Fa dos anys, l’octubre del 2023, publicàvem la notícia que una família australiana havia visitat l’Arxiu municipal, cercant les arrels d’un avantpassat seu, Jeroni Rodoreda, nascut a la llavors Vila de Granollers, l’any 1831. Abans, el setembre del 2021 s’havien posat en contacte amb dos possibles familiars, Francesc i Josep Maria Rodoreda, que viuen a Granollers, amb l’objectiu de seguir el rastre documental d’un avantpassat de la família, nascut l’any 1831. Les dues besnetes de Jeroni que es van desplaçar fins a Granollers, Gillian i Lucy Rodoreda, visitaven la ciutat i consultaven diversa documentació existent a l’arxiu, de mitjan segle XIX, com ara un padró d’habitants de l’any 1835 on apareixia el nom del familiar que buscaven. Llavors, Jeroni (inscrit com a Gerónimo) Rodoreda tenia només quatre anys i en el padró hi apareixien també enregistrats, al carrer Sant Roc 21, cantonada amb el carrer Edison, els seus pares, Francesch d’Asís Rodoreda Miquel, de 50 anys, sastre de professió, originari de L’Ametlla i Isabel Rebarter (escrit amb b), de 36 anys, i també els seus germans, Teresa, de 17 anys, Josefa, de 14 i Josep, de 2 anys. La informació hauria pogut ser confirmada encara més d’haver existit l’arxiu parroquial, que van destruir l’any 1936.
La seva intenció era publicar el llibre que, finalment aquest mes d’octubre ha vist la llum. Tom Stephens, exmembre del Parlament australià, casat amb Anne Rodoreda, que també van visitar Granollers el març de l’any passat, ha promogut Not by Bread Alone.The Life of Jerome Rodoreda (No només de pa. La vida de Jeroni Rodoreda), el llibre biogràfic escrit per Ken Spillman y publicat per la comunitat benedictina de New Norcia (en castellà Nueva Nurcia).
Paral·lelament, també aquella mateixa setmana el Centre d’Estudis de l’Associació Cultural presentava el número 29 de la seva revista Estudis, amb un acurat reportatge de disset pàgines, titulat “Jeroni Rodoreda, un granollerí en l’Austràlia del segle XIX”, escrit per la també granollerina llicenciada en història, Raquel Làzaro, casada amb Francesc Rodoreda, que juntament amb Josep Maria Rodoreda van ser visitats pels seus familiars, va ser qui va trobar finalment a l’Arxiu Municipal de Granollers i en altres moltes consultes el fil d’on estirar per poder facilitar als familiars australians, que havien arribat a Granollers en cerca de les arrels catalanes del seu avantpassat, la documentació que ha permès l’edició del llibre.
Abans, l’any 2004, Gillian Rodoreda, buscant trobar els orígens familiars ja va visitar Espanya, concretament Salamanca i Sevilla i finament Barcelona, on va conèixer que el cognom era d’origen català. A partir d’aquí i en un treball difícil de recerca va escriure cartes a persones amb el cognom Rodoreda que visquessin a Catalunya.
La recerca de les arrels familiars dels Rodoreda, com cita el reportatge de la revista Ponències, “començava, però molt abans, concretament l’any 1979, quan Austràlia Occidental celebrava el 150è aniversari del seu establiment com a estat, i van demanar a les famílies dels primers colons que proporcionessin dades sobre els seus avantpassats per crear un diccionari biogràfic. La mare d’Anne Stephens (Joan d’Arc Rodoreda), la seva tieta (Elizabeth Rodoreda), el pare de Gillian i Luci Rodoreda (Edgar Rodoreda) i els altres germans van aportar als editors encarregats de recopilar la documentació la poca informació que tenien, transmesa oralment a través de generacions, i Jeroni va ser inclòs en el The Bicentennial Dictionary of Western Australians 1829-1888, publicat el 1979″.
El llibre amb la biografia de Rodoreda es va presentar el passat 17 d’octubre a l’abadia de New Norcia, fundada el 1846, dins d’un programa d’actes que també incloïa una altra la presentació: The Marsá Diary, el dietari, amb traducció de Marta Pérez Rey, escrit fa 176 anys pel clergue benedictí Francesc Marsà i Amigó relatant el viatge en vaixell d’en Jeroni i la resta de monjos des de Barcelona, entre ells el també granollerí Martí Grivé Cuní, que va ser bisbe de Perth. El viatge passava per Cádiz, fins a la missió a Austràlia Occidental.
La Gillian i la Luci Rodoreda escriuen en el pròleg del llibre: “Una agradable nit catalana de 2023, ens trobem a la ciutat de Granollers, on va néixer el nostre rebesavi. Assegudes a la fresca al Cafè Sant Roc ens situem per veure l’edifici que queda en diagonal davant nostre i que molt probablement va ser la casa d’en Jerome (Jeroni) quan vivia amb els seus pares i germans. Un moment tranquil i reverend que ens va fer adonar que, com a descendents, tanquem un cercle després d’uns 170 anys”.
