Aquest dimarts 5 de maig, tot coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, es presentava al pati de l’olivera del de Granollers, al carrer Anselm Clavé la presentació als mitjans informatius dels actes que, des d’ara i fins a final d’any es duran a terme per celebrar els 50 anys de la inauguració de l’edifici que es va bastir en enderrocar l’antiga seu de la Unió Liberal primer i de la Falange des de que va acabar la guerra civil. A la presentació van assistir la directora del Museu, Gloria Fusté, l’arquitecte Mar Balcells, de l’Associació d’arquitectes El globus vermell, acompanyades de l’alcaldessa, Alba Barnusell i la regidora de Cultura, Vanesa Jiménez.
El programa d’actes per celebrar l’efemèride inclou tres visites guiades, amb la denominació “Descobreix el Museu”, en diferents formats per descobrir aquest edifici, referent de l’arquitectura brutalista i racionalista catalana. Es duran a terme els dies 16 d’aquest mateix mes de maig, coincidint amb la Fira de l’Ascensió; el 10 d’octubre, dins les jornades europees del patrimoni i el 28 de novembre.
La commemoració finalitzarà el divendres 18 de desembre amb una xerrada a càrrec de Mariano Fernández, Paco Cruz i Carme Barbany, amb el títol “L’absència present: la Unió Liberal”, que rememorarà l’antiga seu de la Unió Liberal, ubicada a l’espai on hi ha l’actual museu. Cal tenir en compte que per poder assistir a qualsevol de les activitats caldrà demanar la seva inscripció al mateix Museu, presencialment o per telèfon.
Com a primícia, l’alcaldessa anunciava que el proper Nadal s’inaugurarà la nova il·luminació ambiental de l’edifici del Museu, seguint els projectes ja realitzats a la Porxada, Ajuntament, Campanar i la biblioteca de Can Pedrals.
Per facilitar la visita el Museu i l’equip d’arquitectes del Globus vermell han editat una publicació guia que “proposa recórrer les rampes del Museu, amb absència de molts trams d’escales i descobrir com ‘aquesta caixa de formigó’ va ser dissenyada per ser més que un contenidor, un lloc viu on la cultura i la ciutadania es tornessin a trobar”. Fa menció dels tres arquitectes, autors del projecte del Museu, Andreu Bosch, Josep Ma Botey i Lluís Cuspinera, tots tres amb 30 anys quan van començar les obres i van formar equip fins a l’any 1985, dissenyant entre molt d’altres edificacions la seu de la Creu Roja de Granollers al carrer de Joan Prim, inaugurat el 1975 i l’escola Montserrat Montero, de 1977. Abans de començar amb el disseny definitiu del Museu havien viatjat a Nova York poden consolidar les idees que fins aleshores només havien esbossat damunt el paper, visitant el Guggenheim de Wright i el Whitney Museu of American Art de Breuer.
El dia 31 de gener de 1972 es presentava l’avantprojecte de construcció al Centre d’Estudis. Encarregat als tres arquitectes citats, va ser aprovat el dia 10 de febrer del mateix any i les obres d’enderroc començaren a finals de 1973, les obres van durar dos anys i mig i es va inaugurar el dia 19 de maig de 1976, durant les Fires i Festes de l’Ascensió.
Com el Museu va arribar fins a la “carretera”
Al Museu de Granollers li manca poc per poder celebrar el seu centenari, d’aquí a només sis anys. A la dècada dels anys 30 del segle passat, concretament el dia 20 de maig de 1932, un grup de prohoms de la ciutat el Museu de Granollers i del Vallès Oriental. Tal com escrivia el malaurat historiador Josep Homs, “en un primer moment, es va pensar en la Capella de Sant Francesc com a seu de la nova institució si bé posteriorment s’optà per habilitar l’edifici de l’antiga presó, un antic casal del segles XVII-XVIII propietat de l’Ajuntament, situat al carrer de Santa Apol·lònia. A finals de 1933 s’acabaren les obres de remodelació i, un any després, es creà el Patronat del Museu-Arxiu de Granollers i el Vallès Oriental”.
El fons del que es disposava va ser exposat per primera vegada a les dependències del col·legi Pereanton, al Nadal de 1935.
Durant la guerra civil, l’any 1937, el museu va fer el primer canvi d’ubicació i es traslladà a la Casa Molina, una finca, segons recordava Homs, pensada per instal·lar-hi, en un primer moment, el dispensari de la Creu Roja, al carrer d’Antoni Molina) l’actual carrer Museu), cantonada amb el carrer de Sant Jaume. Els qui d’estudiants l’havíem visitat recordem un lloc fosc, una casa antiga i això sí, moltes peces de tota mena.
La Casa Molina estava en molt mal estat i l’any 1964, però, es va cedir aquell edifici històric al Ministeri de Treball, per tal de construir el nou Ambulatori de la Seguretat Social, aquell Instituto Nacional de Previsión que fins aleshores estava a l’edifici de l’antiga Creu Roja i després de la Comisaria de la Policia Nacional. Les peces del Museu es van emmagatzemar al ja en desús Instutut de Segon Ensenyament, al costat de l’antiga biblioteca Francesc Tarafa, al carrer de Corró. S’havia pensat en aquell lloc per la nova seu del Museu com també a la Casa de Cultura Sant Francesc, però finalment es van decidir per l’edifici de l’antiga Unió Liberal que aleshores ocupava la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, a la carretera.
L’edifici de l’Unió Liberal havia estat construït el 1891 i requisat com ja s’ha dit per la Falange en acabar la guerra. Durant molts anys va continuar funcionant el teatre i també la pista de ball coneguda com la Pista Rosa (popularment Can Trepadella) i més tard, als anys 60, el Centri Club. El 29 d’abril de 1970 l’Ajuntament inicià els tràmits per a la seva municipalització amb la condició que una part de l’edifici passés a mans del Ministeri de Treball per construir-hi l’Hogar del Pensionista. La decisió, pel que fa al seu enderrocament, es va prendre finalment el dia 25 d’octubre de 1971, passant les activitats de Falange a l’edifici de la plaça de l’Església, abans no hi hagués la Comissaria i les del Frente de , al també edifici municipal del carrer Prat de la Riba (llavors Avda. de la Victoria).
Durant molts anys es van produir diverses reclamacions i manifestacions per a tornar a mans dels seus propietaris, els accionistes de l’Unió Liberal aquell edifici emblemàtic del carrer Anselm Clavé i regirant papers crida l’atenció un paràgraf del llibre Crònica de La Uniò Liberal, publicat per Lluís Tintó i Josep Farnés l’any 1981 en el que citen: “Les reclamacions de locals ‘ocupats’ que s’han retornat als propietaris esperona a alguns socis que el 1943 i 1947 realitzen alguna acció sense resultat satisfactori. L’alcalde Francesc Camps Puntas (1947-50), segons versió oral, volia retornar el patrimoni social a La Unió Liberal o a una societat intermèdia esperant temps millors i aquest intent causà la seva destitució”. Tot plegat, història viva de la ciutat.
Josep MAS
