Si cerquem un fuster per arreglar-nos una porta, un vidrier per canviar un vidre que s’ha trencat, que ens arreglin el cul d’una cadira de boga, ens enquadernin artesanalment un llibre o col·leccionable i, sense anar més lluny, qui ens arregli un televisor o ens canviï l’antena, a Granollers, com a moltes altres ciutats semblants, tindrem feina per trobar-los. Molts oficis s’han perdut, en part perquè surt més a compte llençar l’estri espatllat i comprar-ne un de nou, que no pas arreglar-lo. La nova exposició que ens presenta l’arxiu, al lloc de sempre, la planta baixa de l’Ajuntament, va d’això, d’aquells oficis antics i que ha anomenat: Anar per feina. Oficis d’abans. Com explica el full de sala de l’exposició, són “oficis que temps enrere ocupaven els granollerins i granollerines, alguns dels quals perduren, això sí, profundament evolucionats.
Eren, sobretot, feines manuals i d’exigència física, com podien ser el rajoler, el picapedrer o el ferrer. Algunes es desenvolupaven a l’aire Iliure, com el pagès, el paleta, el venedor ambulant o el retolista. N’hi ha que ja han passat a la història o que s’han transformat: el traginer, o el pregoner. D’altres perduren, però amb processos que han passat de ser poc mecanitzats a incorporar tecnologia avançada, com les relacionades amb el tèxtil, els fruits secs o la fabricació d’espelmes”. També hi ha imatges d’abans quins oficis han experimentat pocs canvis com el de cambrer o modista.
L’Arxiu recorda en el plafó d’inici de l’exposició alguns fragments del llibre Granollers Vila Oberta, publicat l’any 1960, en el que l’autor, Amador Garrell, parla d’alguns oficis i els seus professionals, el carter, el repartidor dels diaris, l’escombriaire Silvestre i el seu carro, el carboner o el drapaire cridant “draps, ferro vell, espardenyots”, oficis que els de més edat encara hem viscut a la nostra infantesa. Per tot això no dubtem que l’exposició serà una de les més visitades de les més de cinquanta que ja s’han exhibit.
Les fotos de l’exposició, una a una
Les responsables de l’Arxiu han triat aquestes imatges, però si fem memòria trobarem molts oficis que ja no existeixen o s’han transformat de tal manera que no s’assemblen en res als de fa encara ni mig segle que eren habituals, com el sereno, i d’altres també a punt de desaparèixer, el quiosquer per exemple. Aquestes són les imatges que es presenten en els tretze plafons habituals.
– PICAPEDRERS, 1901. Uns picapedrers treballen in situ els blocs de pedra que es faran servir en la construcció de la casa de Tomàs Torrabadella, a la cantonada del carrer d’Anselm Clavé i Marià Maspons, més tard coneguda també com a Can Ramoneda.
– HOMES BATENT EN UNA ERA, FINALS DEL S. XIX. En zones agrícoles, com Palou, el conreu del cereal i el seu procés de transformació es feia manualment o amb l’ajuda de força animal. Després de la sega al camp, la resta de feines es feien a l’era, com el batre, que emprava forques per separar el gra de l’espiga.
– UN OBRADOR D’ESPELMES, FINALS DEL S. XIX. La fabricació i el consum d’espelmes a finals del s. XIX era important, per a consum domèstic i sobretot per a actes religiosos. A la ciutat, per exemple, el 1884 Joan Parera Casanovas construeix una cereria en terrenys de la seva propietat entre els carrers de Barcelona i Ricomà. Més tard canviaria de negoci i fundaria la fàbrica de perfumeria Parera, fabricant el famós Varón Dandy i traslladaria la fàbrica a Badalona.
– COSIDOR DE CA LA ISABEL, 1926. Un grup de noies aprenents al cosidor de Ca la Isabel, al carrer de la Indústria.
– TREBALLADORS DE LA FÀBRICA D’ESCLOFOLLAR FRUITS SECS, 1928. Vista del carrer de Barcelona, amb camions i treballadors de la fàbrica de Lluís Serra d’esclofollar fruits secs. A la ciutat, als anys vint, hi havia diverses fàbriques d’esclofollar avellanes, pinyons i tota mena de fruita seca.
– ASSORTIDOR DE BENZINA, 1929. A l’actual carrer d’Anselm Clavé, en aquell moment c. de Francesc Torras Villà, hi havia un dispensador de benzina que regentava la família Prades. A la imatge, Mercè Prades Mompart despatxant un servei.
