Aquest diumenge, 26 de juliol, ens deixava Miquel Prat Palaus, després d’una llarga malaltia. Amb el Miquel Prat ha desaparegut una de les figures més entranyables del “balonmano” de Granollers.
L’actual president del Club, Alfred Serra, escrivia a una xarxa social que “ens ha deixat una figura imprescindible de la història del nostre club i, per sempre, un dels protagonistes d’aquell equip que l’any 1976 va fer història proclamant-se campió d’Europa. Miquel va aixecar aquella Copa d’Europa com a capità, però el seu llegat va molt més enllà d’un títol. Representava els valors que han fet gran el nostre club: compromís, estima pels colors, esforç, companyonia i orgull de pertinença. Els qui vam tenir la sort de compartir camí amb ell sabem que darrere d’aquell gran jugador hi havia, sobretot, una gran persona”. No hi sobra una sola paraula.
En Miquel va néixer a Granollers, l’any 1946 i els seus primer passos com a jugador d’handbol els va fer amb tan sols vuit anys al pati de l’Escola Pia. Havia nascut a la plaça de l’Oli, davant per davant de la farmàcia Parera i Can March. Els seus pares, Maria Palaus Prat i Enric Prat Pratdesaba regentaven la botiga de Can Palaus de la fruita, en la que també hi venien queviures i pesca salada, creada l’any 1895 pels avis, Ramon Palaus Sirvent i Dolors Prat Raich. A començament d’aquest segle la botiga va tancar i en llogar-la, va canviar de tipus de negoci.
A part de com a una gran persona i per tots els altres títols aconseguits, Prat serà recordat sens dubte per aquell gran partit que no fa massa celebràvem el mig segle de la vesprada d’infart del 10 d’abril de 1976 en la que el BM Granollers guanyava la final de la Recopa d’Europa contra el GW Dankersen, de la ciutat alemanya de Minden i es feia famosa la imatge del capità Miquel Prat, llavors amb 29 anys, aixecant el trofeu en mig d’un pavelló d’esports ple a vessar.
Una jugada “extraordinària”
No fa gaire una publicació que no ve al cas, escrivia sobre “una copa robada” referint-se a que la Recopa del 1976 no hauria d’estar a la vitrina del BM Granollers. I si hi és, és gràcies a la jugada que va fer en Prat, sense que molts d’altres de l’equip ni del club ho sabessin. Un cop guanyada la copa, per tenir-la en propietat s’havia de guanyar tres vegades seguides. Prat va tenir la pensada de què un cop l’havien anat a presentar al Rei Joan Carles I, d’endur-se-la a casa seva on la va tenir una temporada. Els de la federació EHF la van anar reclamant i els van fer creure que quan la van anar a presentar al rei, aquest se la va quedar i no van ser capaços de reclamar-li. Pel que es veu els de la federació tampoc van tenir “nassos” de parlar amb la casa reial per comprovar la certesa d’allò o reclamar-la, no en van parlar més i la copa es va quedar a Granollers.
També va ser afeccionat a les motos i cotxes, i havia participat en algunes competicions. Va ser president del Club Unisub de Granollers.
En l’àmbit cultural a començament dels anys 80 va col·laborador en la recuperació de la Fira I Festes de l’Ascensió, a l’època de l’alcaldia de Rafael Ballús, amb el regidor Amadeu Castellano.
Estava casat amb Emilia Estapé i tenia dues filles, Mònica i Judith i era avi d’una neta, Ona. A totes el nostre més sincer condol.
Serveixin les paraules del president del club per tancar aquesta breu necrològica: “Gràcies, Miquel, per haver estat el nostre capità. Gràcies per haver fet història amb nosaltres. I gràcies per haver estimat tant el BM Granollers. Descansa en pau, capità. La teva Copa d’Europa sempre serà també la teva copa”.
Josep MAS
