Catalunya disposa d’un teixit cultural molt important. El 29% de les entitats de cultura popular catalana s’han creat abans del 1980. La cultura de Catalunya es reuneix, sobretot, en la zona metropolitana, la qual representa el 48% en total. Per aquest motiu, hem fet un recorregut pel Vallès Occidental per conèixer a la Mireia, el Pol, l’Hèctor, el Matí, el Joan, el Ricard, la Irene i la Laia. Ens aturarem a diferents pobles i ciutats per conèixer més detingudament les colles i els joves que les formen i que lluiten per fomentar la tradició catalana.
La primera parada és a La Principal de Terrassa. És una cobla amb més de 90 anys de trajectòria ininterrompuda. Va sobreviure a la Guerra Civil Espanyola, època en la qual moltes cobles es van separar. Els seus èxits han sigut inevitables, ha recorregut Madrid, València i Màlaga. L’any 2013 va publicar el seu primer disc “La Principal de Terrassa 90 anys” en el qual hi ha enregistrades sardanes dedicades a Terrassa i a l’entorn cultural de la ciutat. En la seva llarga trajectòria ha participat amb diferents directors i compositors com el Ricard Anglada, el Joan Carreras o l’Emili Renalies, entre d’altres.
A la cobla de Terrassa hem conegut a l’Hèctor Molina i al Martí Solà. Dos joves de 20 i 21 anys, que des dels 7 anys es van iniciar al món de la música. L’Hèctor va començar a tocar la trompeta, instrument que encara segueix tocant a la Cobla. Va començar a la Principal de Terrassa fa un any, a partir d’una trucada per una substitució. Però el gener del 2022 va començar a ser músic titular. El Martí també és músic a la Cobla des de fa un any, ell toca el flabiol tot i que va començar tocant la flauta. El Martí abans d’estar a la Principal de Terrassa va actuar en diferents bolos. Per ells, continuar dedicant-s’hi en cobles és una visió de futur, els hi agrada i, sobretot, volen fomentar la música tradicional catalana per mantenir-la.
A l’informe del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) del 2020, de les entitats culturals populars catalanes que més percentatge tenen és “el cant coral i la música tradicional” amb un 17%. Per tant, la música de les cobles es troba en aquesta categoria que lidera la llista d’activitats culturals.
Gràcies a la música i, en aquest cas, la música de les cobles catalanes, han acompanyat des de fa molts anys una dansa considerada com a ball nacional de Catalunya, les sardanes. L’origen és curiós, ja que es desconeix del cert d’on provenen, autors han afirmat que les sardanes són originàries de les èpoques preromanes. A l’antiga Grècia existien danses circulars on es donaven les mans i que, posteriorment van ser adoptades pels pobles ibèrics. Fins al segle XVI no es comença a parlar de “sardana” com el ball que es balla en cercle tancat o rotllana.
Recorrem uns 15 quilòmetres fins a arribar a Sabadell a la colla Sabadell sardanista, la qual es va fundar de forma oficial el 1947. A Sabadell coneixem a la Mireia Castanyer de 21 anys. Fa 13 anys que balla sardanes i tot va començar com un extraescolar, però que, des d’un principi li va encantar. El seu projecte de futur és continuar ballant sardanes “fins on li aguanti el cos”.
La Confederació Sardanista de Catalunya va afirmar que l’any 2019 es van generar “més de set mil activitats, entre 175 aplecs, 2.644 ballades, 269 concerts, 68 concursos i 3.858 cursets. Un centenar de cobles han continuat en actiu i s’han arribat a estrenar 185 sardanes”.
L’any 2018 el Grup Sardanista Nova Crida de Manresa va desaparèixer després de 40 anys ballant. La Nova Crida va afirmar que no trobava relleu generacional i que a la Joventut ja no li crida el món de la sardana. Generalment, en les colles hi ha poca gent jove, la mitjana d’edat és de 50 anys. Però, tot i això, encara existeixen colles joves de sardanes. És el cas de Sabadell, els quals tenen diferents grups de diverses edats.
Ens quedem per Sabadell, a l’aplec pel festiu de la Salut. Allà descobrim molta diversitat cultural catalana, colles de bastons, de castellers, de gegants, timbalers, i un munt de gent gaudint del matí assolellat. Parlem amb en Joan Pallejà de 21 anys, de la colla bastonera de Sabadell. Des del 2017 que participa en aquesta i s’ho combina amb la colla bastonera de Terrassa. Per ell, participar en les colles és gratificant, coneixes a gent i fas amistats. En Joan remarca que és molt important fomentar-ho als més petits, pel seguiment d’una cultura tan rica en un món tan globalitzat.
