Totes les botigues de barri tenien un especial carisma, però potser unes de les que es distingien eren les anomenades popularment bodegues, el que més finament i els entesos en diuen celler i fins i tot enoteca i vinoteca, al final, sinònims d’aquest. En el barri de Sant Miquel, en un petit local de lloguer, cap al final de l’avinguda de Sant Esteve hi havia fins aquest diumenge la bodega de l’Elisa Aragonès i que per jubilació del seu actual propietari i per manca de relleu, ha hagut de tancar la porta.
Fent memòria amb en Joan Jaume Argilaga Marín, amb l’emoció que representa deixar d’estar darrere el taulell, la bodega feia setanta-sis anys des que al mes de febrer de l’any 1949, l’Elisa Aragonès i el seu marit, en Jaume Argilaga, de professió ferroviari i que provenien del poble de Garcia, a la comarca de la Ribera de l’Ebre, van decidir obrir la bodega al carrer de Murillo 44, en un altre local de lloguer, on s’hi va estar fins fa tretze anys, quan es va traslladar al número 90 de l’avinguda de Sant Esteve. Al començament venien vi de la seva comarca i de les veïnes com el Priorat i ,de mica en mica, es va anar ampliant amb altres productes propis d’aquest tipus de botiga, vermut, licors, cava, sifons, gasoses… A la dècada dels anys 1960 van prendre el relleu al capdavant del negoci el fill, Jaume i la seva dona Carmen Marín que va acabar fent-se càrrec ella sola de la bodega en quedar vídua, fins que es va jubilar l’any 1995. Va ser llavor quan el seu fill, nets dels fundadors, que treballava en el sector de l’electrònica va decidir canviar de feina, fent-se càrrec de l’establiment. Val a dir que d’experiència no n’hi faltava, ja que com se sol dir, des de petit ho havia “mamat” en aquella bodega del carrer Murillo on darrere la botiga, com en moltes botigues de barri hi havia l’habitatge familiar i no tancaven ni a l’hora de dinar. Ara, però l’horari comercial no era pas molt diferent, ja que obrien de dilluns a diumenge i com ens deia en Joan Jaume, “és un negoci molt esclau”. Curiosament, la venda de vi a granel, tal com varen començar, “és el que ens ha diferenciat i ens hem anat mantenint” i fèiem el comentari que és estrany que no ho hagin prohibit, pel fet que es controla molt millor (eps impostos, s’entén) una producció que surt en caixes d’una embotelladora que a granel. Pel que fa al vi, alguns proveïdors han fet tracte amb un altre botiguer del carrer, el propietari de Carnisseria Carlos, davant mateix d’on ara hi ha la bodega i continuarà venent el vi a granel.
La clientela de Ca l’Elisa Aragonès no s’ha limitat tan sols a la gent del barri, ja “que vénen clients de tot Granollers i de molts altres pobles, La Garriga, Caldes… Darrerament les obres que s’estan fent a l’avinguda de Sant Esteve ens ha fet perdre moltes vendes, ja que no poden arribar-hi en cotxe, la gent no ve”. I això no és l’únic que ho diu i no només per les obres. Mentre estàvem parlant amb en Joan Jaume no van parar d’entrar clients que li volien agrair les seves atencions com a botiguer durant aquests anys. Ell també vol agrair aquesta confiança que els han demostrat, igualment com als proveïdors. Ara li toca gaudir d’aquesta jubilació merescuda.
Fent una mica de repàs, amb enyorança, tot sigui dit a la història de tantes i tantes botigues que hem vist anar desapareixent, amb el Joan Jaume recordàvem altres bodegues que hi havia hagut, i ja no hi són, només en aquesta part de Granollers, començant per Cal Estruch, centenària del carrer del Pont; Can Soto al que anys més tard seria la plaça Serrat i Bonastre, Can Masell, de la família Vallcorba, al carrer Foment; la del senyor Segundo, al carrer Indústria; la del carrer Ricomà, a tocar al carrer Navarra o la del carrer del Bisbe Grivé. Encara queden bones botigues de vins i esperem que es mantinguin molt temps, malgrat que la venda a granel sembla que té poc futur, això tenint en compte que és un comerç més que “sostenible”, respectuós amb el medi ambient, que no rebutja ampolles de vidre ni de plàstic cada vegada, ja que el client el va a comprar amb la seva pròpia ampolla o garrafa.
Josep MAS
