Aquest dijous al vespre la sala gran del Teatre Auditori de Granollers omplia gairebé el seu aforament, en l’acte d’entrega de les Medalles de la Ciutat en la seva edició de 2024, reconeixement acordat en el ple municipal celebrat el passat dia 28 de gener, per unanimitat.
Tal com vàrem informar en aquesta mateixa revista recentment, els guardonats amb aquesta distinció han estat el matrimoni Frederic Roda Fàbregas i Francina Gómez Ars, Mercè Gasch Riudor, Francesc Campaña Oliván i Fermí Puig Botey, aquests dos darrers, a títol pòstum. L’acte de reconeixement va estar amenitzat pel pianista Martí Ventura i presentat per la periodista Clara Armengol.
Com és ja tradicional l’entrega de guardons va anar precedida per una breu descripció personal de les persones que reben l’homenatge i els seus mèrits que segons consten en el llibre que s’edita per l’ocasió i s’obsequia els assistents n’extraiem els que publiquem, junt amb un resum dels seus parlaments.
Els primers a pujar l’escenari eren Frederic Roda Fàbregas i Francina Gómez Ars, guardonatspel seu impuls a les arts escèniques a Granollers i compromís amb la vida cultural de la ciutat al llarg dels darrers 40 anys. Director i professor de teatre ella i actriu i empresària ella, han estat darrere d’iniciatives teatrals singulars i innovadores, acompanyades de projectes de formació i sensibilització, que han contribuït a acostar les arts escèniques a tots els públics i han situat Granollers com un centre de creació i formació en arts escèniques.
Roda va fundar l’any 1982 la companyia de teatre La Farinera, ja amb Francina com a actriu. Aquell mateix any van convertir La Cantonada en un espai singular on es feien espectacles i concerts de petit format, a més de ser bar-restaurant. L’any 1995 van crear TàBaTa, una companyia de teatre infantil, que fins a 2005 va fer més de 200 espectacles l’any per tot el territori espanyol. Des del 1998 fins al 2017 van dirigir el desaparegut Teatre de Ponent, on destaquen les vint-i-cinc edicions dels Tallers de Teatre per a centres de secundària i la producció del cicle Teatre i Literatura, que ofereix adaptacions teatrals de textos clàssics per a Batxillerat.
Com eren dos, el seu parlament va ser el de més durada. Després d’una presentació original com pertoca a artistes com ells, a través de la pantalla de la sala, intervenia primer la Francina, que manifestava la seva timidesa en haver de parlar en públic i agraïa “a un públic que ha estat la nostra costat en aquesta aventura que ha durat més de quaranta anys, als amics, amigues, companys i companyes pel suport que ens heu donat al llarg d’aquests anys, que no sempre ha estat fàcil”.
I explicava els seus projectes fets. “Vàrem poder obrir el restaurant la cantonada i posar en marxa l’escola Taller Teatre Escola, tenir la nostra pròpia companyia, Tabata Teatre, col·laborar amb entitats i grups de teatre de la ciutat, així com en aquests últims divuit anys, al nostre Teatre de Ponent. Però com que diuen que qui perd els orígens perd la identitat, recordaré sempre d’una manera molt especial els companys del grup de teatre La Farinera Teatre Factoria, on ens vam conèixer en Frederic i jo”.
Per la seva banda Frederic explicava la seva arribada a Granollers “la primera vegada que vaig travessar la frontera entre el Vallès Occidental i l’Oriental va ser el 1978, quan la Diputació de Barcelona em va demanar que vingués. Granollers a sondejar amb l’amic Gregori Resina de posar en marxa un centre de teatre… aquella història no va poder ser, però em vaig proposar la possibilitat de continuar vivint a Granollers. Va ser quan vam crear el grup de teatre La Factoria…”
I acabava: “Veient les persones amb què compartim el tema de la medalla de la ciutat em fa la il·lusió pensar que en cada un d’ells tenim una certa referència… Amb el Fermi Puig en relació amb el nostre restaurant La Cantonada; per altra banda, teníem a la Mercè que era una de les nostres grans col·laboradores com a espectadora del teatre i finalment, direu, i amb el Francesc Campanya?, doncs una cosa molt important, quan fèiem teatre de carrer havíem de consultar-li sempre (rialles del públic). I finalment cal dir que trobar-nos aquí amb l’Alba que ens entrega aquesta medalla, ella que va estar a la nostra escola de teatre quan tenia 19 anys, això no m’ho esperava pas. Gràcies a tots els que heu estat col·laborant amb nosaltres tots aquests anys“.
