No hi ha una edat concreta establerta legalment per a l’extinció de la pensió d’aliments al fill/a, per tant, s’ha de revisar les circumstàncies de cada cas particular.
El nostre dret de família permet la modificació dels efectes d’una sentència en la que es va acordar el pagament d’una pensió d’aliments, havent-se modificat les circumstàncies que es van tenir en compte en el moment de dictar la sentència.
Quines són, doncs, les causes d’extinció de la pensió d’aliments i quin procediment s’ha de seguir?
Quan deixar de pagar la pensió d’aliments?
El Codi Civil de Catalunya i la reiterada jurisprudència dels Tribunals superiors en delimiten les causes d’extinció:
1. La defunció de l’alimentat. Aquesta causa pot suposar, inclús, l’extinció del pagament de la pensió d’aliments aplicant la retroactivitat al moment de la mort.
2. La reducció dels ingressos i del patrimoni de les persones obligades de manera que faci impossible el compliment de l’obligació sense deixar de banda les seves pròpies necessitats i les de la seva família.La disminució de la capacitat econòmica de l’obligat en els casos més extrems pot comportar l’extinció de l’obligació.
3. La millora de les condicions de vida de l’alimentat de manera que faci innecessària la prestació, comporta l’extinció de l’obligació d’aliments.
Es criteri reiterat de la majoria d’Audiències Provincials, que els fills no tenen dret a percebre pensió d’aliments una vegada s’hagin incorporat al mercat de treball tot i que no gaudeixin de feina estable i aquesta sigui de caràcter temporal. En alguns casos, tractant-se dels aliments del fill major d’edat, l’extinció es pot acordar si ha completat la seva formació i es troba en condicions d’accedir al mercat laboral (Auto de 22/02/2005 de l’Audiència Provincial de Tarragona).
Tot i així, la realització d’activitats esporàdiques, malgrat haver assolit de llarg la majoria d’edat, no és, per si sola, motiu determinant per decretar l’extinció de la pensió d’aliments (Sentència de 27/05/2011 de l’Audiència Provincial de Barcelona, secció 12).
Així les coses, s’ha d’estudiar detingudament cas per cas.
4. El fet que l’alimentat hagi comés alguna falta de les que dona lloc a la desheretació establertes a l’article 451-17 del Codi Civil de Catalunya.
La situació més paradigmàtica i habitual es la que preveu la Sentència del Tribunal Suprem núm. 104/2019 de 19 de febrer que va obrir la porta de la pensió d’aliments per falta de relació del fill amb el progenitor obligat al pagament. Per obtenir l’extinció de la pensió d’aliments per aquesta causa ha de quedar acreditat i documentat que:
a) El fill sigui major d’edat (18 anys).
b) La falta de relació entre progenitor i fill.
c) Que la falta de relació sigui rellevant i intensa. És a dir, no es suficient que sigui un fet puntual.
d) Que la falta de relació sigui, fonamentalment imputable al fill. S’ha de poder acreditar.
5. Quan la necessitat de l’alimentat vingui causada per la mala conducta o falta d’aplicació a la feina. El Tribunal Suprem, ha posat l’accent per denegar-los en la passivitat del fill o la filla (Sentència 603/2015 de 28 d’octubre); La potencialitat no executada de la filla major d’edat que demana pensió d’aliments però no fa res per aconseguir ingressos per a cobrir-los (Sentència 732/2015 de 17 de juny). És a dir, s’ha de constatar passivitat, que no pot repercutir negativament en el pare si el fill major d’edat no realitza esforç en la recerca d’una sortida professional.
Com deixar de pagar la pensió d’aliments?
L’extinció de la pensió d’aliments no és automàtica, de manera que s’ha de sol·licitar davant el Tribunal que va dictar la sentència inicial establint l’obligació. D’aquesta manera, és aconsellable que tant el progenitor que paga la pensió com el que la rep estiguin d’acord en l’extinció d’aquesta. Així, l’advocat redactarà un nou Conveni Regulador amb l’objectiu de modificar la sentència. En cas contrari, si no hi ha acord entre els progenitors, s’haurà d’interposar una demanda contenciosa de modificació de mesures davant l’òrgan judicial corresponent, sol·licitant l’extinció de la pensió d’aliments.
Tot i això, és important assenyalar que, tot i que hi ha causes que justifiquen l’extinció, la decisió final sempre dependrà del jutge encarregat del cas, qui avaluarà minuciosament les circumstàncies i proves presentades per ambdues parts, garantint un procediment just. Si finalment considera que els requisits legals per a l’extinció es compleixen, es dictarà una nova sentència declarant l’extinció de la pensió d’aliments.
Conclusions
L’extinció de l’obligació de la pensió d’aliments és una possibilitat legal, però només es concedeix en supòsits concrets i taxats. Això no obstant, cada cas és únic i mereix ser abordat amb el rigor i professionalitat que es mereix per garantir que es compleixin els requisits establerts per la legislació i la jurisprudència. La pensió d’aliments és una eina indispensable per assegurar el benestar dels fills o dependents econòmicament, però també és necessari considerar les circumstàncies canviants, les quals poden portar a la seva extinció. Per això, en cas de trobar-se en una situació d’aquest tipus, és fonamental buscar l’assessorament i acompanyament legal adequat i seguir el procediment corresponent per garantir un resultat just.
A Pérez Llopis Advocats som experts en Dret de Família i estarem al vostre costat per acompanyar-vos en una situació tan delicada.
Poseu-vos en contacte amb nosaltres!
