Aquest dilluns l’Arxiu Municipal tancava el curs pel que fa a les tertúlies d’aquesta temporada i que es reprendran a la tardor. En aquesta ocasió, la xerrada va estar dedicades a «El paper dels arxius en la preservació de la memòria històrica» i s’emmarcava en la Setmana Internacional dels Arxius, que s’ha complementat amb la nova exposició de fotografies, de la que en parlarem en un altre reportatge, la presentació del document del mes, un anunci publicitari de 1968 de la desapareguda empresa Auto Moto Sastre i les jornades de portes obertes del mateix arxiu, des de dilluns i fins aquest mateix dijous. Divendres es podrà veure, a través de granollers.cat/arxiu l’audiovisual L’Arxiu des de dins.
En aquesta ocasió les tertulianes convidades van estar la historiadora Cinta Cantarell Aixendri, llicenciada en Història de l’Art Medieval i la periodista Imma Juncà Rosell, que durant 25 anys ha ocupat diversos càrrecs en el departament de Comunicació. La mantenidora de l’acte i responsable de l’Arxiu, Laura Casanovas, va destacar que no parlarien d’un record del passat sinó més del present, per destacar la importància de la recerca en els arxius.
Imma Juncà va començar explicant com va anar desenvolupant l’encàrrec que li van fer fa tres anys per plasmar en un llibre, feliçment editat, sobre el centenari de l’edifici Noucentista de l’Hospital Asil de Granollers. Va començar dient que li havien encarregat perquè qui va editar els del 75è aniversari, Carme Barbany no ho podia fer en aquesta ocasió. Per tant, necessitava informació i el primer que va fer va ser entrar a l’arxiu digital de Granollers. «En un primer moment, quan vaig començar a consultar publicacions vaig veure l’important que és l’Arxiu». Entre d’altres va consultar diverses publicacions locals, la revista de l’Hospital, Bat a Bat i algunes Ponències que tracten el tema, «tot això sense moure’m de casa». Cinta Cantarell també li recordava a l’Imma Juncà el llibre Cent anys de l’Esport Club Granollers (1913-2013), volum 19 de la col·lecció de moment aturada Coneguem Granollers que editava l’Ajuntament i del que n’és l’autora.
Per la seva banda, Cinta Cantarell, a qui molts granollerins coneixen per les seves visites comentades a la ciutat, deia que recisament en aquestes visites és on fa conèixer també l’Arxiu. «Quan em pregunten algun detall els dic que si ho volen comprovar es connectin a l’Arxiu». Recordava que quan va començar a consultar-lo ella hi havia en Lluis Tintó i a Roc Umbert va remenar moltes capses amb documentació. I sentenciava, «per treballar un tema, primer t’ha d’agradar».
A continuació Cantarell va repassar alguns documents que ha estudiat i que tenen un especial interès. Un d’ells era el llibre del Clavari, de J Brugués, en el que va descobrir una peça important de la muralla medieval, la torre de vigilància que hi havia davant l’adoberia d’en Ginebreda. Sabíem que hi havia moltes torres. Deprés se’n va anar a buscar noves fonts, ja que no n’hi ha mai prou amb una de sola per fer-ho bé. Sense moure’ns del «barri» van sortir les preguntes referents a la desapareguda placeta del Dr. Guillamet, entre el carrer de Barcelona i la plaça de l’Església. També sobre el Museu que es va instal·lar l’any 1938 a la Casa Molina, on ara hi ha el CAP Vallès, amb especial atenció al que va passar amb el fons de Museu durant la guerra civil, arribant a documentar on es van guardar moltes peces, a Can Camp de Riells del Fai, gràcies a un document de l’Ajuntament en què el 16 de març de 1939 es donaven les gràcies als seus propietaris. Sense deixar l’època de la guerra, Cantarell va comentar una de les preguntes que sovint li fan referent a si va sonar la sirena avisant del bombardeig del mes de maig de 1938. Documents recuperats i que també es troben a l’Arxiu demostren que la sirena no va poder sonar, ja que encara no hi era. Els documents signats per l’alcalde Pere Iglesias anunciaven a la població una prova de sirenes pels dies 3 i 15 de juny d’aquell any. El tema dels refugis és un altre dels que encara que hi ha molta documentació queden aspectes per descobrir com el que indicava la historiadora, referent al que consta en alguns papers d’en «Fabregat» que de moment ningú ha pogut localitzar on era. Lligat amb el tema també crida molt l’atenció quan en les seves visites guiades al refugi de la plaça Maluquer explica que es va construir amb les pedres que havien arrancat de l’església de Sant esteve. Hi ha la falsa creença de que l’esglesia va ser bombardejada i no pas enderrocada pedra a pedra.
Un cas curiós i que tampoc és massa conegut és el de la creu de terme que hi havia al camí ral de Granollers, prop del carrer Vallès i l’avinguda Prat de la Riba. Quan la van retirar possiblement per fer o amliar el carrer «ningú no la volia». I el marqués de Santa Isabel, propietari de la finca existent a la carretera de Vallderiolf se la va quedar i la va posar on encara és ara, al costat del parc de La Torreta. Al seu lloc original, a l’avinguda Prat de la Riba ho recorda Can Met de la Creu, amb aquesta inscripció a la façana de la casa.
Preguntades les dues tertulianes sobre quin fet ha estat el que els ha fet més il·lusió de descobrir, Imma Juncà explicava que quan va començar el seu treball sobre l’Hospital, la documentació que va trobar estava molt desordenada. Ara des de la cessió a l’Arxiu, ha estat ordenat i és el fons més gran que té l’Arxiu, després del de l’Ajuntament. I es destacava la importància que té la identificació de les fotografies i la feina que fan els voluntaris que cada setmana treballen per identificar-hi persones i llocs. Per l’Imma va ser molt important trobar una factura del febrer de 1939 en la qual consta que s’havia arreglat el bastiment de la porta de l’Hospital, feta malbé possiblement pel bombardeig que va afectar les proximitats. Una treballadora de l’Hospital, assistent a la tertúlia, explicava que també es van produir danys quan a la retirada van incendiar i saquejar l’Hospital.
Cantarell destacava com a fet important va ser un descobriment fet per Paco Cruz, treballador de l’Ajuntament quan va identificar el lloc on havia estat un camp de concentració després de la guerra, a la caserva militar. O quan, un altre estudiós Xavier Ciurans fent un treball a l’Arxiu va trobar els plànols de com era Can Masferrer o Perpinyà de la plaça de la Porxada. Potser aquests fets que de tant en tant es produeixen amb noves troballes fan que encara sigui més interessant l’Arxiu.
Josep MAS
