L’Escola del Treball en una imatge històrica, en un carrer Roger de Flor «inexistent» i envoltada de camps.

La junta de portaveus de l’Ajuntament de Granollers ha acordat, per unanimitat iniciar l’expedient per concedir enguany dues medalles de la ciutat, a l’activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Conchi Caruda Martínez, a títol pòstum i a l’Escola Municipal del Treball, amb motiu de la celebració del centenari de la seva creació.
Les medalles de la ciutat, que amb el format actual es concedeixen des de l’any 2005 que es van concedir a Miquel Boix, Marta Estrada, Oriol Muntanya i Josep Verde, exceptuant els anys 2017 i 2020, són un reconeixement i un agraïment del municipi a persones físiques o jurídiques per una actuació o conjunt d’actuacions que hagin tingut un relleu significatiu o transcendència d’enaltiment de la ciutat, o de servei i dedicació al progrés i benestar de la població i la ciutadania, i també a les que hagin destacat especialment en el treball per l’associacionisme ciutadà i les manifestacions culturals, esportives, cíviques, econòmiques i socials.


L’activista Conchi Caruda, proposada per la Medalla de la Ciutat 202



Conchi Caruda va néixer a Cuenca el 5 d’agost de 1954 i va venir a la Comarca, amb la família, quan va acabar els seus estudis. Primer va viure a Montmeló, on va començar la seva vida laboral i a començament de la dècada dels 90 es va traslladar a Granollers on va obrir juntament amb la seva parella el bar Joaquín, al carrer d’Álvarez de Castro, al barri de Sant Miquel. Justament en aquest barri va començar la seva activitat social, primer formant part de la junta de l’Associació de Veïns. Des de l’any 2012 va estar membre molt implicada en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Políticament, va ser militant del partit Iniciativa-Verds i a les darreres eleccions municipals va formar part de la candidatura d’aquest partir en el número 24 de la llista electoral. Moria el 23 de maig de l’any passat, a 65 anys i per això el títol honorífic de la ciutat es proposa a títol pòstum, «en reconeixement del seu activisme, la lluita per la igualtat i el compromís en favor de les persones».

La segona medalla de la ciutat d’aquest any es concedirà a l’Escola Municipal del Treball, que enguany compleix el centenari. L’Escola el Treball va ser creada l’any 1920 com a escola de formació i capacitació tècnica per als treballadors locals. Com explicava l’historiador i professor de la mateixa escola, Josep Homs, en el llibre editat amb motiu del 75è aniversari, no fou un acte casual, ja que en aquells moments Granollers estava vivint una de les etapes més expansives de la seva història. De ser una vila menestral, artesana i comercial amb un caràcter marcadament rural, havia passat a ser un gran centre comercial i industrial. Granollers havia gairebé duplicat l’any 1920 el seu nombre d’habitants del cens de 1875, de 4.656 a 8.397. El primer director va ser Pere Vegué, que fins aleshores havia estat mestre a Mollet que guanyà per oposició l’altra candidatura, de Llorenç Marrugat, un seu col·lega de la mateixa població. El mateix Pere Vegué escrivia l’any 1920: «Fue idea tiempo ha patrocinada por un grupo de buenos hijos de esta villa, a la par que amentes de la cultura general y tècnica de la clase trabajadora, el establecimiento de una escuela de Artes, Oficios e Insdustriales». La primera ubicació de l’escola va anar conjunta amb l’Institut de segon ensenyament, instal·lant-se al carrer del Conestable de Portugal, on actualment hi ha l’Escola Pia, passant anys més tard al carrer Corró, a la placeta de l’antiga biblioteca Tarafa i finalment i fins a l’actualitat al carrer de Roger de Flor, en un edifici inaugurat a la vegada que el seu veí, el Colegio Oficial de Enseñanza Media (actual Salvador Llobet) el curs 1962-63. Actualment és Institut d’Ensenyament Secundari, conegut més popularment per l’EMI, les sigles de l’antiga Escola de Mestria Industrial)

A més de la concessió de les medalles, l’Ajuntament contempla fer durant l’acte d’entrega, quina data encara no està determinada, una «menció especial a totes les treballadores i treballadors de la sanitat i de les residències de gent gran per la seva extraordinària dedicació i professionalitat en tot el temps de la pandèmia de la Covid-19».

Josep MAS