Trobada de més de cent ‘Rodoredes’ a Austràlia
Segons ens explicava aquesta setmana passada en Josep M. Rodoreda, un dels descendents granollerins del germà de Jeroni, de la coneguda família de rellotgers del carrer Clavé, la presentació de llibre ha servit per poder celebrar una trobada a New Norcia de descendents de la família Rodoreda, aconseguint reunir-se unes cent persones de les dues centes que es creu porten el mateix cognom en aquell país d’Oceania. Ell ja havia cedit a l’Arxiu Municipal dues cartes que Jeroni va escriure l’any 1883 des de Perth al ser germà Josep, el seu rebesavi, curiosament escrites en una barreja de castellà, català i italià.
Un llarg viatge a l’altra cap del món
Jeroni Rodoreda i Revarter (Granollers, 1831 – Melbourne, 1910) va iniciar la seva vida religiosa a l’edat de divuit anys, quan es va unir a una expedició missionera benedictina, amb l’objectiu d’establir una presència espiritual i cultural a Austràlia Occidental. Va embarcar a bord del Balear fins a Cádiz, des d’on va continuar el viatge a bord de la corbeta de vela de l’Armada Espanyola, la Ferrolana, junt amb 40 missioners benedictins més, sota la direcció de Joseph M. Serra de Mataró, amb la protecció del bisbe Martí Grivé i Cuní, metge missioner, fill també de Granollers i segon bisbe de Perth. L’objectiu era establir-se a New Norcia, a 130 km de Perth, una missió fundada l’any 1847 per evangelitzar els nadius australians.
El viatge fins a la ciutat australiana de Fremantle va durar tres mesos, després de vorejar tota Àfrica, pel cap de Bona Esperança, fins arribar a Austràlia.
Passats uns anys, Jeroni Rodoreda va abandonar l’ordre, pel que sembla en estar en desacord amb les funcions que havia de fer, sense deixar la seva fe, i va decidir formar una família. El 14 de gener de 1856 es va casar amb una irlandesa d’ofici barretera, Mary Ann Hines i va prosperar com a forner, fent també de músic litúrgic, com a primer organista i mestre de cor de la catedral de Perth. Malgrat haver deixat la vida eclesiàstica, mai trencar el vincle d’amistat amb el bisbe Martí Grivé, que va batejar els seus fills, qui quan viatjava a Roma i feia una escapada fins a Granollers, portava les cartes que Jeroni escrivia a la família i a l’inrevés.
El diari de bord del viatge, decisiu
Francesc d’Asís Marsà i Amigó, clergue benedictí va ser un dels missioners que van formar part de la missió del 5 d’octubre de 1849 cap a Austràlia. Impressor i tipògraf, va escriure el diari de bord. Aquest document, escrit en castellà, va ser descobert cent cinquanta anys després. El va comprar un antiquari nord-americà que el va trobar en un catàleg d’una llibreria de vell a Barcelona a principis dels anys 2000, se’l va emportar als Estats Units i un dels seus clients, Darrell Corti, un reconegut expert californià en gastronomia i vins, el va comprar. En reconèixer el seu valor i, casualment, ser Friend of New Norcia, el va donar a l’arxiu del monestir l’any 2005.
En aquest diari, Marsà, que era impressor i home culte, hi detalla esdeveniments com la sortida des de Barcelona, les privacions durant el viatge i la vida dels missioners a Austràlia Occidental. És gràcies a aquest diari i a l’arxiver del monestir benedictí de New Norcia Peter Hocking, que la família Rodoreda d’Austràlia va conèixer que entre els missioners que van sortir d’Espanya cap a Austràlia hi havia un granollerí, Gerónimo Rodoreda (sic), que llavors tenia divuit anys, com també el bisbe Martí Grivér (sic), també nascut a Granollers que tenia trenta-quatre anys i que es van establir a New Norcia, a 130 quilòmetres de Perth, a l’Oest d’Austràlia.
Un treball de recerca de Raquel Lázaro excepcional
En la recerca de les arrels dels Rodoreda, la historiadora granollerina ha fet una feinada excepcional. Amb totes les dificultats que representa la inexistència d’arxius, la majoria parroquials, encara que molts de municipals i de privats han patit la mateixa sort, cremats, gairebé sempre durant una revolta o l’altra, Raquel Lázaro ha remogut com es diu normalment, cel i terra, fins a aconseguir un treball genealògic d’un valor incalculable. No tan sols ha arribat a la localització del lloc i data de naixement de qui buscaven els seus familiars australians sinó que ha anat molt més enrere. Tal com explica en la seva ponència publicada a la revista Estudis de l’Associació Cultural, “A l’Ametlla del Vallès, però, vaig tenir més sort. Gràcies a l’esforç i a la valentia dels feligresos durant el període revolucionari, la documentació de la parròquia de Sant Genís es va amagar en diverses cases pairals i es va conservar intacta. Posteriorment, aquests documents van ser recuperats i traslladats a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, on vaig poder confirmar una connexió directa: el pare de Jeroni i el quadravi de Francesc Rodoreda Pujal eren germans. La línia familiar es remuntava fins a principis del segle XVII… fins a arribar al 22 de setembre de 1660, amb el casament de Bernardí Rodoreda, de Santa Maria d’Oló, i Eulària Muntada, de l’Ametlla del Vallès, quadravis de Jeroni. Uns arxius molt interessants, conservats en perfecte estat i escrits en català”.
