El mes de desembre del 2024, Marina Miralles Mestre escrivia al Facebook, demanant col·laboració a manera de fotografies o qualsevol altra informació sobre el seu besavi per part de mare, Pere Molins Canudas, nascut a Granollers el 1909 i finat el 1980. Encara molta gent el podia recordar com a botiguer, músic, actor de teatre o poeta. La Marina s’havia proposat esbrinar i fer conèixer la vida del seu avantpassat. I perseverant i meticulosa com és, aquest dimecres omplia la Sala Tarafa per presentar el llibre Un Granollers antic i noble – Vida i obra inèdita de Pere Molins Canudas.
Ja quatre anys abans, quan feia el pregó de Sant Jordi del 2020, un any difícil, el començava amb uns versos inèdits del seu besavi i proposava l’edició d’un recull de la seva obra. Ara, el llibre ja és a les llibreries, editat per Gent i Terra, de Santa Eulàlia de Ronçana, que també publica la revista Vallesos.
Qui era Pere Molins?
Pere Molins Canudas, fill de Josep Molins Jané i Francesca Canudas Forns, va néixer l’1 de febrer de 1909 al carrer Joan Prim de Granollers, on la família paterna regentava El Cafetín. Al cap de poc temps, la família es va traslladar al carrer de Corró on el pare va obrir una fusteria i un seu oncle una manyeria. Fill gran de cinc germans, Pere, Rosa, Maria, Anna i Amador, tot i que malauradament la Maria va morir a vuit anys, va fer l’educació bàsica al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana i al de la Unió Liberal. També va ser un dels primers alumnes del mestre de música Aureli Font, en l’Orfeó que aquest hi va impulsar, i va començar a fer teatre amb el Quadre Escènic. En acabar l’ensenyança primària es va posar a treballar de manyà amb el seu oncle. El 1931 fou reclutat per fer el servei militar i fou destinat al Marroc.
El 29 de gener del 1934 es va casar amb Rosa Viaplana, de L’Ametlla.
La manyeria del carrer Corró on ell treballava va ser col·lectivitzada quan la guerra, i oncle i nebot van anar a treballar a Can Trullàs, a fabricar material de guerra. La família de la seva esposa es va traslladar a Granollers on van posar un negoci de venda de carn, amb parada a la Porxada, anomenada Can Ponet. Durant la guerra, com que tots els homes de la família Viaplana eren o bé a guerra o a l’exili, en Pere Molins es va haver de fer tractant de bestiar. Com explica en el llibre, es desconeix com van viure el bombardeig del 31 de maig del 1938, però sí que sabem que aquell dia la parada que tenien a la Porxada no va rebre carn per vendre, de manera que la Rosa no hi va anar a treballar, i sort d’això, perquè la parada de Can Ponet va quedar destrossada per les bombes.
L’1 de novembre de 1936 va néixer el seu primer fill, Marcel i el 5 de febrer del 1943, la seva filla, Marina Molins Viaplana. Aquell mateix any en Pere i la Rosa van llogar una casa de planta baixa i pis al carrer de Santa Elisabet, on en el baix van posar un llavors anomenat colmado. Talment com explica la Marina, a la rebotiga de l’establiment va ser on va escriure molts dels seus poemes, aprofitant qualsevol suport per escriure-hi, un full a calendari, una “quiniela” i fins i tit una recepta del metge, com es reprodueix en el llibre,
La seva besneta citava que a l’algunes ocasions havia parlat del seu besavi la premsa granollerina, la Gralla, Vallés i Granollers Comunitat Cristiana. Vallès li dedicava un capítol al llibre Gent de Granollers, editat l’any 1970 amb caricatura de Josep Ma Serra, en el que es deia: “Sovint es fa difícil descriure un amic, amb qui es parla de moltes coses. M’agradaria poder descriure en Molins amb llenguatge cinematogràfic. Així, podria barrejar, com al cinema, la poesia, el teatre, la família, els nets, la botiga, el fill que viu a l’estranger, l’escola de música…
Podríem fer un pla general en el qual veuríem Granollers, ens acostaríem als carrers i veuríem un munt de reixes de finestra, balcons i ferros que havien sortit de la manyeria del carrer de Corró. Allí es forjaven els ferros i les idees.
