Aquest divendres al vespre, el Teatre Auditori de Granollers es va tornar gairebé a omplir com passa cada any, amb motiu de la celebració i l’entrega dels Premis Porxada, que enguany han recaigut en onze nous establiment de la ciutat. La Gala del Comerç d’aquest divendres corresponia a la vuitena edició, només suspesa la de l’any 2021 per la pandèmia.
La intenció de la Gala és, segons els organitzadors una iniciativa de promoció comercial que posa en relació el comerç, la ciutat i la ciutadania. Els Premis Porxada reconeixen la importància dels establiments comercials com a motors d’activitat econòmica i de creació de llocs de treball, però també com a elements essencials per donar vida als carrers i als barris, generar espais de relació i confiança i preservar la identitat de Granollers.
El jurat està format per representants de l’Ajuntament, Gran Centre i les associacions de comerciants, com també per una representant del Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental i una de l’Associació d’Hotels del Vallès Oriental.
Començava la gala amb l’actuació d’Ivette Nadal que al llarg de la vesprada oferiria dues actuacions més en directe.
A l’edició d’aquest any s’han modificat les categories dels premis i s’han incorporat noves distincions als guardons a la Trajectòria Comercial, vinculant cada reconeixement amb un valor concret del comerç local i la restauració. Les vuit categories han estat Proximitat i confiança, Ofici i especialització, Singularitat i caràcter, Arrelament i vida de barri, Relleu i continuïtat, Adaptació i innovació, Cura i servei a les persones, i Compromís amb la ciutat. A més, s’han mantingut les distincions que s’entreguen a la segona part de la gala Guardó Honorífic, el Guardó Família Comercial Històrica i a la Implicació amb la Llengua Catalana.
Obria la gala d’entrega de guardons la Polleria Brunat, la distinció a la proximitat i confiança. La història de la polleria començava a la Porxada, amb la Rosa Soler, coneguda com La Manreseta, que venia pollastres al mercat del dijous. La segona generació, arribava amb Amparo Molist, qui anava personalment a buscar l’aviram amb moto a Palou, i que va fer el salt del mercat ambulant amb una primera botiga al carrer Alfons IV, a tocar al carrer Navarra. Al març de 1970, Maria Rosa Brunat, la tercera generació i Llucià Roca van inaugurar la botiga del carrer Roger de Flor, on van començar a fer els pollastres a l’ast de la casa i una salsa característica que, amb els anys, s’han convertit en una tradició de diumenge de moltes famílies. Ara Carles Roca Brunat, besnet de la fundadora, lidera la quarta generació. L’oferta és ara molt més àmplia, amb croquetes, canelons, rostits i plats casolans per emportar-se. Amb aquest guardó es reconeix una història de quatre generacions, del mercat a la botiga, de la venda ambulant a un comerç autòcton de referència. També és un reconeixement a una manera de fer que combina arrels familiars, servei quotidià una presència constant en la vida del barri. Recollia el guardó, Carles Roca, l’actual responsable.
El Naguabo és un dels establiments del ram de la gastronomia que ja estan ben consolidats a la ciutat. Els orígens se situen al centre històric adaptant el nom de l’antiga botiga de queviures i llaminadures Can Naguabo, famosa pel seu cafè de Puerto Rico. L’any 1983 la família Arimany va transformar aquell local, aleshores ocupat per una sabateria Les reformes de 1996 i 2001 van donar l’estructura del local actual. El 1989 es va fundar també el Trabuc per part de la mateixa família Arimany. El Naguabo és dirigit per Ernest Arimany que va recollir el guardó, dedicat a l’ofici i especialització.
Curiosament, si als més joves els parlem de Can Masferrer, a la plaça de la Corona els sonarà com a molts dels qui ja ens ha passat l’edat d’anar en bicicleta ens parlen de Biking Point. Aquesta empresa representa un retorn als orígens d’una història familiar molt vinculada a l’esport de les dues rodes, que comença el desembre de 1934 quan Jaume Masferrer Pujal va fundar la Casa Masferrer. El seu fill, Jaume Masferrer Coma va fer créixer el negoci amb una estructura de distribució internacional. De tot plegat va néixer també Massi, Masferrer Sessió Internacional, una marca granollerina que ha arribat al màxim nivell de competició. L’octubre de 2007 naixia Biking Point, i l’abril de 2011 s’inaugurava el local del carrer Girona, amb una superfície de gairebé 900 metres quadrats. Ara, amb la tercera generació, Jaume Masferrer Velayos lidera la secció de distribució i venda a l’engròs i el seu germà Jordi Masferrer Velayos encapçala l’expansió al detall amb la xarxa Biking Point. Cinc membres de la família Masferrer pujaven a l’escenari per recollir el guardó, a la singularitat i caràcter.