– VENEDORS AMBULANTS AL MERCAT, ANYS TRENTA. Demostració de costura i brodat amb les màquines de cosir Singer, al carrer de Sant Roc. Al centre de la imatge, darrere dels homes que cusen amb camisa clara i corbata, hi ha Pere Iglésias, que va ser alcalde de 1937 a 1939 i que era representant d’aquesta marca comercial.
– ELS TRAGINERS DE L’AGÈNCIA, 1940. El carro de l’Agència, els traginers al carrer de Vinyamata, enfangat, davant del Casino, que es va inaugurar el 1880. Dalt del carro hi anava la Junta de Sant Antoni.
– CAMBRERS EN UN ÀPAT FESTIU, 1945. Preparació d’un àpat a la nau industrial de l’empresa tèxtil Saphil, al carrer de la Font de l’Escot. Sorprèn la quantitat de cambrers que hi havia; era un col·lectiu molt nombrós que acostumava a celebrar la seva patrona, santa Marta, amb curses i altres activitats.
– UNA BRIGADA DE PALETES, 1945. Obres de remodelació a l’interior del cinema Majèstic, aleshores anomenat Coliseum. Retrat dels treballadors enmig de les bastides i dels sacs de ciment.
– TREBALLADORES DEL TÈXTIL, ANYS SEIXANTA. Vista de l’interior d’una nau de la fàbrica tèxtil de Can Sauquet al carrer de l’Orient. Les treballadores fent anar els telers i la resta de maquinària.
– RETOLISTA, ANYS CINQUANTA. Pintors retolant propaganda a la façana de l’edifici a l’entrada del camp de futbol del carrer de Girona, on hi havia la pista de bàsquet.
– FERRERS, ANYS SEIXANTA. Interior del taller d’un ferrer, podria ser Cal Gener o Can Coixa, al carrer de Torras i Bages. Al mig de la ferreria hi havia l’enclusa on es donava forma als metalls calents, colpejant-los.
Fotografies projectades a la pantalla
Mentre es visita l’exposició ens aturem davant la pantalla instal·lada a la sala i es projecten una vintena de fotografies més, com: un repartidor i un xarlatà al mercat del dijous, a la plaça Maluquer, anys 30; carruatge per transport de gasoses a la fàbrica Pujadas i Ventura, als anys 20; transport amb carro, al carrer Vinyamata, any 1940; col·locació de fanals a la carretera, any 1962; treballs a una empremta als anys 60, amb Virgini del Bas d’aprenent i Jaume Pagès; treballadors de la foneria Trullàs, anys 60; treballadors aplanant un terreny, anys 40, possiblement al Sot; camió de gasoses Clotet, any 1924; treballs agrícoles en una era, a finals del segle XIX; traginers a la passada de Sant Antoni, a finals del s. XIX; garbellant en una era a finals del s. XIX; dirigint el trànsit a la carretera, any 1928; cursa de cambrers per la carretera, any 1944; treballadors i treballadores de la fàbrica tèxtil Feliu Piñol, l’any 1900; Francesc Salvadó i Carbonell, conegut com en Paquito del cornetí, pregonant al carrer Museu, l’any 1941; venda d’eines del camp i del bestiar al mercat, a la plaça Maluquer, anys 20; Vicenç Vergés Ventura esquilant en uns camps al turó de Can Bruguet, anys 60, treballadors de la foneria Margaig al carrer Conestable, anys 20; Miquel Font Bartrina, treballant el ferro, anys 50; la família de ganiveters Masat, any 1980; Miquel Maynou fent anar un teler, any 1960.
Els autors de les fotos són Joan Guàrdia, Tomàs Torrabadella, Joan Font; J. Rius i Francesc Gorgui, encara que de la majoria se’n desconeix l’autor.
L’exposició es podrà visitar fins al 28 de febrer de l’any vinent, de dilluns a divendres, de 9 del matí a les 8 del vespre, dissabtes de 10 a 1 i de 5 a 8 del vespre, diumenges i festius, només a la tarda i restarà tancada els dies de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any. Rels visitant poden obtenir el full de sala explicatiu i la reproducció en postal de la foto dels camions i treballadors de la fàbrica de Lluís Serra d’esclofollar fruits secs, de 1928.
Josep MAS
