El rejoveniment del sector primari és el passat, el present i el futur
L’agricultura, el pasturatge i la ramaderia, més que oficis són formes de viure
Tots tres són treballs del sector primari on la mitjana d’edat dels seus treballadors supera els quaranta anys. El treball al camp és una feina molt dura i que la majoria de població no podria suportar. Com defensen els joves que han col·laborat en aquest reportatge, tant la pagesia com la ramaderia i el pasturatge, més que oficis són formes de viure. I com jo mateixa he descobert al llarg d’aquest projecte, és un sector que està perdent gent i força degut al desprestigi social i descuit de les administracions públiques. El sector primari ha estat, és i serà un sector imprescindible pel nostre present i el nostre futur, cuidem-lo, cuidem-nos!
A la Política Agrària Comú (PAC), només el 9,72% dels preceptors són menors de 41 anys, mentre que els majors de 65 anys representen el 40%. La pròxima dècada, 6 de cada 10 agricultors entraran a l’edat de jubilació, per tant, 202.000 actius deixaran de ser-ho entre 2020 i 2030. Hi ha molts joves que volen treballar al camp, però les seves necessitats no estan suficientment contemplades en les polítiques agràries i programes de desenvolupament. El creixent envelliment del sector agrari evidencia la urgència i necessitat d’una ambiciosa política de relleu generacional.
Els agricultors joves tenen dificultats per accedir a la terra, tant pels alts preus amb relació a la rendibilitat de l’activitat agrària, com per la situació de falta de mobilitat d’aquest recurs bàsic i necessari. També la falta de pressupost i cofinançament dels programes de desenvolupament rural agreugen la situació, sumat a les dificultats que tenen els joves per accedir a crèdits o altres formes de finançament.
L’Oriol Serra és un jove agricultor que va estudiar enginyeria agrícola i que veu un futur obscur per la pagesia, “cada cop els preus són més baixos, els costos són més alts, les petites explotacions cada cop estan pitjor i les empreses familiars van tancant totes”. I afirma que “ara mateix, tal com està muntat el sistema, la petita pagesia com a tal, morirà, de vell o per problemes econòmics i els joves que intentem tirar cap endavant, haurem de buscar sistemes nous de venda, de producció”. És una visió pessimista, però així i tot confia en el fet que les institucions s’acabaran adonant: “en algun moment, la gent de les institucions començarà a creure realment en la pagesia i a donar-hi un impuls de veritat”.
En Joel Martí, un altre jove agricultor, mai s’havia plantejat dedicar-se a la pagesia. Ell treballava com a conductor d’ambulàncies i arran de la pandèmia, va decidir dedicar-se al camp. Un treball que assegura que “és molt sacrificat, però que et retorna molta tranquil·litat i on em sento molt feliç”. Els diners guanyats són molt baixos pel temps invertit, però tot i això, per res es penedeix de la seva decisió. Ell no va estudiar per dedicar-se a l’agricultura, però diu que s’aprèn molt dels companys de camp i llegint. Ell i el seu company Nico, es dediquen a fer cistelles de productes agrícoles per a famílies i defensen el comerç de proximitat i sostenible.
La Laia Llovera està cursant un grau superior de Ramaderia i Assistència en Sanitat animal. Actualment ajuda a la granja familiar i tot i que voldria ser veterinària no descarta dedicar-se a la ramaderia (tenir una petita granja i fer elaboració pròpia). La seva passió pels animals ve per herència familiar, va créixer a una granja i sempre envoltada de vaques i gallines (entre d’altres). Ella també va caure en els perjudicis del “sector envellit” però un cop va entrar al grau que actualment cursa, es va adonar que no era així: “pensava que la majoria era gent gran, però la realitat no és així hi ha molts joves agricultors i ramaders, però és una feina molt complicada i molt poc recompensada econòmicament”. Tot i això no augura un bon futur per a la ramaderia, l’agricultura o el pasturatge, assegura que hi ha molts joves que se’n volen dedicar, però el desprestigi social i la falta de suport per les administracions públiques posen en perill aquests oficis indispensables per a la societat.
En Jordi Cejudo és un jove pastor, estudiant d’un grau superior de Sanitat i Benestar Animal i va fer el grau mitjà d’Agropecuària. En un futur es voldria dedicar a la gestió de granges de porc. Afirma que s’ha criat entre ovelles i cabres i que és el que més li agrada per molt que de forma pessimista assegura que no es pot viure d’això.
Diu que el futur del pasturatge i la ramaderia està en perill “el Govern posa moltes traves a l’hora d’incorporar-te i el poder el tenen les grans empreses
ramaderes, sumat al fet que és un treball molt sacrificat: descanses poc i guanyes poc”. Afirma que “el pasturatge és imprescindible per l’ecosistema i és un ofici que s’està perdent completament”.
En Jordi pensa que una bona solució seria promoure’l més, revalorar-lo i incentivar al jovent.
Amb els problemes de subministrament alimentari que vam viure a causa de la pandèmia de la Covid-19, costa creure que encara no ens hem adonat que el sector primari en general, no només la pagesia i la ramaderia, són sectors clau en el desenvolupament d’un país i d’un territori.
El que demanen els joves d’aquests sectors són noves polítiques agràries, que superi l’actual sistema que penalitza als joves que volen incorporar-se, amb ajuts més àgils i flexibles. També mesures fiscals i de cotització a la Seguretat Social específiques per a la incorporació dels joves, com a qualsevol altre treball. I facilitats d’accés a la terra, préstecs amb condicions favorables i ajuts i descomptes per la contractació d’assegurances.
La terra és el passat, el present i el futur i és una de les principals fonts de vida de qualsevol persona. L’agricultura i la ramaderia són imprescindibles per sobreviure i si no es canvien i es milloren les condicions de treball, es promouen ajudes i es tracen plans estratègics per engrescar als joves a dedicar-se a l’activitat agrària i ramadera estarem perduts. Deixem de desprestigiar oficis tan indispensables com són la pagesia, la ramaderia i el pasturatge, deixem de pensar que són oficis envellits i comencem a donar suport a tots els joves que han après del passat per millorar el present i canviar el futur.
Text i fotos: Coral Fernández Quiñonero
