Fa ja tres dècades, la Comissió que organitzava la Festa Major de Blancs i Blaus i en especial una idea d’un dels creadors del nou model de festa, l’Albert Soler, va mobilitzar la primavera de l’any 1996 que un bon nombre de granollerins, en un principi van dir que un miler, ens passéssim unes quantes setmanes voltant per la ciutat, per arribar a aconseguir, un a un, els 158 cromos de l’àlbum que van patrocinar l’Ajuntament, Revista del Vallès, el Montepio de Conductors, Caixa Penedès i Automòbils Bertan (Opel). Soler va agafar la idea d’una iniciativa semblant, duta a terme a Tarragona i la va adaptar a Granollers, per tal de fer créixer el vincle i la identificació dels granollerins i granollerines, amb una festa que ja llavors estava ben arrelada i que ha estat imitada en molts altres pobles i ciutats. L’Arxiu Municipal ofereix l’àlbum sencer en el seu apartat “El document del mes”. Qui no el tingui, ara el pot descarregar i guardar.
La comissió de la festa explicava a la presentació de l’àlbum que “Fes-te la festa es un col·leccionable, un joc de ciutat construït amb l’objectiu de divulgar la Festa Major dels Blancs i dels Blaus… fer conèixer els diversos elements que formen la familia de gegants i capgrossos i també les diferents figures del bestiari, els actes propis, tradicionals i les activitats més rellevants de les colles… i també transmetre l’esperit de juguesca”.
L’àlbum, de 40 pàgines, per anar enganxat els 158 cromos de diferents mides, es va posar a la venda el 27 d’abril, al preu de 300 pessetes (1’80 euros d’ara). Es va preveure que cada setmana Revista del Vallès anunciaria en la seva edició els noms dels 20 establiments col·laboradors que repartirien els nous cromos. Només calia portar el Passaport que es va lliurar juntament amb l’àlbum, per anar posant cada comerç o entitat el seu segell. Val a dir que ja llavors va resultar tan interessant aquest passaport com el mateix àlbum de cromos. Ara encara resulta més engrescador, en anar repassant segell per segell i veure com tristement una gran majoria d’aquells col·laboradors ja han abaixat la persiana. També calia retallar cada setmana un fragment de la portada de la revista que al final va formar a manera de “puzle” el cartell de la festa d’aquell any. Els organitzadors van combinar molt bé les rutes que els “caçadors dels cromos” havíem de fer cada setmana, ja que ens feien voltar per diferents barris, malgrat que hi havia qui es guardava els dels llocs més allunyats per després anar-hi de cop. Una mateixa setmana la ruta podia incloure establiments des del cap d’amunt del carrer Girona, al de Roger de Flor, Can Gili, o als centres cívics de Can Bassa i de Palou, passant pel centre. Com a curiositat val a dir que cada pàgina de l’àlbum reproduïa com a fons del full un tipus d’empedrat dels diferents carrers de Granollers.
Una acurada edició, amb cromos de diverses mides
La col·lecció començava amb una còpia de la pàgina del diari La Opinión Escolar, de l’1 d’agost de 1897 en la qual es publicava la notícia que deia: “En el partido de ladrillos jugado anteayer entre el blanco Bonet y el azul Maynou ganó el último, por solo dos mahóns. Felicitamos a ambos combatientes, pues el resultado de la lucha, nos permite afirmar que no hubo ni vencedor ni vencedores”. D’aquí va partir el fil conductor que portaria a l’Albert Soler, Carles Lax i altres amics a posar el marxa el nou model de Festa Major l’any 1983, fa ja 43 anys. A continuació venien els cromos dedicats als dos primers rajolers, Juan Josep Biscarri i Amador Galí i els tretze cartells existents fins al moment. El Repte, la Cercavila, donaven pas al Pregó, els balls dels gegants, el Colom i els capgrossos, a la Porxada. No hi podia faltar l’arrossada de divendres al parc, encapçalada amb un retrat del cuiner encarregat de fer les paelles, el xef Joan Rovira, del restaurant El Cisne. Diables, Correfoc i Correaigua, Castellers, la Trobada de Gegants i l’estirada de Corda que aleshores es feia al carrer Santa Anna, per acabar amb tot un seguit d’imatges de les activitats de les colles; tancant el concurs de Rajolers, al parc Torras Villà, abans d’haver de canviar d’escenaris per fer-se petits, passant pel pavelló d’esports, fins al Palau Olímpic actualment; la traca dels mil metres i el sopar de germanor. L’últim cromo representava els dos mocadors, blau i blanc.
I al final… la recompensa
Els darrers cromos es van entregar el mes de setembre a la Mútua i al Casino, on també es van validar els passaports que s’havien completat. Finalment, el dia 7 de setembre es va fer la festa de cloenda al Parc Torras Villà, amb el sorteig de dos viatges a Disneyland Paris, que van recaure a la senyora Faustina Sáez Castaño, de 74 anys i al seu marit, Pere Marcó Domènech, de 77. A més es van entregar 40 premis d’un viatge i dues entrades a Port Aventura i 50 premis més consistents en una llibreta d’estalvis de Caixa del Penedès, amb una aportació de 2.000 pessetes (12 euros). També es va fer l’entrega d’obsequis a tots els qui havíem acabat la col·lecció. Als més veterans que llegeixin aquest reportatge no els costarà identificar les botigues o entitats de les per desgràcia ja han tancat, entre elles, ferreteria Quintana, sastreria Dimensió, Cooperativa la Vallesana, Can Bassa (Pça Cabrits), Merceria Tuset (Bisbé Grivé), Mobles Ducal, les llibreries Buñuel, Valldeneu i Montseny, Can Carbó Vell, Specifauna, Ferreteria Garrell, Estanc Salamero, Caixa Penedès, floristeria Casellas, fruiteria de Can Palaus, Basolí…
Imitant una bona idea
La idea va quallar i aquell mateix any, Gran Centre Granollers va voler aprofitar l’experiència, dedicant un altre àlbum a 61 establiments de la seva associació, amb cromos a base de caricatures dels seus propietaris, val a dir que algunes força encertades. I uns anys després, el 2017, l’Ajuntament i l’Associació històrica i cultural Granollers Semproniana, impulsaren el nou àlbum, de 134 cromos, que va portar el nom d’Una història granollerina, amb text de l’historiador Diego Sola i amb dibuixos de Pau Farell. El sistema d’obtenció dels cromos va ser talment còpia del de Fes-te la festa, amb passaport inclòs. Per rematar-ho, de moment la colla dels Blancs va començar l’any passat amb l’edició d’un mini àlbum, més reduït, tant de mida com de contingut, que van dedicar als Pirates més buscats i enguany el segon, Un quadern de vol. Tot sigui per fomentar la festa i el col·leccionisme. Repetir aquell de fa 30 anys seria una altra aventura, ja que s’han anat incorporant molts elements nous i grups dins les colles que “per massa joves, no tenen encara el seu cromo”.
Josep MAS
