Just el dia que fa cent anys d’aquell dimecres 25 de juliol de 1923, que s’inaugurava el nou edifici modernista, al costat de la carretera de Cardedeu, l’Hospital de Granollers ha celebrat l’acte central del centenari.
Cal no confondre l’antiguitat de l’Hospital amb el centenari que ara se celebra. Granollers compta amb un centre d’assistència des de començaments del segle XIV, fa prop de set-cents anys, quan Bertran de Seva, advocat i senyor de la Torre de Seva a la parròquia de Santa Coloma de Marata va construir un edifici per allotjar-lo, al carrer de Corró, conegut per l’Hospital de Sant Domènec i que malgrat no tenir constància certa de la seva fundació, es tenen documents que parlen d’ell del 1328. Aquell edifici molts el coneixem com a la seu que era de la biblioteca popular Francesc Tarafa i ara de la Sala Tarafa. En quedar petit i aprofitant la desamortització del Convent dels Caputxins, existent al camp anomenat La Llacuna l’actual parc Torras Villà, el 19 de juliol de 1844 s’inaugurava i beneïa el nou hospital. Aquesta tampoc seria la ubicació definitiva, ja que per «culpa» del ferrocarril hauria de canviar novament de lloc. I aquí començaria la nova singladura que dotaria a la ciutat de l’edifici del qual ara celebrem el centenari.
L’any 1854 s’inaugurava la primera estació del ferrocarril, a l’actual plaça de Barangé, però des d’un començament ja la mateixa companyia hauria desitjat que la via fos més apartada del centre i ben aviat es van començar a fer projectes per traslladar-la cap a llevant. Un dels principals impulsors d’aquesta idea va ser Francesc Ribas Serra, un barceloní que es va casar amb la granollerina Eulàlia Barangé Bachs, germana del que va ser alcalde de la ciutat en diversos períodes, l’industrial Josep Barangé. La principal dificultat d’aquell trasllat era que per poder-se dur a terme s’hauria d’enderrocar part de l’Hospital. Segons explica l’escriptora Carme Barbany en el magnífic llibre editat amb motiu del 75 aniversari de l’Hospital, ara fa vint-i-cinc anys, «Francesc Ribas es va convertir així en el principal impulsor de tres projectes molt importants pel desenvolupament de la vila: la construcció del pont sobre el Congost, el canvi d’ubicació de la via i l’estació del ferrocarril i la construcció del nou Hospital-Asil». Les obres de construcció del nou hospital van començar l’any 1914 i s’acabaven gairebé deu anys després, el 1923, havent passat per moltes dificultats econòmiques, superades en part gràcies a donacions com les de Jaume Corbera Tiana, de 70 mil pessetes; Josep Umbert, amb 50 mil pessetes i 110 mil pessetes procedents de la venda per part de la Parròquia del retaule de Sant Esteve, obra dels germans Vergós; el mobiliari ofert per Francesc Fàbregas i Faustina Mata; el metge Miquel Planxart Vallhonesta, que va fer una donació de 50 mil pessetes; Joan Parera Casanovas, que va donar15 mil pessetes per començar l’edifici d’infecciosos i el projecte fet de franc per l’arquitecte Josep M. Miró Guibernau. En canvi, les reformes del traçat de la via del tren no es van iniciar fins al 1932 i van quedar aturades fins al 1954, inaugurant-se el nou traçat el 1958.
Una inauguració i un centenari solemnes
El dia de la inauguració, el 25 de juliol de 1023, les cinc de la tarda, la tribuna es va instal·lar al pati del nou edifici i hi van ser presents l’alcalde accidental, Carles Puigrodon; Santiago Riba, representant de la Mancomunitat, el jutge municipal Josep Creus, així com representants de l’Ajuntament de Barcelona, del capità general, del bisbe de Barcelona, entre d’altres, com el exalcaldes Torras Villà i Josep Barangé, així com l’impulsor del nou hospital, Francesc Ribas. Per la Festa Major del mateix any es va fer un nou acte d’inauguració, de caràcter més popular, amb una ballada de sardanes. Com una de tantes curiositats, la primera intervenció, d’apendicitis concretament, no es va fer en el nou hospital fins al juliol de 1925, dos anys més tard.
