Sortint-se de la tònica habitual de les Tertúlies, en aquesta ocasió, l’Arxiu Municipal ha ofert aquesta setmana una conferència per adherir-se a les Jornades Europees del Patrimoni. El conferenciant escollit, coneixedor de l’Arxiu per haver-hi treballat en alguna de les seves recerques, va estar l’historiados i arxiver granollerí Aram Magrins Gol, màster de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. Ha treballat com a arxiver a Sant Vicenç de Castellet i a Manresa i actualment a l’Arxiu Municipal de Barberà del Vallès. Abans havia col·laborat també amb el de Granollers en el tractament de fons patrimonials i del fons privat de la família Malàs Iglesias.
L’historiador va fer la seva introducció explicant en què consisteix un fons patrimonial, el seu origen històric i la seva documentació més característica.
«Fins fa poc no es tenien en compte els arxius patrimonials. Eren ignorats. A partir dels anys 80 del segle passat s’adonaren que aquesta documentació és un bon complement. Els fons granollerins són desconeguts i poc utilitzats» deia, convidant a conèixer-los i consultar-los.
El cos de la conferència va consistir en explicar primer, pas per pas, el contingut dels fons patrimonials, que procedeixen generalment d’arxius particulars, conservats per algunes famílies. La major part de la documentació que faran servir els historiadors per treballar amb aquests fons prové de masies en els que s’hi troben documents que fan referència a la adquisició del patrimoni, compravendes, donacions, permutes… així com la transmissió del patrimoni entre hereus, testaments, inventaris de béns relictes, capítols matrimonials,,, l’administració del patrimoni, llibres de comptes, llibres de collita, àpoques (nom que es donava a les factures) i processos judicials com a defensa del patrimoni, de vegades per enfrontaments entre pagesos. A partir del segle XIX, dintre de la documentació d’interès personal i familiar ja s’hi troba correspondència, dietaris, dibuixos, exercicis escolars i fotografies. Pels historiadors resulta molt profitós poder consultar diverses fonts i comparar que moltes vegades el mateix tipus de documentació es troba als diferents arxius patrimonials. Encara que resulti curiós, en alguns arxius familiars s’hi pot trobar documentació aliena, ja que en alguns oficis s’emportaven feina a casa per continuar treballant i alguns documents es quedaven arraconats. També hi ha documentació de gremis i institucions públiques. Magrins citava com a exemple, documentació de l’Ajuntament de LLiçà, de 1853, que es troba a l’arxiu de la família Malàs, segurament per aquest motiu. En un moment de la conferència Magrins feia la pregunta referent a per què les famílies guardaven la documentació sels seus arxius. L’acabava responent ell mateix i era perquè en cas de litigi amb una altra família es pogués demostrar que la propietat era seva. Això era entenedor, ja que fins al darrer terç del segle XIX no va existir el Registre de la Propietat. Molta d’aquesta documentació va començar a passar a partir de les dècades dels anys 80 i 90 del segle passat a formar part dels arxius públics.Vuit línies d’investigació
Tot seguit, com a eix central de la conferència, proposarà vuit línies d’investigació per treballar amb els fons patrimonials a arxius com el de Granollers. La primera línia és la que tracta de la història del nucli antic de la ciutat. Existeixen documents inèdits de l’època medieval com un document en el qual hi surt les paraules «travesseres» i «torra rodona» i parla d’una casa que estava situada al final del carrer de les Travesseres, al costat de la Torra Rodona, quines restes no s’han trobat i conservat fins fa ben pocs anys.
La segona línia de treball és la relacionada amb les aigües del riu Congost, en la que ens trobarem amb infraestructures importants com el Molí de la Vila o el Molí d’en Sans, de la gestió de l’aigua i de mines per abastir la llavors vila. D’aquest apartat s’ha estudiat poc, segons Magrins.
La història de Palou és la tercera línia d’estudi. De fet, l’antic poble de Palou, ara considerat barri de Granollers és on hi podem trobar més masies de tot el terme municipal.
