Aquest dijous, i tal com estava previst,quan la ciutat ja feia cinc dies i mig que estava de festa, per molta gent incomprensible i malgrat que cada any es diu el mateix, no hi qui ho canviï, tocava segons el programa el pregó de la Festa Major de Blancs i Blaus, el que normalment en tots els pobles i ciutats és el primer acte públic.
Si l’any passat l’acte del pregó de la Festa Major va quedar deslluït per la pluja, que va impedir un dels moments més emocionants, com és la posada de mocadors als quatre gegants i el ball de giravoltes, enguany els gegants provocaven un ensurt. Poc després de rebre els mocadors per part dels Diables, que ja ho havien de fer la passada edició, quan celebraven el seu 40è aniversari, en iniciar de nou el ball una enganxada dels vestits de l’Esteve i la Plàcida acabava amb tots dos a terra i amb la gegantera Alba ferida, atesa pels serveis sanitaris, afortunadament com han indicat els de la mateixa colla, de lesions de menor consideració i l’ensurt del segon geganter, en Pau, que igualment patia moralment, com no era menys la resta de la colla. Els dos gegants presentaven alguns danys que malgrat tot no van impedir la sortida en cercavila l’endemà a migdia.
Abans de començar la cercavila dels elements festius de la ciutat, a la plaça de la Corona ja s’intuïa qui seria el pregoner, que esperava al costat de l’avió de la colla dels Blancs, l’actor i director granollerí de cinema, Gerard Oms, de 43 anys. Poc després entrava a la plaça de la Porxada amb la comitiva blanca, precedida pel Colom, els gegants Esteve, Plàcida, Cosme i Damiana, els capgrossos vells, la comitiva blava, la granota de Can Bassa, la colla del Drac i els Diables, l’Esbart Dansaire, la Mulassa i els Xics amb el seu pilar caminat. Com ja és tradició, en arribar el pilar davant de l’Ajuntament, l’enxaneta va ser pujada al balcó. A continuació, els Xics van carregar i descarregar el seu primer tres de vuit en solitari i van comunicar el seu desig de poder aconseguir ben aviat el tres de nou amb folre. Després era l’hora dels balls de lluïment, amb la música de la Big Band de Granollers, fins a l’incident del ball dels gegants.
El pregó pròpiament dit s’iniciava amb la presentació per part de l’alcaldessa, Alba Barnusell, que encoratjava als geganters i desitjava que tot hagués quedat en un ensurt. Alguns xiulets anònims des del fons de la plaça intentaven deslluir el parlament, sense aconseguir-ho. I el mantenidor, Pep Callau, presentava al pregoner, Gerard Oms, que començava també oferint una abraçada als amics i companys de la colla dels geganters de Granollers. Podríem dir que més que el pregó de la festa major podia ben ser el de l’Ascensió, en el que la majoria de les pregoneres exposen les seves vivències de petites i joves. Oms començava amb els seus records d’infantesa: “La meva relació amb la festa, ve de lluny. Si busco la primera imatge que tinc d’ella recordo una rajolada al Parc Torras Villà entre en Galí i en Biscarri… Era un nen que cada estiu sortia a les tres de casa cap a Roca Umbert per veure com es preparava la festa des de dins”. Tenia un record pel cap de colla Blau d’aleshores, el malaurat Alfons Senyé. També recordava la baixada de carromòbils a la Font Verda, actes nocturns, reptes, trobades amb la colla dels blancs per sopar a la plaça del Peix… “En aquesta festa major, he fet de tot, he sigut blau i ara soc blanc, he passat rajoles, he estirat la corda, corregut la traca, he begut la mala llet, he fet tres hores de cua per menjar croquetes, he jugat al dominó, al futbolí, he menjat arrossades i macarronades… i en alguna ocasió quan aquest mestre de la paraula, Pep Callau ho ha permès, he pogut presentar algun acte del programa. És molt emocionant poder cridar allò de Com està la força blava? I com està la força blanca?” Això de fer una Festa Major s’assembla molt a fer una pel·lícula. La feina que fem a les colles durant tot l’any és un treball en equip, un projecte que només es pot aconseguir de manera col·lectiva com passa en un rodatge. Cada departament s’encarrega d’una part del tot i com aquí cada grup aporta la seva peça a un engranatge que es posa en marxa des de la confiança i la complicitat”.
El lema blanc d’enguany és ‘La festa que volem’ i Oms ho aprofitava amb “el que volem és una festa lliure de violències sexuals, masclistes i racistes, una festa integradora. També va fer menció de la ciutat que seria ideal, amb un accés digne a l’habitatge, un sistema educatiu amb professors i professores que puguin treballar en condicions, que tingui cura de la seva gent gran, on el comerç local i de proximitat no hagi d’abaixar la persiana, que els serveis públics estiguin a l’altura i a l’abast de tothom i la cultura hi tingui tot el seu espai, reivindicant un teatre independent, després d’haver tancat el teatre de Ponent i el Llevant teatre. Fent menció de la necessitat de pensar la festa contra aquells que porten els seus interessos particulars per sobre de l’interès col·lectiu i no volem una festa en constant perill… i ni un sol acte als afores de la ciutat”, referint-se a les peticions de què es traslladin alguns actes que actualment es fan al centre,a l’espai del parc firal, per molèsties dels veïns.
Com és habitual, el pregoner encenia la traca que segons “la tradició” hauria de ser el toc d’inici de les festes, unes festes que en aquell moment ja es portaven celebrats 50 actes. Però és igual, encara en quedaven 237 més.
Josep MAS