A Les Tines, el celler del carrer Antoni Gaudí, li havia estat concedida la distinció pel seu arrelament i la vida al barri Congost. Esteve Pascal obria el seu negoci l’any 1982, amb l’embotellament i venda i distribució a l’engròs de vins de taula. Ara porta el negoci la segona generació ha convertit el local en una parada de referència. El caliu del celler del carrer Antoni Gaudí combina de la tradicional venda vi a doll combina amb un celler de vins, caves i queviures de qualitat. Joan Pascal Traveria recollia el guardó, concedit per les més de quatre dècades de trajectòria, contribuint a dinamitzar la vida del barri, afavorir la convivència i mantenir viu el comerç tradicional.
Resulta gairebé curiós veure al centre de la ciutat encara aquells establiments familiars, les tendes de barri de sempre, però encara en queden, més modernes això sí, i amb productes seleccionats i de qualitat, com és el cas de Subirats Alimentació. La història de Can Subirats comença la dècada de 1920, quant a la granja de Can Puig, a Bigues i Riells ja criaven vedells amb els mètodes tradicionals. L’abril de 2012 l’Oriol de la Salut i Pere Subirats van fundar Subirats Alimentació al centre de Granollers. L’establiment va créixer amb la Francina Messeguer al cap davant del taulell, mantenint el seu vincle de confiança amb el seu proveïdor a Bigues. Ara amb Oriol de la Salut Messeguer com a propietari, l’establiment ha evolucionat cap un espai gurmet, on en el taulell de carn tradicional conviuen formatges d’arreu del món amb una selecció de vins i caves, una selecció de plats casolans preparats dia a dia. L’encarregat de recollir el guardó al Relleu i Continuïtat va ser Marcel Cortés, valgui la redundància, encarregat de la botiga.
Agudo Stores rebia la distinció i el “rajol” que reprodueix les bigues de la Porxada per la seva Adaptació i Innovació. La història del grup de botigues Agudo començava fa més de 60 anys al carrer de Corró quan Antonio Agudo i la seva esposa Margarita van fundar Creaciones Agudo. En una segona etapa, Joan Agudo va fer créixer el negoci anat ampliant-lo amb una xarxa d’establiments especialitzats en moda, calçat i complements. La tercera generació ha portat al capdavant de la firma a Toni i Jordi Agudo, que recollien la distinció, amb botigues com Agugo Home, al carrer Santa Anna, Claxon Home, al carrer Anselm Clavé; Claxon Dona, al carrer Santa Esperança i Línia Agudo, per a dona, al carrer Clavé.
Bellesa Essencial es troba en un dels carrers que més ha sabut conservat el seu regust de cas antic i el gust dels seus veïns a l’hora de conservar els seus edificis. Pilar Pérez, una professional amb més de 40 anys d’experiència, va crear el centre al carrer Corró, l’any 1999. Pilar Pérez, va orientar el seu projecte cap a la bellesa conscient i el benestar integral l’any 2012. Amb 27 anys de trajectòria, el centre aposta pel respecte biològic, la teràpia bio i els tractaments no invasius, amb recursos com la coloració vegetal, els actius de màxima puresa i l’aigua biopolar. La seva filosofia prioritza la salut cutània i capil·lar, i també l’escolta activa, l’assessorament personalitzat i una atenció basada en el respecte per les persones i la natura. Pujava a l’escenari la fundadora i ànima de l’establiment, Pilar Pérez.
Mentre infinitat de llibreries, papereries i quioscs han anat desapareixent de la ciutat, un d’aquests establiments ha fet el recorregut al revés, ha anat creixent, tant el continent com en contingut. Es tracta de la Llibreria La Gralla, que el jurat dels premis ha decidit guardonar pel seu Compromís amb la ciutat.
