Dijous d’aquesta setmana l’Església catòlica celebra la festivitat dels Sants Cosme i Damià, coneguts popularment pels Sants Metges, dos germans nascuts a Aràbia al segle III de la nostra era, que van exercir la medecina. Des de la setmana passada i a la capella del carrer de Corró nº 114 s’ha celebrat cada dia a la tarda una novena relacionada amb l’oració. Per tancar la setmana i el dia de la festivitat, està prevista la celebració de la Missa, a tres quarts de vuit del vespre, convidant després als assistents amb coca i vi bo.
Els Gegants Vells celebren la seva diada
Dissabte 28 de setembre els Amics dels Gegants i Capgrossos celebraran la diada dels Gegants Vells, que porten el nom dels dos Sants, Cosme i Damiana. L’any 2010 la colla de geganters va recuperar una antiga tradició, recordant aquell sant de barri tan popular i multitudinari que havia estat fins a mitjan segle passat.
A quarts de set de la tarda, els capgrossos el Corb i la Granota, estrenats l’any 1981 per la festa de la recuperació dels gegants Vells, picaran a les portes de la capella per fer la despertada d’en Cosme i la Damiana, mentre un grup de grallers interpretaran el Toc d’ofrena als Sants Metges, una peça musical de Josep Maria Mayol, recuperada pels geganters de la ciutat d’un antic llibre de partitures.
Amb el repic de la campana de la capella les portes s’obriran i els gegants vells sortiran de l’interior, per tal de celebrar conjuntament amb els veïns i veïnes aquesta festa tan especial. Després de fer diverses ballades, el programa continuarà amb una cercavila festiva pels carrers de Corró, Santa Elisabet, plaça de l’Oli, carrer de Sant Roc i que conduirà els dos capgrossos i els gegants fins a la plaça de la Porxada, on els gegants vells posaran el punt final a la diada amb un nou ball.
Un barri que no consta al plànol municipal
Granollers és una ciutat «curiosa» i per mostra aquest cas, relacionat amb la festa que el «barri» de Sants Metges celebra aquesta setmana. Des de temps ben antics ha estat un dels Sants de Barri més importants i sonats, primer de la vila i després de la ciutat. Però si mirem la distribució cartogràfica municipal del terme, no hi trobem el barri de Sant Metges per enlloc, ja que la mateixa capella està dins el que n’anomenen barri de Granollers Centre. En altra època sí que havia estat considerat barri. L’Amador Garrell en el seu Granollers Vila Oberta ho explica així: «El barri dels Sants Metges comprèn la part alta de la vila i en ell hi ha moltes fàbriques i indústries, on la meitat dels vilatans guanyen el pa que mengen. Per aquesta raó, la festa es celebra cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari per a honorar als sants Cosme i Damià, que és el 27 de setembre. Aquell dia tanquen aquestes fàbriques que us dèiem i es paren les indústries, i a les que són establertes en altres indrets de la vila, els amos ja saben que cal fer els ulls grossos, altrament no hi guanyarien res», el que vol dir que no era una festa a la qual hi acudia només la gent del barri.
Una capella que ja té mig mil·lenni
«La devoció als Sants Metges és molt antiga a Granollers, sobretot al veïnat de l’antic hospital de Sant Domènec on més tard hi va haver la Biblioteca Popular Francesc Tarafa i ara la Sala Tarafa, al mateix carrer de Corró», tal com recull el llibret Història de la Capella dels Sants Metges Cosme i Damià, editat amb motiu de les festes de l’any del quart centenari, el 1996, la primera notícia escrita que en parla és de fa més de 500 anys, que cita que l’any 1495 es van celebrar «completes» i ofici dels Sants. En un número extraordinari del Diari de Granollers, de setembre de 1929, l’historiador Alfred Canal transcriu un text de mossèn Anton Casellas, antic rector de Sant Esteve, que ho ressenya a partir del llibre de Funerària dels anys 1494 al 1536, del desaparegut arxiu parroquial. Si ja es feien actes solemnes fa mig mil·lenni, per lògica ens trobem davant una devoció molt arrelada, i per tant molt més antiga. El mateix historiador afirma que la capella va ser construïda a començaments del segle XVI, en l’allargament del carrer Corró, fora de les muralles. No es coneix la data de la construcció, però si la de la llicència per a celebrar-hi la Missa. Al llibre de Fundacions, de l’arxiu de la catedral de Barcelona s’hi llegeix «Alia est super portale de Curró sub titulo SS. Cosme et Damiani in qua fuit concessa licentia celebrandi diae 6 augusti 1596». També publica aquesta referència La Veu del Vallès del 23 d’octubre de 1898. Curiosament, després de la seva destrucció durant la guerra civil de 1936, un cop acabada la guerra es va iniciar la construcció de l’actual capella, ja no al mig del carrer sinó al lateral, on és actualment, i dos anys abans que es posés la primera pedra de l’església de Sant Esteve ja s’hi va celebrar la festa dels Sants Metges.
En un altre apartat el llibret del quart centenari també explica com eren les festes del sant de barri: «És viu el pòsit de records entranyables deixat per aquelles festes nostres entre la gent gran. I precisament un dels actes, que tenia un carisma especial, i que era compartit a l’uníson per tots, aconseguia sobresortir-ne i ser recordat amb nostàlgia. Ens referim a la cercavila nocturna de les torxes flamejants. Iniciada al barri del Lledoner, en direcció a la Capella, al seu recorregut s’hi afegia la comitiva del barri del Ninot, que empalmava amb la de l’envelat de la Plaça Verdaguer i el sector Baulenas. Ja al carrer Tarragona, era el tram de Joan Prim fins al Naguabo, al que s’hi afegia, després era el carrer de Corró, part alta, el nou vingut, junt amb el carrer Congost, i ja el carrer Corró de la Capella, i alguns anys fins a la part baixa que arriba a Sant Francesc.
En passar les comitives, d’anada o tornada, per sota la Capella, la pleitesia reverend de cada grup donava lloc als clams obligats de ¡Visca Sants Metges! i, naturalment, les orquestres augmentaven el crescendo de la tradicional com-posició exprofessa de Vilà-Ayats, el pasdoble ‘A la festa’ amb una estridència que eixordava pitjor que una traca de les d’avui».
L’Amador Garrell explicava també que «La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font, la Font Verda, la de l’Escot o la de l’Estació, amb la provisió corresponent d’unes branques d’acàcia o d’unes canyes verdes».
Josep MAS