Una quarta línia d’investigació és la que es centra en la història política, especialment el Carlisme a Granollers, amb les tres guerres carlines que hi va haver el segle XIX. A l’arxiu de la família Malàs consta una llista amb els soldats de l’exèrcit isabelí que hi van participar, entre ells dos membres de la família. Magrins explicava una anècdota històrica curiosa que va passar en aquella època, l’any 1847 i que fa referència a l’empresonament de l’alcalde, tinent d’alcalde i dos regidors d’Aiguafreda a Granollers pel fet de no haver complert amb la llei. «Uns soldats carlins havian baixat fins al poble d’Aiguafreda per anar a beure a les tavernes del poble i en assabentar-se’n, l’alcalde i els altres membres del consistori havien d’haver mobilitzat al Somatén. L’alcalde en veure que estaven en inferioritat de condicions i va decidir anar a parlar amb els soldats per convèncer-los amistosament que marxessin i per això els van empresonar».
La cinquena línia és la referent a la història de la dona. Magrins projectava un document escrit l’any 1859 per una tal Patronila, des del Puerto de Santa Maria en la que parlant de la guerra d’Àfrica i escrivia: «Yo no estoi muy buena, pues con esta de Marruecos tiene una el espiriu sobresaltado con tanta tropa como tenemos en ésta. Tengo mi casa que parece un cuartel. He pagado dos turnos en una posada y ahora tengo en casa dos capitanes, dos ordenanzas y dos asistentes, porque ahora no hal turnos de ocho días, si no hasta que se baya el escuadrón. Por consiguiente, los tengo en casa, porque no estamos en el caso de pagar tanto. Dios quiera que sus rsultados sean favorables, pero mientras tanto hai mucha pérdida de gente».
En sisè lloc, Magrins proposa l’estudi de la Cultura. Com a exemple a estudiar, el d’una família granollerina descendent d’Esteve Gilabert Bruniquer, nascut el 1581, cronista, funcionari municipal, síndic de la ciutat i diplomàtic, quins descendents es van traslladar més tard a Barcelona. Aquests descendents van fer inventari de la biblioteca familiar on hi figuren més de 3.000 títols.
Remeis casolans i receptes de cuina
Les dues darreres línies de treball proposen dos temes molt populars, els de la medicina i farmàcia i la història de la cuina. Pel que fa a les receptes farmacèutiques o dels remeis casolans, que tot sigui dit de pas, algunes famílies encara conserven i fan servir el conferenciant presentava dues prou curioses, pertanyents a una llibreta de notes de la tamilia Traver (1696-1845) El seu text deia així: «Mal de pedre. Pren arel de salidònia y sia cuita ab bon bi bell y ab oli y lo matí dona-li a beura». «Per trencadura (hèrnia ?) Sensa brager pren morritort bort, continua’l de menjar y trobaràs gran ramei per la trencadura».
La darrera línia d’investigació, referent a la cuina, cridava de nou la curiositat un text tret d’un llibre de receptes de confitures (1910-1930) del fons de Can Altimira Cladellas. A l’apartat de com fer torrons ho expliquen així: «Para aser turones finos se tiene de poner tanto asúcar comho almendra y se tien que batir asta que éste tiene el punto. Para aser los de miel se tiene de poner la miel en el fuego y se tiene de batir asta que tengan el punto y después se pon la almendra o ballana, lo que se quiere. Para aser los de Alicante lo mismo, namás que la almendra tiene de ser turrada y un poco trinchada».
Un dels objectius que es pretenen amb la conferència, és engrescar el públic a consultar aquests fons, tant si són historiadors, estudiants o persones amb curiositat per conèixer com vivien els que ens han precedit. Hi afegiríem també que un altre objectiu que s’aconseguís seria que persones que a casa guarden documentació familiar antiga puguin donar-la o si més no cedir la seva còpia a l’Arxiu, ja que per insignificant que pots semblar o sense cap valor, els historiadors aprofiten el més petit detall, per anar més a fons i descobrir noves històries que fons ara havien estat desconegudes.
Josep MAS