“Així mateix, el testament de Bernardi Rodoreda, de 1681, i el de Maria Marí, vídua de Francesc Marí, de 1739, rebesàvia de Jeroni, són una autèntica meravella, plens d’informació personal, econòmica, litúrgica i social de l’època. Unes joies documentals”.
I no va acabar aquí la seva feina. “…A Santa Maria d’Oló, al Moianès, va localitzar i visitar el mas de la Rodoreda, documentat l’any 957, i va trobar documents, escrits en llatí, del fons de l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Oló, dipositats a l’Arxiu i Biblioteca del bisbat de Vic que “confirmaven el naixement de Barnardinus Franciscus Petrus el 25 de desembre de 1636 (quadravi de Jeroni), el de la seva germana Maria Francisca el 5 d’agost de 1635,i el certificat de defunció de la seva mare, Maria Margarita Rodoreda, el 6 de juliol de 1644,vídua de Stephani Rodoreda (avis cinquens), que va morir sense fer testament”. “Després de mesos de feina, vaig poder compartir amb la família australiana una història rica i detallada dels seus orígens, que demostrava que Jeroni Rodoreda havia nascut a Granollers i el connectava amb una llarga línia d’avantpassats arrelats al Vallès Oriental i al Moianès”. I encertadament conclou aquest apartat afirmant que “documents com aquests són una finestra única al passat”. Quantes famílies pagarien per poder conèixer els seus orígens així…
El bisbe Martí Grivé, un altre granollerí en missió a Austràlia
Era metge i sacerdot, Martí Grivé Cuní, aquest granollerí il·lustre, nascut l’any 1814 al carrer de les Travesseres, fill de Jaume Grivé i Teresa Cuní, que feien de pagès, va ser el segon bisbe de Perth des de l’any 1873 fins a la seva mort, el 1886.
El 1829 va ingressar al seminari de Vic, on va estudiar matemàtiques i lògica. Deu anys més tard es va graduar al seminari major de Barcelona i va realitzar set anys de formació teològica a la Universitat de Cervera. Després de completar els seus estudis teològics, va estudiar medicina i cirurgia obtenint, el 1845, les llicenciatures en filosofia, medicina i en cirurgia.
El desembre de 1847 fou ordenat sacerdot per a la diòcesi de Girona i va exercir el seu ministeri a la de Barcelona, com a rector de la parròquia de Sant Esteve de Palautordera. Al cap de pocs mesos es va oferir voluntari per anar a Austràlia, amb altres frares benedictins, amb la missió liderada per mossèn Josep Serra.
Martí Grivé es va arribar a la missió benedictina a New Norcia, una zona allunyada i molt empobrida, on va exercir també la medicina. El 1859 fou nomenat administrador de la diòcesi de Perth, la ciutat australiana més poblada en aquell moment, amb uns tres mil habitants. Al cap de poc el govern britànic desterrà uns 10.000 convictes a la zona, fet que va provocar nombrosos problemes socials i sanitaris. Grivé hi fa una labor molt notable impulsant millores sanitàries, i també d’escolarització.
El 1869, viatja a Europa per participar en el Concili Vaticà I on seria nomenat Bisbe de Tlos, a Turquia, fins que el 1871 quan, després la mort del Bisbe Brady, Martí Grivé és consagrat Bisbe de Perth. L’octubre del 1882, retorna novament a Europa i a Barcelona va assistir com a metge i capellà al bisbe de la diòcesi d’aquesta ciutat Josep Maria Urquinaona. Quatre anys més tard, quan havia tornat a Austràlia, va patir, un accident en caure per les escales de la Catedral de Santa Maria de Perth, que havia impulsat ell mateix, on va ser enterrat.
Als arxius, tant els parroquials que es van salvar de la barbàrie de diferents revoltes, com en els municipals i particulars, s’amaguen moltes històries familiars que, de trobar algun amant de la història com la granollerina que ha regirat un munt de papers en la recerca de la vida i miracles de Jeroni Rodoreda, ens deixarien sorpresos i ens farien gaudir, com ho hem fet amb aquest relat tan complet de la de molts altres conciutadans que han desenvolupat la història de la nostra ciutat. Per això, escoltant la crida que sovint fan els responsables de l’Arxiu Municipal, abans de tirar al foc o llençar cap paper familiar, per poc important que sembli, es porti perquè l’estudiïn i el guardin. En el moment menys pensat pot ser important.
Josep MAS