Obria per primera vegada les seves portes l’any 1966, al carrer del Museu número 9. Fundada per la Tuni Jordana, Marta Artigues i Jordi Quincoces, agafava el nom de l’antic setmanari, existent abans de la guerra civil a Granollers. El local es va convertir en un espai de resistència davant la censura i de defensa de la llengua catalana. Es va crear la Sociedad Cooperativa La Gralla i en els seus locals s’hi han fet presentacions de llibres, exposicions, tallers… Es commemoren ara 60 anys d’aquella petita botiga, que amb el temps va anar creixent, primer amb l’espai Tècnic Gralla al carrer Sant Jaume i després traslladant-se a la plaça dels Cabrits i, de mica en mica anar adquirint els locals contigus fins a tenir sortida al carrer Santa Elisabet i essent actualment el comerç amb més embalum de la seva especialitat a la ciutat. Per recollir el premi van ser convidats socis i treballadors, sumant un nombre de vuit dalt l’escenari.
La segona part de la gala tenia un significat propi. Els reconeixements eren per la seva Implicació amb la llengua catalana, el típic i que es manté guardó Honorífic i a la Família Comercial Històrica. La floristeria Pètals, la pastisseria Colomer i la família Cumella eren els escollits enguany.
A la botiga, que porta la Mónica Orellana, originària d’Equador, la Floristeria Pètals, del carrer de Rafael Casanova, al barri de Ponent el català és natural i visible, i per això se li concedia el guardó per la Implicació en la llengua catalana. Tota la decoració està en català i la Mónica atent als clients en català. L’establiment és des de fa dos anys col·laborador actiu del programa Voluntariat per la llengua. Van recollir el guardó la Mónica junt amb el seu marit, Marcelo Rodríguez, amb els seus dos fills de curta edat.
El Guardó Honorífic li corresponia aquest any a un establiment especial, un obrador i botiga on ja no es pot anar a comprar, ja que va tancar fa poc, com tants d’altres que ho han fet recentment a Granollers per manca de seguiment familiar en el negoci. Es tractava d’atorgar el guardó Honorífic d’enguany, a la Pastisseria Colomer, del carrer Joan Prim, prop de la plaça de la Muntanya. El reportatge visual presentat a la pantalla del Teatre també era diferent dels altres, ja que la mateixa presentadora de la gala havia entrevistat als propietaris de la pastisseria, Tomàs Colomer i la seva esposa Mari Luz ja amb la botiga tancada, per parlar de la seva activitat del dia a dia gaudint de la jubilació.
La pastisseria obria el negoci el 17 de desembre de 1965. Iniciava la feina el pare d’en Tomàs, després d’haver estudiat i perfeccionat l’ofici durant set anys a París. El seu fill continuaria la feina començada a Granollers quan ja tenia 33 anys. L’especialitat de la casa, el que més demanaven els seus clients va estar el tortell de nata. Colomer deixava clar que el problema de què cada vegada hi hagi menys pastisseries artesanals com ells és que els fills no volen continuar, no per problemes econòmics, j que si treballes bé, et guanyés molt bé la vida. Els fills veuen que treballar cada dia, tot l’any, sense cap deia de festa, només una setmana de vacances, és un sacrifici molt gran i s’estimen més fer una altra feina.
I arribava el final de la gala, amb el darrer reconeixement d’aquest any. Era per la Familia Cumella, en reconeixement com a Família Comercial Històrica.
Els origens del negoci ens parlen de l’any 1880, amb la terrissa tradicional de Josep Regàs. Més tard, Antoni Cumella Serret, fillastre de Josep Regàs va convertir el treball artesà en art, amb el reconeixement internacional de la seva feina. Avui el negoci està a les mans de Toni i Guillem Cumella, la tercera i quarta generació. El taller és un referent mundial i les seves peces basteixen obres icòniques, les cobertes del mercat de Santa Caterina, el Mosaic del petó, a Barcelona, per citar només algunes de les moltes participacions, amb col·laboració amb els arquitectes de més relleu mundial. Pare i fill van ser darrerament els encarregats de crear les peces de ceràmica que cobreixen la Torre de Jesús, a la Sagrada Família.
Cumella era qui en aquesta ocasió parlava en nom dels premiats, encara que com va dir, no sabia que ho havia de fer i el que va dir potser va ser la primera vegada en les vuit gales que no va ser llegit. Entre altres coses i òbviament l’agraïment per haver estat escollida la seva família, Cumella deia que “Granollers està en el centre d’un lloc on passen moltes coses, i que la possibilitat que hem tingut de fer les obres que hem fet ha sigut gràcies a que hi ha tot una sèrie d’empreses i tallers al vol i que fan que el treball en equip serveix per arribar a projectes que un de sol no hauria arribat”.
L’alcaldessa, Alba Barnusell tancava l’acte, donant pas a la tradicional fotografia de família de guardonats, membres del jurat, del consistori i convidats especials d’altres institucions.
Josep MAS
