Aquest dilluns, el col·leccionista i estudiós de mapes, gravats, fotografies i postals de Granollers, així com de documents de la guerra de Successió (1701-1715), amic i antic company de la nostra antiga redacció, Pere Julià Colomina, ens sorprenia amb la presentació a l’hotel Granollers de la seva darrera adquisició, una fotografia de gran format, de 66 cm de llargada per 10 d’amplada, obra del fotògraf i postalista Josep Boixadera, qui signava les seves postals amb les inicials J.B.
L’acte de presentació es va fer a una sala d’actes de l’hotel Granollers i un cop acabada es va obsequiar a la seixantena d’assistents amb una reproducció de la fotografia ampliada fins a 100 x 25 centímetres. Se n’Ha fet una edició numerada de cinc-cents exemplars, part dels quals el rebran clients de la perfumeria Colomina, propietat de la germana d’en Pere, la Conxita Julià que és qui ha patrocinat la impressió.
Per Pere Julià, “aquesta fotografia és la panoràmica més bonica que té Granollers, que abasta des de l’Església de Sant Julià de Palou fins al Lledoner en una sola imatge. És una de les cinc imatges de Granollers que escolliria com a millors per a mi”.
Al començament de la presentació destacava que encara que ell viu a Canovelles i molts dels seus estudis són de temes d’allà, va néixer al primer pis de la perfumeria de la família, a la plaça de les Olles de Granollers, “en mig de colònies, desodorants i rotlles de paper d’aquell paper de vàter Elefante”. Pel que fa a la fotografia, la va aconseguir fa uns mesos i es tracta d’una peça única de la qual fins ara se suposa que no existien copies, com passa amb les postals del mateix autor de les que s’havien fet diferents tiratges, depenent del lloc o poble fotografiat. Podria molt bé tractar-se d’un encàrrec fet expressament, amb la possibilitat que fos Torras Villà el client, ja que en un primer terme apareix la seva fàbrica tèxtil, a l’esquerra del parc i prop de l’antiga estació de tren i el convent dels Caputxins, que s’aprecien clarament. La foto estava emmarcada per un enquadernador de Barcelona.
Un estudi mot detallat d’on, com, quan i per què
La foto, com d’altres panoràmiques existents, d’altres autors, com explicava Julià, està feta des d’un lloc elevat de la serra de Llevant, ja que la ciutat quedava molt més a prop que no pas des de la serralada de Ponent, amb més distància a causa de l’amplada que tenia la riera, entre uns 150 i 200 metres. La data més possible seria a principi d’any, tenint en compte que les vinyes que es veuen en primer terme estan podades i sense fulles. L’hora, cap a migdia, per l’ombra dels llindars de portes i finestres i dels mateixos edificis.
Julià té a la seva col·lecció diverses postals noves i circulades, escrites, pel que fa a que es conegui per la datació dels missatges que daten de 1916, 1926, 1928, 1930… cosa que li ha permès, juntament amb altres estudiosos datar la panoràmica pel voltant de l’any 1925, fa un segle. La localització de la casa modernista d’estiueig Joan Sanpera, projectada el 1912 i construïda, entre els anys 1915 i 1916, coneguda també com a Can Sanpere de l’Hostal, actual seu, des de 1958, de l’escola Anna Mogas, fa que la fotografia no sigui anterior. També ha localitzat, tot mirant amb la lupa, diversos indrets de Canovelles, com Can Carrencà, el Molí de la Sal, la vis del tren, Can duran, l’antic Ajuntament i la verneda d’en Fortuny. En quant a Granollers es distingeix clarament les ja anomenades fàbrica de Torras Villà, l’estació, l’església, Sant Nicolau, la torre de Can Casaca, el Coll de la Manya, Roca Umbert, l’estació del Nord, Can Gili… I acabava la seva presentació mencionant un convidat que tots hi trobavem a faltar entre els convidats, l’Enric Garcia-Pey que no va poder assistir-hi. D’ell deia en Julià: “Si aquesta foto l’agafa l’Enric, en podria fer un llibre”.
L’autor, un pastor de bous convertit en bon fotògraf
Després de l’explicació de la imatge per part del seu propietari va tocar el torn al president del Centre Cartòfil de Catalunya, Ramon Pla Marco, convidat especialment a la presentació. El centre que presideix, creat l’any 1980, organitza xerrades i tertúlies, fomentant l’intercanvi entre col·leccionistes. El seu fons bibliogràfic, al servei dels socis, gairebé un centenar actualment, i estudiosos, està a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. També editen la Revista Cartòfila, dedicada íntegrament a articles relacionats amb la targeta postal.
Pla va fer una breu semblança de l’autor de la fotografia, Josep Boixadera, nascut a Benavent de la Conca l’any 1878, es va dedicar de primer a fer de pastor de bous. Més tard es va traslladar a Barcelona, concretament al barri de Gràcia i va començar a fer de fotògraf. Va morir a Reus el 1938 en un bombardeig de la Guerra Civil.
Pla explicava que, “a diferència de les fotografies que normalment es feien i que només en solia existir un sol exemplar com aquesta, la majoria de les quals s’han perdut, l’edició de postals, amb més o menys tirades ha fet que se’n conservin algunes i coneguem millor la història de cada poble o ciutat. A Boixadera, entre d’altres, li devem que hi hagi pobles petits que tinguin imatges d’antic, malgrat fer una edició de postals no era massa rendible”. Les targetes postals, com explicava Pla, varen néixer com “un negoci del correu postal”, l’any 1869 i vint anys després. A Espanya la primera es va editar l’any 1892, a Madrid i a Catalunya dos anys després, a Barcelona. També gràcies a algunes fotografies s’han pogut resoldre plets en poder determinar presumptes modificacions d’edificis o terrenys.
Boixadera va ser també “inventor”, va dissenyar i fabricar-se una mena de trípode, que amb la màquina col·locada al damunt podia girar fent diferents fotografies i adjuntar-les.
El president del Centra Cartòfil reivindicava al final del seu parlament la figura dels fotògrafs que ens han deixat immortalitzats uns valuosos patrimonis històrics en imatges i no són massa sovint reconeguts per la societat.
Josep MAS
