L’Arxiu Municipal de Granollers ja compta amb el fons documental de Josep Verde Aldea

Aquest dilluns quedava formalitzada la donació per parts dels seus fills del fons documental de l’advocat i polític granollerí Josep Verde Aldea a l’Arxiu Municipal. A l’acte de signatura de la cessió hi van assistir l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral i els tres fills de Verde Aldea, Oriol, Montserrat i Agustí Verde Parera. També hi era present el tinent d’alcalde Jordi Terradas que va glossar la figura del polític, fins ara el que ha tingut una trajectòria més àmplia, des de l’àmbit local fins a l’europeu.
Amb aquesta donació l’Arxiu Municipal comptarà amb un nou metre lineal de documents, unes 1.200 fotografies, cinc vídeos, 40 cintes de casset, d’entrevistes i conferències, tot amb un important valor històric i cultural per als estudiosos de la ciutat. Aquesta documentació abasta des de la dècada de 1940 fins a l’any 2012, encara que la quantitat més gran corresponen al període entre 1960 i el 2000 i inclou quaderns escolars, blocs de dibuix, fotografies familiars d’actes religiosos i culturals, altres fotografies, articles i retalls de premsa, així com diversa correspondència mantinguda amb diverses personalitats.
Una altra rellevant incorporació a l’Arxiu Municipal són dos llibres d’actes del Centre Catòlic, amb dates del 1886-1918, volums que havien estat conservats per Verde i Aldea i que també han estat cedits per la família. L’Arxiu es compromet des d’ara a conservar i custodiar tota aquesta documentació i a difondre-la i posar-la a disposició de la consulta pública. A la taula de la signatura també hi era present un dels estudiosos de la història de la ciutat, Mariano Fernández, autor de la publicació La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu a Granollers (1881-1936), en què va basar la seva tesi doctoral. Fernández va destacar en el seu breu parlament que el fet es una gran troballa i “m’hagués agradat poder tenir-ho quan vaig fer la tesi doctoral, junts amb els documents de la Unió Liberal” que també recentment van ser tornats a la ciutat procedent d’un altre arxiu particular. L’historiador concloïa que “és un plaer rebre de persones aquests documents que tenen a casa seva, de vegades desconeixent el valor i els cedeixen a la comunitat”. El Centre Catòlic de Granollers va ser una entitat conservadora i tradicionalista, fortament vinculada a l’església, amb objectius benèfics i recreatius, que es va fundar a Granollers, segons Fernández l’any 1881, encara que les primeres actes existents són del 1886.
L’alcalde tancava els parlaments, abans de procedir a la signatura de cessió, tot dient que “estem convençuts que Verde ha estat i serà estudiat. Verde era un home de diàleg, que mirava sempre de buscar acords”. “Una paraula que defineix a Verde és ‘valors’, en coneixements, actituds i conviccions profundes”. I destacava que “va ser un constructor d’Europa i que en fotografies dels anys 70 ja es pot veure el seu treball. No va ser un europeista de nova volada. Ho era des dels orígens, i un ambaixador permanent de Granollers, ja que mai va deixar de banda la seva militància granollerina”.

Breu biografia

Josep Verde Aldea va néixer a Granollers el 1928, fill d’un carabiner d’origen sorià, destinat a Portbou i que fou degradat pel franquisme per la seva fidelitat a la república. Durant la Guerra Civil va ser enviat a França on va passar quatre anys, per tornar tot seguit a Granollers, on va cursar el batxillerat. Llicenciat en Dret, va exercir d’advocat a Granollers, fent també classes de francès a l’Institut. Dins l’àmbit cultural, va ser un dels fundadors de l’Associació Cultural i va impulsar el Premi Granollers de Pintura i la creació del Centre d’Estudis, on va exposar diverses ponències. També va ser president de les joventuts d’Acció Catòlica, conservador del Museu de Granollers en substitució d’Antoni Jonch. En el món del periodisme, als anys 50 va dirigir el Boletín de Acción Católica, que després es convertiria en la revista parroquial Granollers Comunitat Cristiana i va ser col·laborador del Setmanari Vallés.
L’any 1956 es va casar amb Montserrat Parera, filla de la farmàcia i van tenir quatre fills: Montserrat, Alícia, Agustí i Oriol. L’any 1969 la família es va traslladar a Barcelona. Allà va seguir exercint d’advocat i de professor de Ciències Polítiques a l’Institut d’Estudis Socials de Barcelona fins al 1975. L’any 1972 va fundar el Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans. Durant aquesta època va entrar en contacte amb el món editorial: va traduir algunes publicacions al català, va col·laborar amb Enciclopèdia Catalana i també va assessorar legalment algunes altres publicacions. Va fer d’advocat defensor al Tribunal d’Ordre Públic de Madrid i es va iniciar en l’activisme polític.
A partir del 1975 comença a vincular-se a la política, primer com a membre del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament. Diputat de les Corts Generals, l’any 1978 va formar part de la Comissió dels Vint, que va redactar al parador de Sau l’avantprojecte de l’Estatut de Catalunya. El 1979 s’incorpora a la comissió executiva del PSC i passa a dedicar-se per complet a la política. Entre 1982 i 1986 va ser vicepresident de la mesa del Congrés dels Diputats. L’any 1983, va ser vicepresident de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i va presidir-ne la delegació espanyola. També va ser president de l’Institut dels Drets Humans de Catalunya. Entre 1992 i 1999 va ocupar la vicepresidència del Parlament Europeu i de 2000 a 2006 va presidir el Consell Català del Moviment Europeu.
El 2005 va rebre la Medalla de la Ciutat de Granollers i el 2011, la Creu de Sant Jordi. Josep Verde Aldea moria a Barcelona l’1 de febrer de 2017, a l’edat de 88 anys.

Josep MAS