L’Arxiu Municipal de Granollers ha fet coincidir la seva exposició antològica d’aquesta tardor amb la celebració, ara fa uns dies, dels primers quaranta anys de la primera Festa Major amb les colles de Blancs i Blaus. Com és habitual l’exposició consta de 14 plafons, malgrat que en aquesta ocasió les fotografies exposades són més, ja que en molts se n’ofereixen dues. Les imatges corresponen a algunes de les activitats que es feien al període entre els anys 1983 i 1997 i van estar captades per Antonio Alcalde, Pere Espaulella, Toni Torrillas, Pere Cornellas, Ramon Ferrandis i algunes d’autor desconegut i que formen part del fons de la col·lecció de l’Arxiu.
La presentació s’obre amb l’explicació de com va anar aquell projecte, que dos joves vinculats a l’Associació de Veïns Sota el Camí Ral, van presentar a l’Ajuntament l’any 1983, amb la intenció de revifar una Festa Major que havia quedat endormiscada i convertir-la en un nou model que engresqués a la gent i que fes que ,en lloc d’abandonar la ciutat durant aquella setmana, provoqués el contrari, que avancessin el retorn de les seves vacances. El document estava signat per Albert Soler, Carles Lax, Josep Costa i Paco Cruz i s’hi afegia… altres.
La idea de la nova Festa Major va partir en llegir els propulsors la juguesca que Amador Garrell explicava en el seu llibre Granollers Vila Oberta que a finals del segle XIX oi que va enfrontar a dos rajolers de la vila, un anomenat pel sobrenom d’El Rayo i l’hereu Maynou, que van retar-se a veure quin dels dos era capaç de fer més maons en una hora.
L’Amador Garrell ho explicava textualment així: «Recordem, com si fos d’ahir, una juguesca famosa a la vila. «El Rayo» i l’hereu Maynou, rajolers tots dos, s’enfrontaren per a provar qui faria més maons en una hora de treball. La juguesca, preparada a tota orquestra pels amics i partidaris dels dos rajolers, va fer-se un dilluns del mes de juliol del 1897 i va mobilitzar tothom de la vila. Aquella tarda, llevat dels dos contrincants i els treballadors de les fàbriques, podeu ben creure que ningú no va tocar feina. Quin dilluns! Quin sant dilluns!… El camí per a anar d’un forn a l’altre era un formiguer de gent adelerada, que anava i venia, i comentava i discutia les incidències de la lluita i els seus possibles resultats. Guanyarien els «blancs»? Serien els «blaus» els vencedors?…
Els «blancs» eren els partidaris del Rayo i els d’en Maynou eren els «blaus».
A les cinc era l’hora fixada per a començar la prova. El Rayo, en el seu forn dels Caputxins, rere mateix del vell cementiri; en Jaume Maynou, en el forn del seu pare, a la carretera de Cardedeu, a tocar de l’hostal de Sant Antoni. Cada un d’ells tenia un ajudant, per a facilitar-los la tasca: I ambdós, val a dir-ho, treballaren com dos braus.
La prova fou guanyada per l’hereu Maynou; això sí, amb més protestes que les pròpies d’unes eleccions per a diputats de la nació. Ja veureu perquè: l’hora fixada per a començar eren les cinc i havia d’acabar-se a les sis. I els partidaris del Rayo els «blancs» adduïen que aquest no començà el treball fins que en el campanar havia tocat la darrera campanada de les cinc i que havia llançat el motlle enlaire tantost se sentí el primer quart de les sis, mentre que el seu adversari havia començat la feina en oir-se el primer dels quatre quarts de les cinc i no havia plegat el treball fins que tocaren les sis campanades finals. I com que la diferència era sols de dos maons!
Finalment – i si no fou així, que se’ns perdoni creiem que tot acabà bé i amb un bon berenar, en el qual participaren els dos rivals i els qui els avaraven – els «blaus» i els «blancs», que no eren pocs».
Aquesta juguesca va ser l’excusa per crear les dues colles, els Blancs i els
Blaus, que s’encarregarien d’animar la festa. El de Sota el Camí Ral serien
els Blaus i van proposar al Casal del Jove que cerqués jovent perquè fossin
els Blancs.
Als inicis la Festa Major durava quatre dies, del darrer dijous d’agost fins
al diumenge, tal com mana la tradició. Se seguia un ritual que començava amb la decoració de les places per part de les colles; després venia la cerimònia d’inici de festes, el pregó, l’arrossada, l’estirada de corda, el correfoc, el correaigua, la
trobada de gegants, l’aixecada de castells, el concurs de rajolers, la traca
dels 1.000 metres, els focs artificials, el sopar de germanor i el veredicte
que proclamava guanyadora de la festa una de les dues colles. L’escollida
tenia el privilegi de triar el pregoner de l’any següent.