En altres plans de duració variable, i que fondríem els uns sobre els altres, muntaríem uns «Savis de Vilatrista» al Mundial, un «Assaig general» amb el Foyer, uns Jocs Florals al Majestic, unes poesies escrites a la botiga o a la cuina, a mitjanit, i un avi que acompanya als nets al col·legi, una escapada a la Casa de Cultura i una malaltia que molesta. No sé pas què en sortiria de tot això. Al fons de tot, però, s’hi veuria l’amic de tothom i el company de tot aquell que ho necessiti”. Pere Molins moria de malaltia l’any 1980.
Per altra banda, Marina Miralles Mestre, l’autora, o millor dit, l’editora, com ella es defineix a la portada del llibre, nascuda l’any 1992, és graduada en filologia catalana amb màster de formació del professorat d’ESO i batxillerat i actualment es dedica a l’Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials. Comença el primer capítol del llibre escrivint: “Tota la vida he sentit a dir a casa que el meu besavi era poeta. Sí, Pere Molins Canudas Granollers, (1909-1980), l’avi matern de la meva mare, a més d’un apassionat al teatre i un acèrrim lector, es veu que era poeta. Però no en vaig ser conscient de debò, o potser no vaig entendre el que això significava, fins que en buidar casa seva després de la mort de la iaia Rosa vam trobar un bagul ple de papers. Hi havia cartes, factures, revistes, fulls de calendari, targetes de visita, postals… Però sobretot hi havia poemes, molts poemes. Poemes plens de vida, d’història (i històries!), i d’enginy. L’avi Pere, en efecte, era poeta, però no havia publicat mai cap llibre”.
Aquest llibre ha acabat essent vida i obra de Pere Molins Canudas perquè vaig anar trobant moltes coses d’ell, a l’Arxiu, al setmanari la Gralla, a Vallès i vaig pensar que era el moment d’estirar bé del fil i recuperar l’obra i també el personatge.
Tres grans activitats artístiques; teatre, poesia i música
L’autora del llibre desgranava la prolífica vida intel·lectual el seu besavi: “A banda de la seva ocupació professional vaig conèixer l’home que va dedicar la seva vida a la cultura de Granollers, tant des de la poesia, però també en el teatre i la música. Per aquest motiu he decidit estructurar aquesta presentació en tres blocs perquè sigui alhora un homenatge estructurat en aquestes tres facetes, el teatre, la poesia i la música i que ajudaran a il·lustrar l’home que va ser i que va dedicar la seva vida a la cultura de Granollers”.
A la Unió Liberal va prendre contacte amb el teatre, va formar part de quadre escènic i també es va vincular amb l’esbart artístic de l’Orfeó granollerí, fent d’actor afeccionat. Després de la guerra, quan el 1947 es va crear l’Associació Cultural i s’hi va apuntar, formant part de diverses juntes directives. L’any 1050 es va crear la secció teatral i més endavant va dirigir el TAC i també va ser membre numerari del Centre d’Estudis. Va ser el 1958 quan va crear i dirigir el seu projecte propi, la companyia el Foyer, ajudat per un altre gran actor, Ramon Munné, al Casino. Tres coneguts actors granollerins, Carles Canet, Esteve Banús i Marga Alerm, van llegir dos passatges de l’obra escrita pel dibuixant Josep Escobar, Assaig General, que simula l’assaig general de Terra Baixa amb la qual es va estrenar la companyia Foyer.
