L’Hospital General de Granollers ha celebrat aquest dimecres a la Sala Francesc Tarafa “Cuidant persones des de 1328”, una trobada que ha servit per repassar gairebé set segles d’història de l’Hospital i reflexionar sobre com ha evolucionat la manera d’entendre i exercir la cura de les persones.
Emmarcada en el XXIII Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana, la xerrada ha connectat els orígens del centre amb el moment actual i els reptes de futur, a través de les mirades de professionals de diferents àmbits. L’acte ha començat amb la benvinguda d’Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers i presidenta del Patronat de l’Hospital, Lluis Bohigas, membre de la Reial Acadèmia de Medicina i president del Comitè Organitzador del XXIII Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana, i Beatriu Bayés, directora general de l’Hospital.
“Aquesta trobada ens permet conèixer una mica més de prop la nostra història i posar en valor un llegat sanitari que forma part del passat de Granollers. Per construir el present i avançar cap al futur, és important conèixer d’on venim com a ciutat”, ha assenyalat Alba Barnusell.
L’Hospital General de Granollers té els seus orígens l’any 1328, quan es va crear com una institució d’acollida per a persones pobres, pelegrins i malalts. Al llarg dels segles, ha passat per diferents etapes, entre elles la vinculada a la Comunitat Vedruna, i ha evolucionat fins a convertir-se en un hospital universitari, amb una activitat que combina l’assistència amb la docència i la recerca.
Lluis Bohigas, per la seva part, ha remarcat el valor de la història de la medicina per comprendre com s’han transformat les institucions i les professions sanitàries i per reflexionar sobre els reptes que tenen al davant. En aquest sentit, ha apuntat que el congrés d’història de la medicina, en el qual s’ha emmarcat la xerrada, permet “veure la projecció que tenen les institucions en el passat i en el futur” i ha posat en valor la importància de transmetre aquest coneixement a les noves generacions de professionals sanitaris.
De la cura de la malaltia a una mirada integral de la persona
L’atenció sanitària ha evolucionat al llarg dels anys per donar resposta als canvis socials, demogràfics i assistencials, i també a una concepció cada vegada més àmplia de la salut i del benestar de les persones. Al mateix temps, aquesta evolució ha anat acompanyada de la voluntat de preservar alguns dels principis que han definit l’Hospital al llarg de la seva història, com la proximitat i el compromís amb les persones i amb el territori, alhora que s’ha incorporat la innovació necessària per afrontar els nous reptes de cada moment.
Beatriu Bayés ha situat aquesta evolució en el mateix espai on s’ha celebrat la trobada, la Sala Francesc Tarafa, vinculada a l’antic Hospital de Sant Domènec. “Ens trobem en un lloc carregat de simbolisme. Fa prop de set segles, en aquestes parets es practicava una medicina molt vinculada a la fe i avui, a pocs metres, es desenvolupa una medicina tecnològica, d’alta precisió, basada en l’evidència científica i cada vegada més orientada a la prevenció”, ha explicat.
Per a Bayés, aquest recorregut evidencia els grans canvis que ha experimentat la medicina, però també una continuïtat essencial: “Hi ha una cosa que no ha canviat: la voluntat de cuidar les persones”. La directora general ha remarcat que la història de la medicina no és només la història dels avenços científics, sinó també “la història de les persones”, i ha defensat la necessitat de mirar al futur mantenint valors com l’humanisme, la vocació de servei, la innovació i el compromís amb les persones.
En aquesta mirada sobre l’evolució de la cura hi han participat Elena Barranco, cap clínic del Servei de Geriatria i Atenció Intermèdia, Marina Clarambo, directora d’Atenció a la Ciutadania, Noèlia Galera, adjunta d’Infermeria en Geriatria i Fragilitat, Carles Rubies, director de Transformació Digital, Dolors Sitjes, diplomada en Teologia de Pastoral de la Salut, amb la moderació de Joan Grau, director de Persones.
Des de les diferents perspectives, s’ha repassat l’evolució dels principis associats a la cura i de les professions sanitàries. En aquest recorregut, s’ha posat en valor la dimensió més humana de la cura i aquells elements que continuen donant sentit a la tasca de cuidar. Com ha assenyalat la germana Dolors Sitjes, “el que perdura és cuidar, tenir cura de la persona i estimar tant la professió com la institució.”
Pel que fa a la infermeria, s’ha posat en relleu el pas d’una professió tradicionalment molt vinculada a la vocació de cuidar cap a un àmbit amb un paper cada vegada més ampli en la pràctica assistencial, la gestió, la docència i la recerca. Una evolució que també s’ha produït en el conjunt de l’atenció sanitària, amb processos cada vegada més multidisciplinaris i en què el treball en equip s’ha convertit en un element essencial per oferir una atenció integral.
També ha canviat la relació amb les persones ateses. Avui els pacients no només esperen una bona atenció clínica, sinó també entendre què els passa, participar en les decisions i sentir-se escoltats i acompanyats. Aquesta nova manera d’entendre, que s’està aterrant actualment a l’Hospital sota el concepte Hospital amb Cor, afavoreix una relació més compartida i personalitzada, en què els professionals aporten el coneixement clínic i les persones ateses participen activament en el seu procés assistencial per donar a conèixer la seva pròpia realitat, les seves preferències i les seves necessitats, i aquesta mirada compartida permet adaptar l’atenció a cada situació.
Quan la tecnologia allibera temps per cuidar
La transformació tecnològica ja forma part del dia a dia de l’Hospital i obre noves possibilitats per continuar avançant en la manera de cuidar. La intel·ligència artificial, la robòtica i l’automatització ja s’estan incorporant a diferents àmbits i poden contribuir a simplificar processos, facilitar tasques i reduir la càrrega de feina més repetitiva. En l’àmbit de la intel·ligència artificial, per exemple, ja es treballa en eines que permeten automatitzar l’elaboració d’informes d’alta i facilitar el resum de les històries clíniques, per tal d’agilitzar i millorar processos assistencials. Tot i això, durant la trobada s’ha posat de manifest que l’objectiu no és només incorporar noves tecnologies, sinó aconseguir que estiguin al servei dels professionals i de les persones.
La mirada cap al futur també ha posat sobre la taula alguns dels reptes que haurà d’afrontar el sector salut en les pròximes dècades, com l’envelliment de la població, l’augment de la fragilitat i la complexitat dels pacients o la necessitat de captar i fidelitzar professionals. En aquest context, també s’ha plantejat la necessitat de reforçar la prevenció, potenciar l’atenció fora de l’hospital i donar més protagonisme a les famílies i a les persones cuidadores. Tot plegat, amb la finalitat de mantenir una atenció integral, humana i centrada en la persona.
La jornada s’ha estructurat en tres grans moments -passat, present i futur- que han permès recórrer l’evolució de l’Hospital General de Granollers i de la manera d’entendre l’atenció sanitària. Gairebé set segles després dels seus orígens, ha canviat la medicina, les professions, els espais i la tecnologia, però es manté el compromís de posar les persones al centre de l’atenció i continuar avançant per cuidar-les millor.
