Un dels actes més esperats i quina temàtica es guarda com secreta fins a darrera hora del programa de festes de l’Ascensió de Granollers és la Passada de dissabte a la tarda. Enguany tocava la 25a edició de la nova modalitat, que just fa un quart de segle va agafar el relleu a aquell Desfile de la Ascensión, que en moltes ocasions va quedar immortalitzada per TVE, llavors l’única que hi havia, i inclús en el NO-DO, aquell noticiari de projecció obligatòria a tots els cinemes en començar el programa. Llavors els que desfilaven per la carretera eren animals de pagès, vaques, cavalls, que després van anar essent complementats i més tard substituïts per maquinària agrícola i cotxes, molts cotxes, acompanyats de la banda de cornetes i tambors de la Creu Roja i “majoretes”, moltes majorets… Aquest any 2026 la carretera tornava a veure’s plena de cavalls, però de cartó pedra i portats pels membres de set colles convidades, procedents de Montornès del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Valls, Ontinyent, Barcelona, Tarragona i Palma de Mallorca. Val a dir que l’espectacle va valer la pena i tant en el seu recorregut pels carrers de Barcelona, del Príncep de Viana, Anselm Clavé i Sant Roc, com a la seva tornada a la plaça de la Porxada i les respectives actuacions, van ser llargament aplaudides. Hem de dir que aquesta vegada, mereix també un aplaudiment l’organització de la passada pel que fa a la situació de les cadires per al públic al voltant de l’espai d’actuació de les colles, a la Porxada, facilitant més visibilitat.
Una estona abans de les sis de la tarda, hora prevista per començar la cercavila, els membres dansaires de les set colles van ser rebuts a la sala de govern de l’Ajuntament per les regidores de cultura, Vanesa Jiménez i de comerç, Gemma Giménez, en absència de l’alcaldessa, Alba Barnusell. Un cop fets els intercanvis de presents, donada la benvinguda a Granollers i feta la foto obligatòria a l’escala de l’Ajuntament, les colles es van anar preparant per començar la Passada.
Una de les expressions més antigues de la cultura popular catalana
Els balls de cavallets, com explica el fulletó editat per l’organització, formen part d’una de les expressions més antigues i suggestives de la cultura popular catalana. Aquests balls combinen dansa, música i teatralitat per recrear, amb ritme i color, un univers simbòlic que ens connecta amb segles d’història festiva.
Els dansaires porten Iligada a la cintura la figura d’un cavall guarnit amb teles, cintes i ornaments, que els permet simular el moviment d’un genet. Acompanyats de la música, sovint de gralles i tabals, els cavallets executen coreografies plenes d’energia i elegància. El seu origen es remunta a les celebracions medievals i als entremesos de les processons del Corpus, en què diferents danses i figures escèniques explicaven històries o representaven valors i episodis simbòlics davant del poble. En altres tradicions també s’hi han llegit referències a antics rituals vinculats al cavall, animal associat a la força, el moviment i la fertilitat.
Un breu resum ens fa conèixer la història dels grups convidats a la Passada:
Els CAVALLINS DE LA LIRA DE MONTORNÈS DEL VALLÈS van néixer a l’estiu de 2007 amb motiu de la commemoració del centenari de l’entitat. Curiosament, els cavallets van sortir del Taller Sarandaca de Granollers. El ball representa la batalla de la segona revolta remença que va tenir lloc a Montornès. El 4 de gener de 1485, els pagesos es van alçar en armes contra les tropes de la Diputació de Barcelona i van aconseguir la victòria.
En els darrers anys, aquest ball de cavallets restat inactiu. En aquesta ocasió els seus membres han estat reforçats per membres de la colla dels geganters de Granollers.
El BALL DE COTONINES DE VILANOVA I LA GELTRÚ és un dels elements del folklore més antics documentats d’aquella ciutat del Garraf, amb referències que ens remunten fins a l’any 1601. El ball és interpretat per vuit dansadors que simulen cavalcar cavallets, acompanyats per la figura del capità i la presència del dimoni o esparriot. Després de molts anys sense representar-se, el Ball de Cotonines ha estat recuperat recentment per iniciativa dels Moixiganguers de la Geltrú i de l’Associació de Sacaires i Flabiolaires Costa de Ponent.
