Aquest dimecres al capvespre, el pati de butaques de la sala gran del Teatre Auditori de Granollers es tornava a omplir gairebé tot ,per assistir a l’acte d’entrega de les Medalles de Ciutat 2026, que ha concedit l’Ajuntament de Granollers com a reconeixement institucional, que distingeix persones i entitats que, per la seva trajectòria, mèrits i valors cívics i democràtics, han contribuït de manera destacada al progrés, al benestar i a la projecció de la ciutat. Tal com s’havia anunciat fa unes setmanes i va publicar aquesta revista, enguany els guardonats han estat Josep Ma Botey, Mariano Fernández, Magdalena Castillo i Hermínia Jubany, així com el Cineclub de l’Associació Cultural, amb motiu del seu 75è aniversari.
A l’escenari esperaven els cinc diplomes acreditatius i les cinc condecoracions, a l’espera de ser cridats els protagonistes per la presentadora de la gala i la corresponent entrega per part de l’alcaldessa, Alba Barnusell.
El primer a rebre els aplaudiments, va ser l’arquitecte Josep Maria Botey Gómez, granollerí, nascut l’any 1943. Se’l distingia per la seva trajectòria professional exemplar i la seva aportació al desenvolupament cultural i patrimonial de la ciutat i del país. Entre les seves obres més rellevants a Granollers destaca l’edifici del Museu (1976) i el Teatre Auditori (2002), o la rehabilitació de La Tela del Museu de Ciències Naturals (1985). Fora de Granollers, ha participat en projectes de gran transcendència, com la rehabilitació de la Casa Batlló, de Barcelona, una de les obres icòniques del modernisme català; el Pla Director de la Catedral de Barcelona; la remodelació del Pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat.
Pel que fa a la seva faceta cultural, ha estat escenògraf i director teatral i ha publicat articles en diversos diaris. Organitzador i docent en cursos monogràfics, també ha participat com a ponent en jornades d’arquitectura i urbanisme, i com a professor convidat ha impartit conferències sobre patrimoni arquitectònic i noves ciutats en diferents universitats d’Europa i Amèrica.
La seva obra, ha contribuït a definir el patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat i ha projectat Granollers més enllà.
Mentre es projectaven diverses imatges del seu àlbum familiar i professional, el músic Martí Ventura interpretava l’obra escollida per ell, Goldberg Variations, de Bach. Després Botey pujava a l’escenari, acompanyat de la seva esposa i les dues filles, les quals agraïen la distinció envers el seu pare. Entre altres coses, deien que “era difícil d’imaginar que en aquest teatre que va dissenyar l’any 1968, tants anys després, en el futur ens trobaríem aquí per fer-li aquest reconeixement”.
Mentre el mestre Ventura interpretava la peça Mediterráneo, de Joan Manuel Serrat, la pantalla del teatre mostrava imatges de diverses actuacions socials de Magdalena López Castillo, nascuda a Serón (Almeria) l’any 1939. En aquest cas, la medalla se li concedia per la seva llarga trajectòria de compromís cívic amb la ciutat, tant des de l’associacionisme, com també des de la recuperació de la memòria històrica de les persones víctimes de la repressió franquista. Magdalena López representa el testimoni viu d’aquelles dones i homes que, provinents d’arreu de l’Estat, van arrelar a la ciutat i en van esdevenir motors socials, culturals i comunitaris.
Va treballar durant anys en el sector del metall, i ha participat en moviments cívics, veïnals i associatius, col·laborant activament amb entitats com Gran Centre i l’Ateneu. També destaca la seva participació en la recuperació del riu Congost i dels seus entorns, així com en la defensa d’una ciutat més verda, comunitària i integradora.
Acompanyada per un nebot, agraïa la distinció i citava alguna de les associacions en les quals ha participat, recordant la seva arribada a Granollers amb 15 anys, el seu pas per les empreses on va treballar i el tracte sempre ben rebut per parts dels companys. Tot de broma deia “vaig descobrir una cosa molt interessant, que essent pallassa es poden dir coses molt importants”, dedicant les seves paraules al seu pare, que va lluitar per la o la llibertat i va acabar el discurs amb un crit de “no a la guerra” i un “visca Granollers”
Mariano Fernández García, nascut a la població de Portilla de la Reina (León), l’any 1942, havia escollit Imagine de Jonhn Lenon i Yoko Ono per la presentació del seu àlbum particular. La distinció ve a premiar la seva contribució al coneixement de la història social i política de Granollers i a seva dedicació a l’educació i a la difusió del saber.