Canviant de bloc, tocava el torn del Pere Molins poeta. Sermó de l’avi és un poema que Molins va presentar als premis Pere Maspons de pintura i literatura l’any 1950, en el que es posa a la pell del seu avi, Ramon Canudas Orriols, un dels socis fundadors de la Unió Liberal. Escriu com si fos l’avi dirigint-se al seu net, a ell. En ell fa tota una reflexió sobre el Granollers que va conèixer, que segurament no deu tenir res a veure amb el Granollers d’ara. La Marina recitava unes estrofes, que acabava amb “i et deia tot això per explicar-te com som la gent d’abans de Granollers, no et pensis que volgués mortificar-te, que sàpigues d’on vens, jo vull només”.
L’escriptora explicava el començament de tota aquesta feinada que ha dut a cap per escriure el llibre: “El fet que gairebé tots els poemes fossin inèdits i no els hagués publicat mai em va generar un dubte, una inquietud, a mesura que anava editant aquest llibre i és que potser ell no hauria volgut publicar, que tots aquests poemes veiessin la llum i potser per això ell els escrivia i els guardava. Però remenant entre els seus papers, vaig trobar una carta que ell va escriure a Salvador Llobet on li confessava la seva frustració per no haver aconseguit publicar mai. Però per les circumstàncies que fos, com l’època, la guerra, la feina, la família no ho va arribar a fer mai. La majoria dels poemes no estan datats i això va fer que l’ordre cronològic de l’edició fos impossible. Vaig analitzar una mica la seva obra i establir-ne tres grans grups, la poesia dedicada a l’homenatge, familiars, amics, coneguts de Granollers; el segon un grup de poesia religiosa i de Nadal i el tercer, la poesia injustament anomenada general que aplega la poesia més intimista, més reflexiva, dels grans temes com són la mort, l’amor, el pas del temps…”
Pujaven a l’escenari sis nous convidats, Amador Garrell Garcia, que va llegir el poema dedicat al seu avi Amador Garrell Alsina, “L’amic absent”, la primavera de 1948; Santi Montagut, recitava “In memoriam”, escrit l’any 1955,, publicat al Vallès, dedicat a una seva tia, Coral Montagut de Puig, que moria a 32 anys. La tercera en intervenir era Marisa Campos, filla del cirurgià Dr. Campos, que el va assistir durant la seva malaltia. Va llegir dos poemes, dedicat el primer a ell i el segon a la seva esposa Júlia, també present a la sala.
Gran amic del músic Josep Ma Ruera, li havia dedicat una desena de poemes. Una de les filles, Pilar Ruera llegia el que li va dedicar a ella. Molins va ser el president del patronat de l’Escola de Música i Ruera en va ser el director. L’any 1978 quan es va celebrar el cinquantenari de l’escola, Ruera i Molins es van dedicar simultàniament un poema l’un a l’altre. Els van llegir Rosa Ruera i la mare de la Marina Miralles, neta del poeta, que a la vegada agraïa públicament a la seva filla la feina feta.
El tercer bloc corresponia al dedicat a la música. Marina deia que l’expressió màxima de l’amistat entre el seu besavi i el mestre Ruera és el poema “Plany d’enamorada” que Ruera va musicar i va ser enregistrat en el disc Josep Maria Ruera, música vocal, que va fer Amics de la Unió, cantat el tenor Jordi Casanova que també va ser qui el va cantar aquest dimecres a la Sala Tarafa, amb la Marina, a la vegada exalumna de l’escola de Música, al piano.
Gairebé per acabar la presentació, que va durar prop de cinc quarts d’hora, van pujar a l’escenari la directora de l’Escola de Músic Anna Ma Piera i l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, coincidint ambdues a agrair a l’autora del recull la feina feta per fer conèixer la vida i art d’un granollerí que va deixar una empremta en la cultura de la ciutat. La Marina tancava l’acte cantant, acompanyant-se a la guitarra el poema “Tarda de març”, dedicat a Ruera, escrit la vigília de Sant Josep de 1979.
Josep Mas