Cent anys després, aquest dimarts, l’acte central de commemoració del centenari es celebrava el mateix dia, encara que no a la mateixa hora. Era pels vols de migdia, al mateix pati, davant la porta principal de l’edifici històric. En aquesta ocasió hi assistien l’alcaldessa, Alba Barnusell, el rector de la Parròquia de Sant Esteve, Josep Monfort, la directora general de l’Hospital, Beatriu Bayés, junt amb altres membres del patronat de l’Hospital i qui tancaria l’acte, el conseller de sanitat de la Generalitat, Manel Balcells. Els acompanyaven alguns alcaldes i alcaldesses de la Comarca i els exalcaldes de Granollers Carme Esplugas, Josep Pujadas i Josep Mayoral, l’exrector de Sant Esteve Mossèn Blai Blanquer, exdirectors i treballadors jubilats i en actiu de l’Hospital.
La festa del centenari ha estat presentada pel Dr. Germà Morlans, ara jubilat però que segueix essent tota una institució i una persona molt estimada dins i fora de l’Hospital. Ha començat amb els premis Fulls d’Història. El primer, amb la denominació Pedres de l’Hospital, que reconeix persones vinculades al centre que ja han mort, ha estat per Francesc Ribas. La sorpresa ha estat quan Morlans ha fet pujar al seu costat a Sandra Ribas Malagrida i Francesc Ribas Rubert, besneta i rebesnet de Francesc Ribas. L’alcaldessa els ha fet entrega d’un ram de flors que tots tres han col·locat a continuació als peus del bust de seu besavi i rebesavi, respectivament, que des de la Festa Major de 1933 es troba en el pati i que va ser inaugurat pel president Francesc Macià. Les Medalles d’Or, premi que distingeix a professionals del centre ha estat enguany per a totes les persones que han treballat, treballen i ho faran en el futur. L’han recollit la treballadora de més edat, la ginecòloga Lupe Peñalva i David Barroso, el darrer incorporat a la plantilla. El següent guardó, Les Mans de l’Hospital està dedicat a reconèixer a aquells ciutadans de la ciutat que fan possible el manteniment i desenvolupament de l’Hospital. Simbòlicament ha estat entregat a l’alcaldessa de mans de la directora Dra. Bayés.
L’entrega de distincions ha estat amenitzat per la violoncel·lista Tais Costa Ruera que ha interpretat les peces En la capella del Monestir, del seu avi, Josep Ma Ruera; Escriurem, de Miki Núñez; Hallelujah, de Leonard Cohen; La vie en rose, d’Edith Piaf i el minuet Suit en sol major, per violoncel, de Bach.
Edició del llibre Cent anys cuidant de tu
Amb la mateixa cura i rigorositat que fa vint-i-cinc anys Carme Barbany Ciurans editava el llibre L’Hospital de Granollers, coincidint amb el 75è aniversari, aquest dimarts la periodista Imma Juncà Rosell presentava el que ha escrit amb motiu del centenari i que porta per títol Cent anys cuidant de tu. Un segle de l’edifici històric de l’Hospital General de Granollers. Amb una edició molt acurada, editat per la Fundació de l’Hospital i imprès a la impremta Gargot, consta de quinze capítols, ampliats amb una completa galeria fotogràfica. Els temes que tracta van des dels orígens de l’Hospital; la participació des de sempre de la comunitat de les Germanes Carmelites Vedruna; la venda del retaule dels Vergós per part de la Parròquia; la participació de la gent de Granollers; els principals benefactors; el procés de construcció, des del projecte fins a la inauguració; els metges pioners; la guerra civil i la postguerra; el creixement i la jerarquització; de l’Asil al Centre geriàtric; les ampliacions de les instal·lacions; el daltabaix de la Covid i la docència i la recerca per potenciar l’atenció assistencial. El llibre ha estat obsequiat als assistents, juntament amb una reproducció ceràmica d’una de les rajoles del terra de l’edifici que celebra el centenari.
El conseller Balcells tancava l’acte amb el seu parlament, abans de descobrir acompanyat de la directora del centre i l’alcaldessa de Granollers la placa commemorativa al costat de la porta principal, convidant als assistents a un refrigeri per alleugerar la forta calor que s’havia hagut de suportar, malgrat haver estat protegits del sol per un tendal.
Encara queden actes per completar la celebració del centenari. De moment es pot visitar l’exposició fotogràfica que recull moments importants de la institució. Es pot visitar en el passadís que uneix l’edifici de Consultes externes amb la sala d’espera d’hospitalització. Més endavant està previst un espectacle de llum i so, que es projectarà sobre les dues torres d’entrada, acompanyat del concert de l’orquestra de Cambra de Granollers, amb data a determinar.
Josep MAS
