gran presència en la infantesa. El futbol, el bàsquet, el karate, el tenis, el patinatge i un gran ventall de disciplines esportives formen part de la vida dels més petits, que somien a arribar a ser professionals o que simplement gaudeixen de l’esport i els seus companys. Segons l’Enquesta d’Hàbits Esportius de 2022 a Espanya, el 65% de les persones que practiquen esport van començar abans dels quinze anys.
En aquesta fase de l’esport, però, s’ha d’assenyalar una figura rellevant en el context del desenvolupament dels nois com és l’entrenador. Aquest no només té un rol esportiu, ja que els tècnics tenen un paper important en l’educació dels nens i nenes a través de la modalitat que practiquen. Sumant entrenaments i competicions, els infants normalment comparteixen un bon cúmul d’hores setmanals amb els seus respectius entrenadors.
Patinar i aprendre
La Clàudia Martí, tot i no haver complit encara els vint-i-dos anys, en porta ja sis com a entrenadora, i ho fa en un esport minoritari com és el patinatge al ‘Club Patí de Montornès del Vallès’. Aquí entrena noies del grup ‘xou’, una modalitat que consisteix en la realització d’una coreografia amb patins. Les protagonistes d’aquest se situen entre les edats d’11 i 18 anys.
A més, la Clàudia també veu créixer l’esport en les més petites, ja que entrena noies d’entre 5 i 8 anys: “M’agrada veure créixer a les nenes, tant en l’àmbit personal com la seva evolució en el món del patinatge. Transmetre la seva estima cap aquest esport i veure que també gaudeixen. Amb el patinatge poden aprendre valors com “l’autoexigència, l’esforç, perseverança, disciplina, superació personal o compromís”.
L’entrenadora de Mollet del Vallès apunta la rellevància de guiar les noies en aquesta experiència formativa: “Soc exigent, però soc molt conscient de l’edat que tenen i que també venen a gaudir.”
El bàsquet, un esport de treball en equip i cooperació
Les llicències federatives es troben en auge en aquest esport col·lectiu. Segons les dades de la Federació Espanyola de Bàsquet, a escala nacional ja es compta amb 440.427 d’aquestes llicències, aconseguit l’any 2024. De l’augment respecte el 2023, la majoria han estat d’integrants del gènere femení, que n’han sumat 19.165.
La Paula Alba és entrenadora d’aquest esport amb ressò. En el seu cas, amb l’edat de vint-i-dos anys, dirigeix des de la banqueta un equip femení en la categoria d’infantil del Club de Bàsquet de Vilanova del Vallès, amb noies d’entre 11 i 13 anys.
A més, té experiència amb jugadores més grans, havent entrenat un cadet femení format per noies d’entre 15 i 16 anys. La tècnica vilanovina ha format part d’aquest esport durant setze anys, sis d’ells com a entrenadora formativa. “Crec que el meu paper és de ser una persona model. Els entrenadors/es som una persona clau fora de l’àmbit familiar o escolar, i això és una gran responsabilitat”.
“M’esforço molt per transmetre que poden ser fortes, valentes i liderar, dins i fora de la pista. El bàsquet és una excusa meravellosa per parlar de coses més profundes”. L’entrenadora té una gran vocació per l’educació i ensenyament, i sent un plaer enorme ajudant a les noies a formar-se dins i fora de l’esport: “M’agrada veure com evolucionen, com agafen estima per l’esport, i com aprenen valors com l’esforç, la cooperació i el respecte. Quan veig una mirada d’il·lusió després de fer una bona jugada o quan celebren una millora, em recorda per què faig això”.
La Paula té “una relació molt propera i basada en la confiança” amb les jugadores. “M’agrada escoltar- los, fer-los partícips i que se sentin valorats”. A més, matisa un punt important: “Intento trobar l’equilibri entre la disciplina i el fet de gaudir”.
L’esport rei, un espai educatiu més
Quan parlem d’esport entre els infants, no podem deixar de banda el futbol. Els patis de les escoles acostumen a evidenciar traces amb partits i jocs on els infants gaudeixen tenint la pilota als peus; i les tardes d’una gran quantitat de nens l’emplenen els entrenaments a clubs de futbol o estones de joc als parcs, sumats a caps de setmana amb competicions o goig amb amics.
Entre aquests clubs, trobem el C.F. Vilanova del Vallès, on el David Ramos i l’Andreu López són entrenadors d’un grup de jugadors en etapa formativa. El David té vint-i-un anys i aquesta darrera temporada ha estat la setena com a entrenador formatiu. Recentment, des de finals del 2024 fins al juny del 2025, ha estat al càrrec d’un equip de la categoria infantil al club de Vilanova del Vallès, a la qual competeixen nens d’entre 14 i 15 anys.
En David, però, sap el que és estar a ‘l’altre costat’, ja que també ha jugat a futbol des dels cinc anys. Per això, té clar l’aspecte que més li agrada del seu treball com a entrenador formatiu: “Els hi ensenyo el que m’han ensenyat a mi”, formant un aprenentatge que passa de generació en generació.
El futbol té una gran força mediàtica i accessibilitat, on els nens veuen patrons de comportament i estils dels seus ídols a mitjans com la televisió i xarxes socials. Els pentinats, les botes que utilitzen, l’estil de joc, però sobretot l’educació, són característiques en què poden fixar-se.
Davant aquest fet, l’entrenador formatiu té el rol de guiar els jugadors pel camí correcte. El David assenyala un aspecte important en la responsabilitat d’un entrenador formatiu: “Primer de tot, has de ser tu qui dona exemple. Després, pel que fa al futbol, encertem coses abans què passin per tal que vegin que tens experiència i a partir d’aquí t’escoltin”.
El seu segon entrenador, l’Andreu López, també en porta set temporades com a tècnic en els seus vint anys de vida; i tots dos formen la parella de tècnics d’aquest grup de joves futbolistes a la segona divisió. “Vaig començar perquè m’agradava el tema d’ensenyar als petits”. Al contrari que el seu company David, explica que vol ensenyar als nens “allò que a mi mai m’han ensenyat”, i que a partir de l’esport tenen “la manera de deixar els problemes enrere i buscar l’amistat i esportivitat en el joc”.
Dins d’aquest esport, de la mateixa forma que en tants altres, els infants s’han d’enfrontar a la derrota i la victòria. “El meu paper és que aprenguin a saber guanyar i a saber perdre”, explica l’Andreu. Els valors en totes dues situacions tenen transcendència en la seva vida diària, on es poden trobar amb escenaris on apliquin aquests aprenentatges.
En adició, el David assenyala la forma en què tenen capacitat d’educar i que els nens es desenvolupin personalment a través de l’esport: “El futbol té valors com la disciplina, la constància, la competició, el treball en equip i el respecte; tot és aplicable a la vida en general”. D’aquesta forma, els infants tenen la capacitat de gaudir de l’esport a la vegada que aprenen d’aquest i dels seus referents a la banqueta.
Els entrenadors formatius tenen un paper rellevant en l’educació i desenvolupament personal dels joves integrants dels clubs, i en són conscients d’aquest rol. L’esport esdevé un escenari perfecte per tal que els infants puguin aprendre de les experiències viscudes a les competicions, guiats per un model a seguir com són els tècnics dels esports que practiquen.
Fotos i text per Frank López Moreno