Segons l’estudi d'”Estat de la cultura popular 2019″, els més joves es descobreixen en entitats corals (amb una Mitjana d’edat de 12 anys) seguidament de l’Associació d’Agrupaments Dansaires i la coordinadora de balls de diables (amb una mitjana de 30 anys).En l’aplec també parlem amb Ricard Estrada de 23 anys. Ell participa en un grup d’esplai en el qual fan moltes activitats i una d’elles són els gegants. El Ricard fa 7 anys que balla amb gegants a diferents festes i fires. Per ell és fonamental, “és molt rellevant que des dels 15 o, inclòs, si veig a un nen fent de capgròs, me n’alegro perquè sé que el nen en uns anys serà qui estigui aquí fent de gegant”.
Si seguim recorrent Sabadell, la zona de la Creu Alta, entrem a l’antiga escola de la Creu Alta al costat del Mercat, allà ens trobem a la colla de timbalers assetjant per la seva pròxima actuació amb els diables. La colla de timbalers de la Creu Alta de Sabadell són els que posen el ritme al ball de diables.
Els Diables de Catalunya és una de les activitats culturals més antiga amb “referències escrites l’any 1150 al Principat i el 1512 al País Valencià”. En un principi aquesta festivitat l’utilitzaven per obrir pas a processons, festes de carnaval, espectacles, etc. Però més tard, cap als anys 80, també amb els correfocs van crear una entitat cultural i tradicional que es va estendre pels Països Catalans. A Catalunya existeix una Federació de Diables i Dimonis formada per més de 300 colles, esteses per 41 comarques de Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears. En l’informe elaborat per CONCA de 2020, la categoria de Diables, bestiari i trabucaires, es troba al sisè lloc de les entitats que tenen més colles. Supera als gegants i als castellers. Però si ens centrem només en la música tradicional dels timbalers, són la categoria amb més entitats (17%). En la colla de Sabadell, tot i que hi ha varietat d’edats, la majoria de participants són joves. La Mireia i el Pol són un clar exemple dels joves que continuen promovent activitats tradicionals de Catalunya perquè noves generacions s’hi sumin a aprendre-les.
De Sabadell marxem a Castellar del Vallès, exactament a Castellar Vell. Allà celebren una trobada tradicional i cultural popular. L’ermita que disposa Castellar Vell va ser la primera església del poble i des del 1979 es fa aquesta celebració davant de l’església. En aquesta trobada fomenten tota mena d’activitats culturals, entre d’elles els castellers. Se’n van constituir fa més de 200 anys, al segle XVIII ja se’n troben referències. El 2010 els Castells van passar a ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. El primer castell documentat és de l’any 1770 a l’Arboç. Allà parlem amb la Irene Nogueres de 23 anys, porta des del març a la colla castellarenca de castellers, els Capgirats, i a la colla de la Universitat Autònoma de Barcelona. La Irene creu que cada cop més hi ha menys participació en tradicions catalanes, i participar és el granet de sorra que farà que no s’acabin perdent.
A Castellar del Vallès també descobrim a la colla castellarenca dels bastoners. Són una entitat que es dedica a la preservació de la dansa tradicional de Catalunya. El seu objectiu és “formar balladors i balladores per mantenir viva aquesta tradició al nostre poble”. Per la Laia Capdevila que fa 5 anys que balla a la colla, és essencial que ens apuntem a entitats locals d’activitats tradicionals perquè si no s’acabaran perdent i Catalunya perdria la seva essència. Al segle XX van arribar al poble uns joves de Granera i l’any 1924 van formar la primera colla bastonera del poble. Però l’origen a Catalunya del ball de bastons es remunta a l’any 1558 que, tot i que no hi ha un acord d’una data concreta entre estudiosos, aquell any va ser la primera notícia als Països Catalans de bastoners. La colla bastonera de l’any 62 estava formada per 8 nois que, fins a l’any 76 no es van incorporar les noies amb les quals la colla va passar a ser de 16 balladors i balladores.
Tot i que a Catalunya fa anys que va perdre nombre de participacions en tradicions i colles, el nombre de joves és elevat. La diversitat de colles, d’edats i de persones és el que ha fet d’aquest recorregut un camí amb molta diversitat i riquesa. Gràcies als protagonistes hem conegut molt més del món dels balls, la música i els aplecs que encara són vius a Catalunya, fent diferenciar-la i enriquir-la.
Text i fotos: Carla da Silva
