Aquest dilluns a la tarda es signava a la sala de govern de l’Ajuntament de Granollers la cessió per part de familiars de Marian Lassús Pecanins, figura rellevant en la història de l’arquitectura i de la vida cultural granollerina de part del seu fons particular a l’Arxiu Municipal. Hi participaran els familiars que van fer la donació, Ma Teresa Castelló Pou i la seva cosina Àngela Icart Castelló, descendents d’una germana de Marian, Maria Lassús, casada amb un fill de la sabateria Castelló. A la signatura d’acceptació del fons hi eren presents l’alcaldessa, Alba Barnusell i el regidor de Cultura, Martí Pujadas. Un nebot, Pascal Lassus Paillette, fill d’Esteve Lassús que ha participat en la donació, no va poder estar present en el moment de la cessió ja que viu a la regió francesa de la Normandia. El nou fons consisteix en diversses fotografies, esbossos i dibuixos, així com apunts del seus estudis i publicacions en las que havia col·laborat amb els seus articules i estudis.
Marian Lassús Pecanins, naixia a Granollers el 19 de juny de 1908, fill d’un factor de la companyia ferroviària MZA, va estudiar arquitectura becat per l’Ajuntament de Granollers i es va convertir en el primer arquitecte nascut a la ciutat. Apart de la seva carrera professional va destacar com a dibuixant i articulista, col·laborant en diverses publicacions. La primera obra que va fer a la ciutat data de l’any 1934 i dues de les seves constuccions formen part del patrimoni històric de Granollers, Can Trullás, al carrer d’Alfons IV i la casa de Jaume Bultà i Vidal, de 1936, al carrer Ricomà 85. També va participar en la construcció del garatge de Can Baulenas, el cafè Comercial de la plaça Maluquer, la farmàcia Parera, quin rètol va dissenyar i encara conserva, la casa del carrer València 5-9 i l’edifici de pisos de la plaça de la Corona 28, on durant uns anys hi va haver el jutjat, mostra de l’arquitectura contemporània racionalista dels anys 30.
Arquitecte municipal en temps de guerra i exiliat a França
El feber de 1934 quan l’arquitecte titular de l’Ajuntament, Manel Raspall, es va jubilar, va sortir a concurs la seva plaça. Lassús es va presentar però no la va guanyar, ja que el va passar pel davant August Miret, de Barcelona, nebot de Raspall. Aquell fet, com explicava Maria Teresa Castelló va motivar certa polèmica, ja que pel que sembla hi havia força get que volia que la plaça fos per ell. Més endavant, el 3 de setembre de 1936 va ser nomenat arquitecte municipal pel Comitè Antifeixista Revolucionari, substituint a August Miret.
Durant la guerra civil es va allistar voluntari al front el 8 d’octubre de1936, amb una columna del ram de la construcció de Granollers, L’any 1938 patia una infecció renal i va passar tota la convalescència a Granollers. Finalitzada la guerra, com a oficial de l’exèrcit republicà es va haver d’exiliar a França, amb el seu germà Esteve, on van viure a Bordeus. Amb l’ocupació nazi de França, els alemanys l’envien a treballar a fortificacions a Sant Joan Lohitzune (Lapurdi). Pocs dies després de l’alliberament de França per part dels aliats, mor malalt en aquesta població el 30-6-1945, amb només 37 anys. A França, tal com mostra un dels carnet ara cedits a l’Arxiu va arribar al grau de comandant de l’exercit republicà.
Uns anys abans va ser inhabilitat a perpetuïtat com arquitecte per una ordre ministerial del 9 de juliol de 1942.
Implicat en la vida cultural de la ciutat
Va presidir l’Associació d’antics alumnes del Col·legi Municipal de Segon Ensenyament. Va ser soci de l’Agrupació Excursionista i va col·laborar amb els seus escrits a diverses publicacions. Una publicació destacada va ser un estudi urbanístic, publicat en un número extraordinari del setmanari la Gralla, que es titulava Ahir, avui i demà, amb dibuixos propis.
Àngela Icart feia un repàs familiar. Lassús era fill d’una família nombrosa. Eren cinc germans, Maria, Pepeta, Conxita, ell que era el quart i l’Esteve, pare del nebot que encara viu a França. Recordava algunes anècdotes de petit i ja d’universitari que havia sentit explicar a seves germanes. Era un home com ja s’ha dit polifacètic i Icart afegia la seva faceta musical, ja que també tocava el violí i va ser un dels pioners esquiadors que anaven a La Molina i assegurava que se sent “molt influenciada per part d’ell, potser perquè, tant en el dibuix com en la pintura sempre m’he fixat en els edificis, l’arquitectura…”
L’acte va concloure amb l’agraiment per part de l’alcaldessa i les reponsables de l’Arxiu i la signatura de la cessió.
Josep MAS
