Coincidint amb el cinquantenari de la proclamació per part de l’Obra del Ballet Popular de Granollers el dia 2 de maig de 1976 com a Ciutat Pubilla de la Sardana, l’Arxiu Municipal dedica des d’aquesta setmana i fins a l’1 de desembre la seva exposició del trimestre, amb la denominació d’Antigues ballades de sardanes.
A l’exposició es mostren fotografies des de l’any 1902, fins al 1976, corresponents aquestes últimes als actes i al monument de la proclamació de Ciutat Pubilla. Els autors de les fotos són Tomàs Torrabadella, Joan Font, Josep Bosch, Postius, Joan Mas, Pere Espaulella, Josep Ricart. I d’altres, cedides per Ricard Caussa, Ma Lluïsa Felip, Montserrat Dalmau i Ricard Saurí.
La mostra té una doble batent, ja que per l’antiguitat de les imatges, reflecteixen la història sardanista de la ciutat i a la vegada es veu l’evolució de molts indrets, places i edificis, indumentària de les persones, tot plegat una part més de la història. S’havien fet ballades de sardanes a alguns espais desapareguts, com el parc de l’Estació, ara la plaça Barangé i en algunes celebracions destacades com la inauguració de l’Hospital-Asil la Festa Major de l’any 1923 i els tradicionals aplecs i els concursos, com els que es feien al camp del carrer Girona o a les pistes d’atletisme per l’Ascensió a les dècades dels anys 50 al 70 del segle passat.
Ballades des de fa més de 160 anys
Tal com s’explica en el full de sala de l’exposició, a l’abast dels visitants, les primeres ballades de sardanes a Granollers daten de 1865. Lluís Romagueres, estudiós local d’aquesta dansa, aconseguia, ja a inicis del segle XX, subvencions municipals per a les primeres ballades públiques; ell mateix
es posava, el 1921, al capdavant de la primera entitat sardanista, Joventut Sardanista, amb una comissió integrada per Josep Vila, Josep Reig, Miquel Josep, Francesc Sala, Valentí Vilarrasa, Josep Llobet i 135 socis. En el concert inaugural actuà l’Orfeó Granollerí i s’hi va estrenar la primera sardana del mestre Josep M. Ruera, Aires del Vallès.
L’afició a la sardana creixent i agafant agafa la dimensió que certifiquen les imatges recollides a la mostra. L’any 1923, però, a causa del cop d’estat del general Primo de Rivera, l’entitat Joventut Sardanista desapareix i fins que quatre anys després neix Foment de la Sardana, clausurada també per la dictadura i que demana reprendre l’activitat l’any 1930.
Durant la guerra civil, de 1936 a 1939, les cobles i les entitats van estar inactves. Un cop acabada, Joventut d’Acció Catòlica organitza algunes ballades, amb música gravada i amb interpretació al piano. A mitjan dècada dels quaranta, una comissió sardanista promou ballades regulars i concursos-aplec. A finals de 1954, la comissió es legalitza i adquireix personalitat jurídica, naixent l’Agrupació Sardanista Granollers, l’entitat que continua en l’actualitat.
Des de la seva creació l’Agrupació Sardanista ha estat presidida per tretze homes i tan sols una senyora, havent estat el primer president Alfons Ulldemolins, fins a l’actual, Ricard Saurí. Pel que fa a les colles, segons dades de la mateixa Agrupació han estat disset, des de la primera, Ton Paleta del 1957, fins al Grup de colles Encant, de 1996. Els anys més prolífics van ser del 1972 fins al 1974, en què van sorgir res més que nou colles.
Granollers Ciutat Pubilla 1976
L’any 1976, com ja hem esmentat al començament, la tasca duta a terme per l’Agrupació Sardanista, llavor presidida per Agustí Molet, va ser reconeguda amb la proclamació de Ciutat Pubilla de la Sardana. Durant tot l’any es van celebrar diferents actes, des de l’elecció de la Pubilla, que va recaure en Aquella primavera es va organitzar un nodrit programa, especialment entre el 23 d’abril i el 29 de maig. El dia 2 de maig va tenir lloc el festival de la proclamació, amb la presentació de la Pubilla Universal Universal de la sardana, títol que va recaure en la Marina Garrell Traveria. Va haver-hi l’actuació de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Antoni Ros Marbà i es va inaugurar el monument a la sardana, que originàriament va estar ubicat a la plaça de Pau Casals, davant de la Mútua, però per motius que mai s’han explicat massa, un bon dia van desfer la plaça, que, per cert, estava feta amb ceràmica de Cumella i el monument va anar a raure al parc Torras Villà.
Durant tot un mes, les cartes que sortien de Granollers ho feien matasegellades amb un rodet especial anunciant la proclamació, reproduïnt el cartell i durant dos dies, Correus va fer servir igualment un matasegells especial, destinat als col·leccionistes filatèlics.