La segona a rebre la distinció de mans de l’alcaldesa Alba Barnusell era Mercè Gasch i Riudor, a qui es concedia per la seva llarga trajectòria en el foment de la lectura i el seu compromís amb la difusió del coneixement, que ha exercit com a bibliotecària i des d’entitats de la ciutat com AGEVO.
Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries de la Diputació de Barcelona, obtenint el títol l’any 1962. El 1984 va incorporar-se com a directora a la biblioteca de Granollers, primer a la Francesc Tarafa, al carrer Corró i després a la de Can Pedrals, fins la seva jubilació, el 2006.
Ha estat i està vinculada a diverses entitats de la ciutat, com Ressò o AGEVO, i és coautora del llibre La Biblioteca de Granollers juntament amb Teresa Castelló, Josefina Sampere, i Maria Carme Illa, editat per commemorar 75 anys d’aquest equipament.
La Mercè va fer un breu recorregut pel seu pas per les biblioteques Francesc Tarafa i Can Pedrals, en les que va treballar durant 22 anys.”Però el premi no és només per a mi, deia, incloc en aquest honor a la meva predecessora Josefina Sampera i a totes les companyes directores, bibliotecàries, tècnics, auxiliars i subalterns, totes juntes treballant plegades, per aconseguir que les biblioteques de Granollers hagin estat un far de cultura per la ciutat… Podria dir que un 80 % dels granollerins han passat per les nostres biblioteques. Entre les biblioteques de Barcelona la de Granollers ha estat sempre de les primeres, capdavantera en els grups de lectura, va inaugurar la biblioteca del malalt a l’Hospital, seu de la Universitat Oberta de Catalunya en els seus inicis, va crear el concurs literari el 1940, fent particeps a partir de 1956 a totes les escoles de Granollers i fins al dia d’avui, vam crear el grup de neolectors amb dones africanes de Cáritas, ensenyament de català, l’hora de la música o el cine club, el préstec de revistes i és que a la biblioteca no paràvem ni paren ara de fer activitats per fomentar la lectura i la cultura. No ho vaig fer sola i sempre vaig confiar en el bon saber de les meves companyes i també vaig comptar amb granollerins que desinteressadament col·laboraven en moltes activitats…” destacant l’Esteve Sala, la Margarita Tintó, Montserrat Medalla, Montserrat Casals, Dolors Taulats, Francesc Circuns, Dolors Cladellas i un llarg etzètera. Agradia el suport del personal de l’Ajuntament com per exemple quan el trasllat de la biblioteca Tarafa a Can Pedrals l’any 1995 i després comentà la seva col·laboració un cop jubilada amb la revista Ressò, ordenant l’arxiu de la Parròquia de Sant Esteve i del bisbat de Terrassa que en aquell moment estava a Granollers; la particular de mossèn Francesc Pardo, que s’havia d’emportar al bisbat de Girona i fent feines de registres i censos a Cáritas. El 2006 es va fer sòcia d’Agevo, les aules universitàries per la gent gran que des del 2013 n’és la presidenta.
“La meva vida no seria el que és, sense la cultura de Granollers. He col·laborat a engrandir-la però també he gaudit d’ella. Agraeixo de tot cor el reconeixement en nom meu i de tot el personal de les biblioteques de Granollers”, acabava dient.
Les dues següents distincions s’entregaven a títol pòstum. La primera corresponia a Francesc Campaña Oliván (1941-2024), per la seva llarga trajectòria al servei de la ciutat en el cos de la policia local, com també des de les entitats amb les quals ha col·laborat. Campaña va servir com a policia local de Granollers durant 40 anys, entre 1966 i 2006, cos del qual va ser-ne el cap durant 21 anys va estar al capdavant de diversos projectes, com el desplegament de la policia de proximitat, amb agents a peu, en moto i amb la unitat canina.
