Una de les mostres que ja ha arrelat en el nou model de fira és la Mostra d’Oficis Artesans Tradicionals que, des de fa uns anys es fa dissabte a la Porxada. Potser aquest any es notava l’absència d’alguns professionals, que en altres edicions han estat presents com el ganiveter, el boter, el bufador de vidre, els de la ceràmica catalana, el llauner, el picapedrer, o el sabater pegot (remendón), a qui substituïa un marroquiner. Aquest any la Porxada quedava incompleta i desitjaríem que només fos un lapsus, de cara a posteriors edicions, car és un dels actes que crida més públic, també influït per la seva localització al centre de la ciutat, coincidint també amb la celebració del Ascensió Market i l’esmorzar de forquilla amb l’Ada Parellada a la plaça de Maluquer i la festa del formatge, a la plaça de l’Església. No hauria estat de més que, en lloc de relacionar el ferrador de cavalls amb la fira ramadera, al recinte firal, les demostracions s’haguessin fet a la Porxada, amb els altres oficis artesanals.
La mostra es va celebrant des de l’any 2022, que es va fer tot recordant aquella fira d’artesania que s’havia fet en el mateix lloc l’any 1970, encara que en aquella època els participants eren tots artesans que treballaven a Granollers.
En la d’aquest any han participat set artesans de diferents i variades especialitats. Les presents han estat la pintura sobre seda, una tècnica artesanal molt relacionada amb el treball tèxtil tan important en altres temps ,no massa llunyans, a la nostra ciutat. El vidrier, un dels oficis amb més llarga tradició també a Catalunya L’art del vitrall té una Ilarga tradició, vinculada a edificis religiosos i modernistes. La vitrallera treballa el vidre de colors per crear composicions que filtren la llum i generen espais amb identitat pròpia. La tècnica Tiffany que substitueix el plom pel coure, permet formes més complexes i detallades. La imatgeria en cartó pedra és un altre art popular que especialment a les nostres contrades està profundament vinculat a la cultura festiva, amb la construcció de gegants, capgrossos i figures que formen part de l’imaginari col·lectiu, ajuntant escultura, pintura i narrativa. El del cisteller és un dels treballs més vistosos a l’hora de treballar de la mostra. És considerat com un ofici mil·lenari que ha estat des de sempre relacionat amb l’activitat agrícola, fent estris tant per a transportar, coves i cistells, com per guardar , garrafes, els productes del camp, fent servir per a fer-los materials també procedents del món agrícola, vímet, canya, margalló…
Un altre treball que entusiasma els més petits és el del forjador. A cops de martell i quan el ferro està vermell va agafant forma a l’enclusa, convertint-se en eines o algun element decoratiu.
En Jordi Galí, fill d’Amador Galí, primer rajoler de la colla dels Blancs, de la Festa Major el va rellevar fins que va passar la feina al seu germà David, no falta mai a la cita i menys ara que des de fa poc més d’u nany que s’ha jubilat. Al seu espai, ensenya a fer y fa diferents peces, maons, rajoles i altres models de ceràmica, mentre els petits s’embruten amb el fang.
Aquest any un marroquiner substituïa al sabater pegot i mostrava l’art de treballar el cuir per fer objectes com bosses, cinturons i altres complements. En aquest cas com en molts d’altres la producció artesanal s’ha vist minvada per la fabricació industrial, contra la que no es pot competir pel que fa a preus, com amb els productes fabricats a milers de quilòmetres.
Josep MAS
