La Garriga, 29 d’abril de 2013
El proper dia 30 d’abril celebren vostès el 10è aniversari de la Fundació Universitària Martí l’Humà (FUMH).
Els 10 anys passats ens permeten veure els reptes del futur amb valentia. Hem situat el mapa universitari al Vallès, tot fent possible que les activitats d’investigació de transferència del coneixement puguin implantar-se a la comarca. Parlem de temes i branques importants: La nanotecnologia, la biomedicina, les ciutats intel·ligents, la biodiversitat… Són línies de recerca que resulten prioritàries. Nosaltres pretenem ser innovadors, agosarats i valents tenint ben present el difíicil context econòmic actual.
Camí recorregut.
Vam començar fent coses de patrimoni i hem acabat sent el principal referent de l’empresariat vallesà i dels emprenedors de la comarca. I enmig de tot això, hem aconseguit a través de la nostra aula de formació formar entre 2.500 i 3.000 professors del Vallès Oriental, d’Osona, del Maresme i del Barcelonès, els quals han obtingut la corresponent titulació homologada del Departamnt d’Educació de la Generalitat.
Veig que destaca el paper dels emprenedors.
L’emprenedoria no és pas l’únic camí que hi ha actualment per a generar feina, però esdevé principal en molts casos. Allò que passa és que els emprenedors necessiten de tota mena d’ajudes: econòmiques, formatives, psicològiques… La diagnosi s’ha de fer segons el perfil de cada persona, ja que no tothom se’n surt.
Buscar feina, empresa difícil.
Actualment, complicat per a molta gent. Fa temps que s’ha acabat allò de tenir feina per a tota la vida. Els que tenen feina han de tenir la formació suficient per saber que quan la perdin tindran els instruments que necessiten perfectament esmolats per trobar-ne una altra.
Canvi de mentalitat…
Totalment. Això de la feina per a tota la vida s’ha acabat. No sortirem d’una situació semblant de la que tenim fins més enllà del 2020 i mai les coses seran com van ser abans del 2008. I no és que ho diguin persones com Josep Maria Gay de Liébana, Santiago Niño Becerra o jo mateix, no, sinó que obeeix a una realitat innegable. D’aquí al 2020 hem de veure molts cadàvers a les cunetes.
I el director de la FUMH sap per què hem arribat a aquesta situació?
Han coincidit moltes coses: La crisi financera, la crisi econòmica, els excesos de la banca, la irresponsabilitat dels polítics que han tingut poder i la irresponsabilitat també de la ciutadania.
Què ha fet la ciutadania malament?
Molts han volgut imitar exemples que no eren al seu abast i tothom va voler fer-se ric en poc temps i amb poc esforç. I de miracles no n’hi ha. Per això la nostra situació és desesperant. La taxa d’atur d’Espanya és una gran lacra.
Qui en sortirà viu d’aquesta crisi?
En el cas d’Espanya i de casa nostra només tindran possibilitats de sortir-se’n aquells que siguin capaços de reinventar-se dia a dia. I tot acompanyat d’una formació constant i total. Contra la crisi, el millor antídot és la formació.
I en aquest viatge que dibuixa, ens aniria millor amb una Catalunya independent?
El dèficit fiscal actual fa inviable qualsevol recuperació de Catalunya. Si els del Govern segueixen en aquesta línia no li quedarà altra solució a Catalunya que assolir la independència. Espanya és absolutament inviable amb Catalunya o sense Catalunya. I Catalunya ho serà o no segons es gestioni.