Les fotos dels tretze plafons
Amb els peus que hi posa l’Arxiu, aquestes són les setze fotografies que es mostren als tretze plafons habituals de l’exposició:
– BALLADA DE SARDANES A LA PLAÇA DE LA PORXADA, 1902. Nens i homes ballant sardanes a la plaça de la Constitució, l’actual plaça de la Porxada. Es veuen les obres de l’edifici de l’Ajuntament, fetes entre el 1902 i el 1905.
– BALLADA AL PARC DE L’ESTACIÓ, ANYS VINT. Ballada al parc de l’antiga estació del tren, actualment plaça de Barangé, un dia d’hivern. En la dècada dels anys vint i trenta la sardana i les ballades es van fer imprescindibles en quasi tots els actes festius.
– BALLADA A LA PLAÇA DE LA PORXADA, ANYS VINT. Celebració d’un acte festiu a la plaça de la Porxada. Al fons, l’angle del carrer de Santa Esperança i a la dreta, el carrer del Portalet. La primera agrupació sardanista de la ciutat va ser Joventut Sardanista, que va organitzar la seva primera audició el diumenge 31 de juliol de 1921.
– BALLADA A L’HOSPITAL-ASIL, 3 DE SETEMBRE DE 1923. A la Festa Major de 1923, es van ballar sardanes cada dia. La imatge correspon al dia de la inauguració de l’Hospital, el 3 de setembre d’aquell any.
– BALLADA A LA PLAÇA DE LA PORXADA, 14 DE DESEMBRE DE 1934. Celebració de la festa de Santa Llúcia, patrona de les modistes i sastres, amb una ballada de sardanes a la plaça de la Porxada. Al fons, es veuen els desperfectes pels Fets d’Octubre de 1934.
– BALLADA AL CARRER DE JOAN PRIM, 1950. Celebració del Sant de Barri del Ninot, al carrer de Joan Prim a l’altura de la travessia del Lledoner.
Als anys quaranta, a Granollers hi havia una comissió sardanista que organitzava ballades i els primers concursos-aplecs, com el de maig de 1949.
– VI APLEC REGIONAL DE SARDANES, 23 DE MAIG DE 1954. Va ser l’any que es fundar l’Agrupació Sardanista de Granollers i per les Fires i Festes de l’Ascensió van organitzar un gran aplec al parc de l’Estació vella. Tot i la pluja van participar-hi 42 colles arribades des de diferents pobles i ciutats de Catalunya, que van omplir el parc.
– CONCURSOS DE SARDANES AL CAMP DE FUTBOL, ANYS 60 – 70. Per les Fires i Festes de l’Ascensió s’acostumaven a fer concursos de sardanes en espais diferents. Les dues fotos del plafó mostren el XIII Concurs de Sardanes, el 3 de juny de 1962 i un altre dels anys setanta. Des del cam de futbol encara es podia veure l’Hospital al fons.
– BALLADA A LA PLAÇA DE LA PORXADA, ANYS 60-70. Aplec de la Sardana, organitzat per l’Agrupació Sardanista de Granollers el 3 de maig de 1964, durant la Fira de l’Ascensió. I una segona imatge, amb l’entrada de les colles a la plaça en un concurs dels anys setanta.
– XXII CONCURS REGIONAL SARDANISTA, 10 DE MAIG DE 1970.
Ballada a la plaça de l’Església durant les Fires i Festes de l’Ascensió.
– BALLADA AL CARRER DE ROGER DE FLOR, 6 DE NOVEMBRE DE 1971.
Organitzat per Òmnium Cultural es van celebrar les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, que van homenatjar aquest filòleg i el geògraf Pau Vila. Una de les activitats destacades va ser una ballada de sardanes, al pati i a la vorera de l’Institut de Batxillerat, actualment Antoni Cumella, al so d’una cobla.
– BALLADA A LES PISTES MUNICIPALS D’ATLETISME, 27 DE MAIG DE 1973. Durant la Fira de l’Ascensió de 1973 es va organitzar el XXV Concurs de Colles Sardanistes, amb ballades a la zona esportiva i a la plaça de la Porxada, llavors dita de José Antonio. Les colles participants van sortir des de la Porxada desfilant fins a les pistes d’atletisme, amb la participació de 1.200 sardanistes.
– GRANOLLERS CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA, 1976. Granollers va ser proclamada XVII Ciutat Pubilla de la Sardana. Entre el 23 d’abril i el 29 de maig de 1976, es va celebrar amb un programa ben lluït: el 2 de maig es va inaugurar el Monument a la Sardana a la plaça de Pau Casals, amb l’encesa de la Flama de la Sardana i ballada de sardanes.
A més, a la pantalla de la sala es projecten una vintena d’imatges més. Tot plegat es podrà visitar al vestíbul de l’Ajuntament fins a l’1 de desembre, de dilluns a divendres, de 9 del matí a 8 del vespre.
Josep MAS