La festa s’ha anat ampliant i ara ja dura nou dies. El dijous d’inici ha quedat ben bé a la meitat, sense que s’hagi decidit canviar la data de la cercavila i el pregó.
Els plafons de l’exposició
Com ja hem dit, els tretze plafons contenen 21 imatges i aquests són els peus de cadascun:
– CERIMÒNIA D’INICI. La cerimònia d’inici de la Festa Major acaba a la plaça de la Porxada, que s’omple de gent. Els primers anys, la Porxada s’acostumava a decorar d’acord amb una temàtica concreta. El 1994 els Blanes la van convertir en un circ i el 1995 els Blaus, en un teatre xinès.
– COLLA BLANCA. El 1983 els Blanes guarneixen la Porxada amb simples banderoles blanques; el 1994 la decoració, més sofisticada, recrea una pista de circ.
– COLLA BLAVA. La colla dels Blaus el 1983 a l’inici de la cercavila, traient el Sant Blau a la plaça de la Porxada. El 1995 la Porxada va aparèixer decorada amb fanalets blaus.
– PREGONERS. Els pregoners de la festa són escollits per les colles. El 1985 els Blanes encarreguen el pregó al dibuixant Josep Escobar. El 1986, els Blaus trien el periodista Salvador Alsius.
– CORREFOC. El correfoc va néixer a iniciativa de la colla dels Blaus. En aquestes imatges de 1989 i 1993 hi participen els Diables de Granollers i el bestiari de foc amb el drac tricèfal.
– CORREAIGUA. El correaigua va néixer el 1986 a iniciativa de la colla dels Blanes i es fa a la plaça de la Porxada. A l’inici utilitzaven una màquina cedida pel servei municipal de neteja. Les imatges són de 1992 i 1997.
– GEGANTS. Els gegants de la ciutat participen en la Festa Major en la trobada gegantera i en les cercaviles d’inici de festa. Les plantades es fan a la plaça de Barangé, la primera va ser l’any 1987. Les fotografies són de 1993 i 1994.
– ARROSSADA POPULAR. Des de 1983, el divendres de Festa Major es fa l’arrossada al parc municipal Torras Villà. L’arròs el prepara el Gremi d’Hoteleria amb l’ajuda de membres de les colles. A la primeria la degustació de l’arròs era gratuïta.
– ESTIRADA DE CORDA. La primera estirada de corda es fa el 199l. És una competició entre les dues colles que posa a prova la força física dels participants. Les primeres edicions es fan al carrer de Santa Anna i a partir de 1996 es trasllada a la carretera. Hi ha dues modalitats, per a adults i per a infants.
– CASTELLS. El diumenge de Festa Major a la plaça de la Porxada es fa l’aixecada de castells. Des de 1991 els encarregats de fer-la són la colla castellera del Xics de Granollers, amb la participació d’altres colles convidades.
– CONCURS DE RAJOLERS. El concurs de rajolers se celebra en recordança de la juguesca de 1897 entre el Rayo i el Maynou. Es fa per primera vegada el 1985 al parc municipal Torras Villà. Per part dels Blancs hi participa l’Amador Galí i pels Blaus, en Joan Josep Biscarri.
– TRACA DELS MIL METRES. La nit del diumenge se celebra la traca dels 1.000 metres que recorre un bon tram de la carretera, des de la cantonada del carrer de Joan Prim amb Ramon Llull fins a la plaça de la Porxada. L’encarregat d’encendre-la és el Bailo, un capgròs amb cavallet.
– SOPAR DE GERMANOR I VEREDICTE. Durant el segle XX la Festa Major de Blanes i Blaus acabava amb un sopar de germanor que aplegava els membres de les colles sota la Porxada. Al final del sopar es feia la lectura del veredicte que proclamava la colla guanyadora. L’alternança de les colles va ser la norma als inicis de la festa. A les imatges, el 1993 guanyen els Blancs i el 1995, els Blaus.
A més a més, a la pantalla de la sala d’exposició es poden veure 39 imatges més, signades per Revista del Vallès, Esteve Gironella, Robert Bellet, Pere Cornellas, Antonio Alcalde, Alfons Senyé, Joan Carrasco, Toni Torrillas, Josep LLobet, Ferran Salamero, Pere Espaulella i de l’equip fotogràfic Gran Color i Clixé, a part de gairebé una desena d’autors desconeguts i que formen part de l’Arxiu.
L’exposició restarà oberta fins a l’1 de desembre, de dilluns a divendres, de 9 del matí a 8 del vespre, a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament, a la plaça de la Porxada.
També, al portal web de l’Arxiu d’Imatges de l’Arxiu Municipal es pot veure el film «Festa Major 1983» amb una durada de quatre hores i que mostra la primera edició de Blancs i Blaus.
Josep MAS