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Història Moderna, ha compartit el seu coneixement amb generacions de joves com a professor de Filosofia durant 22 anys a l’Institut Antoni Cumella. La seva tasca docent es va caracteritzar pel rigor acadèmic, però sobretot per la voluntat de despertar el pensament crític i reflexiu en els seus alumnes.
Com a historiador, ha investigat i publicat diversos estudis sobre la vida social i política de Granollers. Entre els seus treballs més destacats figura La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu a Granollers (1881-1936.
En el seu parlament, després d’agrair el premi, com ho van fer els altres guardonats, “Visc la concessió de la medalla des de perspectives diferents, com un honor, un compromís i una personalització´, un honor perquè suposa un reconeixement que alguna cosa hem fet bé, un compromís perquè en l’esdevenidor hem d’estar a l’altura i una personalització, perquè la medalla que se’ns concedeix té uns mèrits atribuïbles a centenars de ciutadans que treballen en xarxa com activistes culturals i socials”. Feia menció dels companys que ha tingut en el seu pas per l’Institut Antoni Cumella, als qui l’han ajudat en la realització de les seves publicacions, i als companys fundadors de la Universitat Popular de Granollers i als qui ara la porten a cap.
Hermínia Jubany Berga, nascuda a Granollers el 7 de desembre del 1936 era presentada amb música de Ravel, el popular i conegut Bolero, mentre es projectaven les seves fotografies.
Es distingeix Hermínia Jubany Berga per la seva trajectòria de compromís social, cultural i associatiu al servei de la ciutat. La infància i joventut d’Hermínia Jubany va estar marcada per dues pèrdues que van forjar la seva fortalesa i la seva sensibilitat: primer, la mort del pare al front republicà, quan ella tenia només 2 anys, i, quinze anys més tard, la de la mare. Això va truncar la seva vocació inicial, era estudiar medicina o infermeria, però les circumstàncies la van portar, amb només 14 anys, a treballar com a ordidora a Roca Umbert, on va romandre fins als 22. Més endavant, amb el seu marit, Francesc Pujadas, van impulsar diverses iniciatives empresarials.
Fa més de cinquanta anys que és voluntària de la Creu Roja, entitat en la qual va assumir responsabilitats fins a esdevenir vicepresidenta de l’assemblea local entre 1994 i 2003, reforçant la tasca humanitària a Granollers. I la seva implicació amb la ciutat també es va expressar en l’ambit cultural. A la Societat Coral Amics de la Unió, que va presidir entre 1986 i 1988, va ser la primera dona a ocupar aquest carrec.
En el seu breu parlament feia menció de l’educació i la trajectòria que ha hagut fins on som ara. Feia un reconeixement a l’escola Municipal de Treball, on ella va estudiar i que “a la meva adolescència em va donar l’oportunitat de compaginar el treball i la formació, per poder aconseguir una feina més qualificada”. “En tot cas, un record per l’escola, perquè quan vaig fer el pregó de l’Ascensió m’ho vaig descuidar”.
En tocar el torn a l’entrega de la medalla al Cineclub de l’Associació Cultural, la interpretació del mestre Ventura com no podia ser d’altra manera, el Tema d’Amor de la pel·licula Cinema Paradiso, d’Ennio Morricone.
Fundat el 1950, és el cineclub més antic de Catalunya en actiu. Amb milers de sessions programades, ha estat un espai clau per a la difusió del cinema d’autor i per a la formació de públics crítics, consolidant Granollers com a ciutat compromesa amb la cultura. L’any passat celebrava els 75 anys d’història, des d’aquella primera sessió, en la que es va projectar la pel·lícula Hamlet, de Laurence Olivier, a l’antic cinema Coliseum, més tard anomenat Majèstic. Aquell projecte continua plenament viu i arrelat a la ciutat, amb el Cinema Edison com a seu actual. La decisió ha estat molt ben acollida pels actuals responsables, com un homenatge a totes les persones que han fet possible el Cineclub, voluntaris, programadors, socis, espectadores i col·laboradors que han sostingut el projecte amb constància i compromís.
Recollien la medalla Lambert Botey, Teresa Llobet i Biel Miralles, finalitzant la gala passat poc menys d’un hora i mitja, amb les fotos de rigor dalt l’escenari de tots els guardonats.
Josep MAS