Actualment, participa en algunes de les principals celebracions del calendari festiu de la ciutat, com la Festa Major d’Hivern de Sant Antoni, el Corpus i la Festa Major de la Geltrú.
El BALL DE CAVALLETS de VALLS és una dansa tradicional documentada a la ciutat almenys des de l’any 1712. Al llarg del segle XVIII esdevingué habitual en les celebracions festives i processons. El ball representa simbòlicament un enfrontament entre dos bàndols, el cristià i el morisc. Després d’un llarg període sense representar-se, el Ball de Cavallets de Valls tou recuperat per la Unió Anelles de la Flama en motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1. Actualment, forma part del Seguici Cerimonial de la ciutat i participa en celebracions destacades com la Festa Major de Sant Joan.
El BALL DELS CAVALLETS D’ONTINYENT, al País Valencià, és una densa tradicional vinculada a les festes i processons de la ciutat d’Ontinyent. Actualment, és impulsat i mantingut per la Colla de Campaners, que fa per preservar aquest element del patrimoni festiu i cultural de la ciutat.
El ball recorda simbòlicament les antigues milícies de la vila, que defensaven el territori dels conflictes i atacs que afectaven la comarca.
Antigament, els cavallets formaven part del ric conjunt de figures i balls que participaven en la solemne processó del Corpus Christi. Aquestes danses es van perdre, però avui tornen a participar en les celebracions festives de la ciutat, juntament amb altres elements tradicionals com els gegants, els cabets o els arquets.
Els CAVALLETS COTONERS DE BARCELONA, són un dels entremesos més singulars del bestiari festiu de la ciutat de Barcelona. La documentació en remunta la presència fins a l’edat mitjana, quan diferents gremis participaven activament en les celebracions populars i en les processons del Corpus. En aquest context, els cavallets estaven vinculats al gremi dels cotoners, que els feia desfilar com a mostra de prestigi i representació dins les festivitats de la ciutat.
Els dansaires, situats dins d’un cavall de cartó o fibra que simula la muntura, executen una coreografia marcada pel ritme de la música tradicional, tot representant una lluita ritualitzada entre dos bàndols. Actualment, formen part del Seguici Popular de la ciutat i participen en celebracions com les festes de Santa Eulalia o la Mercè.
BALL DE TURCS I CAVALLETS DE TARRAGONA.
El Ball de Toros i Cavallets de Tarragona és una dansa tradicional que representa simbòlicament la lluita entre els bàndols cristià i turc, en època medieval. Destaca la figura del rei Jaume I, aixi com la d’un arcàngel que simbolitza la victòria final del bàndol cristià. Amb una llarga tradició a la ciutat, ja es documenten cavallets a Tarragona l’any 1383, i al segle XV apareixen representant l’enfrontament amb els turcs dins les celebracions festives. Després d’haver desaparegut durant molts anys, el ball fou recuperat l’any 1990 per l’Esbart Santa Tecla, i ara forma part del Seguici Popular de Tarragona.
Els CAVALLETS COTONERS DE PALMA de MALLORCA són un dels balls tradicionals més emblemàtics de la ciutat. El ball és interpretat per nou dansadors. Un d’ells, amb una vestimenta diferenciada, representa la dama dels cavallets, una figura destacada que esdevé un dels elements centrals de la dansa.
Aquest tipus de ball de figura és present en diversos indrets d’Europa i té un origen incert, que alguns autors relacionen amb tradicions del món àrab o bizantí.
A Mallorca, els cavallets apareixen documentats al segle XV, malgrat que aquesta tradició i el ball es van perdre amb el pas del temps. L’any 1980, però, fou recuperat per iniciativa de l’Ajuntament de Palma i de l’Escola de Música i Danses de Mallorca, i des d’aleshores torna a participar en celebracions com la Festa de l’Estendard i la processó del Corpus, acompanyat de colles de xeremiers. Val a dir que la seva actuació a la plaça de la Porxada va ser una de les més aplaudides, sense menysprear-ne cap d’altre, ja que entre totes set van fer que la Passada d’enguany, fos una verdadera “passada”.
Josep MAS