El 2017 Campaña va batejar el quilòmetre 11 de la Mitja Marató, en reconeixement al suport que sempre havia ofert a aquesta prova esportiva, com a cap de la Policia Local i d’ençà que es va jubilar, com a voluntari. El 19 de juny de 2006 va rebre la Medalla al mèrit policial del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.
Li tocava en aquest cas difícil tasca de recollir la condecoració a la seva filla Marta Campaña, a la que acompanyaven els nets d’en Francesc, Sergi i Lidia.
Emocionada, llegia les seves paraules d’agraïment que no per breus menys emotives i que van motivar un calorós aplaudiment per part dels assistents, entre els qui hi havia l’actual cap de la Policia Local, Lluís Colomer, companys del cos i antics regidors responsables del seu servei. La Marta es dirigia especialment als companys i amics del seu pare i a tothom que li ha fet costat recentment dient que “és un honor rebre la medalla en nom del meu pare, avui que justa fa tres mesos que ens va deixar. Volem agrair que s’hagi pensat en ell. Li hauria fet molta il·lusió. Llàstima que no l’hagi pogut rebre en persona. Volia agrair a tothom que ha estat ajudant aquests darrers mesos i que li han fet treure un somriure en els moments durs i a la gran atenció rebuda per part del personal de l’Hospital de Granollers”, acabant el seu breu parlament felicitant a la resta de guardonats.
El quart homenatjat, igualment a títol pòstum era el reconegut cuiner Fermí Puig i Botey (1959-2024), per la seva trajectòria professional i per la seva tasca de difusió de la cuina tradicional catalana, que sempre ha defensat des dels seus orígens granollerins i vallesans.
Fermí Puig, nascut a Granollers, va passar per les cuines de grans restaurants de Barcelona i Catalunya, com el Bulli, Andalusia, Veneçuela i les Illes Canàries. El1999 va ser xef del restaurant Drolma, al Majestic, on va guanyar una estrella Michelin. El 2013 va obrir el seu propi restaurant, i és autor de diversos llibres de cuina. L’any passat un grup de personalitats de diversos àmbits de la societat, i l’Ajuntament de Granollers, van sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la concessió de la Creu de Sant Jordi.
Carla Puig, la filla d’en Fermí rebia el guardó i es dirigia igualment de forma breu a l’auditori agraint “en nom de tota la família i amics a l’alcaldia de Granollers per dipositar la seva confiança i donar-li aquesta medalla al meu pare. És un honor i orgull ser qui la recull, però també amb la nostàlgia que no pugui ser ell qui la rebi en persona. Granollers és la ciutat on va néixer el meu pare i forma part de la seva història, i per això aquesta medalla ens omple de felicitat i sé del cert que seia un orgull molt gran per ell. Aquesta distinció és un homenatge a la seva trajectòria, al seu esforç i la seva dedicació en el món de la cuina. Granollers va ser casa seva i el lloc on va créixer. Qui el coneixia sabia que estimava aquesta ciutat i a la seva gent. Gràcies a tots per recordar-lo i per valorar la seva feina“.
Només restava tancar l’acte per part de l’alcaldessa qui després d’agrair l’assistència dels qui gairebé omplíem el pati de butaques del teatre, manifestava que “les paraules del que han parlat aquí també respiren el nostre llegat, de les nostres arrels. Granollers és el reflex de la seva gent, una història col·lectiva que escrivim entre tots… és un acte tradicional, solemne, senzill, de reconeixement i d’admiració, on agraïm trajectòries de persones que han contribuït amb el seu esforç, dedicació i compromís a fer una ciutat millor i a projectar-la cap enfora. Avui hem posat noms, hem reconegut trajectòries singulars, persones que han deixat empremta a la nostra ciutat i que posem de manifest la seva dedicació i treball, el seu tarannà i la seva manera de fer. Aquesta distinció posa en relleu el valor de la cultura, del pes de la tradició, la força del coneixement i del servei comunitari”. Particularment va fer, per acabar, un breu elogi dels cinc guardonats i la seva feina.
Josep MAS
