L’arxiu municipal presenta des d’aquesta setmana de l’Ascensió i fins al pròxim 13 d’agost, abans de la Festa Major, una nova exposició, aquesta vegada dedicada als primers trenta anys de la Fira i festes de l’Ascensió, que abasta des del començament l’any 1943 fins al 1975. Com es habitual, la mostra presentada en catorze plafons i en fotografies projectades en una pantalla, es pot visitar a la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament, a la plaça de la Porxada.
La mostra consta de catorze panels, el primer informatiu amb l’explicació del contingut, còpia del full de sala, que el visitant pot obtenir imprès, junt amb la corresponen postal en edició facsímil, record de l’exposició. Als altres tretze panels hi trobem imatges des de la més antiga, del 1944, al parc de l’estació vella, fins a una de la fira que es va fer al parc Torras Villà l’any 1975, passant per altres imatges d’edicions entremig, en les que es veu la fira a l’esplanada de la mateixa estació; la plaça Perpinyà, totalment canviada, encara amb el brollador envoltat dels quatre plataners i el sortidor de benzina a la vorera; a les places Maluquer i de la Corona i una carretera en la que no hi cabia ningú mes, a l’hora de la desfilada, una de ben curiosa, plovent i la gent amb paraigües. Les fotografies estan fetes pels fotògrafs locals Antonio Alcalde i Joan Tintó i els de la premsa barcelonina Carlos Pérez de Rozas i Joaquim Brangulí.
Recordant la història
Començant pel principi i fins i tot abans, val a dir que l’antecedent més remot de la fira data de l’any 1335, quan el rei Alfons III el Benigne va concedir a la vila de Granollers el privilegi que autoritzava una durada de vuit dies per la fira de la Pasqua Granada, la segona Pasqua. Segons relatava Josep Homs al llibre Granollers, retalls d’història urbana, a finals dels anys vint hi havia dues fires anuals, una els dies 29 i 30 d’agost i una altra el dimarts de Pasqua de Pentecosta, però no va ser fins a l’any 1942 quan la fira es va consolidar definitivament.
Homs també destaca el final d’aquella primera etapa de la fira, desprès de vint-i-cinc anys de celebrar-se “… i l’any 1977, Granollers es quedava momentàniament sense Fira i sense la tradicional desfilada. Bufaven altres vents, no era el moment més adequat ni el més propici per una manifestació d’aquest tipus. L’any 1979, recuperada la democràcia municipal, tan sols s’hi va destinar mig milió de pessetes (3.000 euros). L’Ascensió passava a ser una diada més festiva i cultural… hom volia oblidar la Fira, sobretot en els aspectes més consubstancials a la parafernàlia del règim anterior…” Novament es va reprendre la celebració l’any 1985, amb una programació totalment reformada i que ha arribat fins als nostres dies.
Tornant als inicis, la idea de fer una fira per l’Ascensió va sorgir desprès d’una visita que l’any 1942 van fer a la fira de Sant Isidre de Cardedeu, l’alcalde de la ciutat, Francesc Sagalés, el secretari comarcal de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos, Mariano Ganduxer i el veterinari municipal Josep Llobet, pare de qui anys més tard va ser alcalde de Granollers, Francesc Llobet. Allà va sorgir la idea de fer un concurs ramader comarcal i van comptar amb l’ajut de Josep Porcar i de l’altre veterinari municipal, Joan Riera per organitzar-lo.
D’aquesta manera s’organitzaria la primera edició que es va celebrar el dia 3 de juny de 1943. El pressupost va ser de 20 mil pessetes, una xifra que aniria augmentant; 500 mil pessetes el 1955, milió i mig el 1965, tres milions el 1972 i ja un cop en la segona etapa, diguem-ne democràtica, onze milions el 1985, gairebé 60 milions el 1990, anant en augment.
Els primers anys la fira durava un sol dia, el dijous de l’Ascensió, exceptuant l’any 1944 que en va durar dos, com partir del 1954. Després es va anar allargant, fins a passar a tenir una durada de vuit dies l’any 1958. Fins a finals de la dècada dels 50 la fira va tenir un caire gairebé exclusivament agrícola i ramader, amb exhibició de tota mena de bestiar, vaques, cavalls, porcs, aviram… passant els anys següents a estar-hi present la industrialització, fins que a poc a poc es va anar ampliant amb sectors com el de la maquinària, del motor, cotxes i camions i també el tèxtil, quan encara no havia entrat en la crisi que faria que desapareixessin pràcticament totes les indústries d’aquest ram a la ciutat.
L’any 1957 va ser un any força especial. Coincidint amb la fira s’inauguraven les pistes d’atletisme i es feia la primera Semana del Cine Español, de la que se’n farien dotze edicions, amb una petita interrupció, fins al 1976. Es projectaven pel·lícules que no havien d’haver estat encara estrenades a Barcelona i a cada sessió acudien alguns dels protagonistes i directors. El dissabte s’acabava amb un sopar de gala al pavelló d’esports.
Del parc de l’estació vella, al Parc Firal
Les primeres edicions de la fira es van celebrar al parc de l’antiga estació del tren de MZA, el que ara es la plaça Barangé i també a les places de Maluquer, Perpinyà i de la Corona. Quan es va traslladar l’estació al lloc actual, la fira va ocupar els terrenys on hi havia hagut les vies i l’esplanada de mercaderies, actualment l’avinguda del Parc i el Parc Torras Villà. El 1974 s’inaugurava aquest parc i aquell any va ser també l’espai per la fira. Edicions posteriors van ocupar el carrer Girona, el barri de Tres Torres, el palau olímpic, la zona esportiva de les pistes d’atletisme i el passeig fluvial, fins a l’any 2000 que finalment s’inaugurava el Parc Firal actual.
Des de l’any 1959 als dies previs a la setmana de l’Ascensió es fa el pregó, un acte acadèmic, a càrrec d’un personatge lligat a la ciutat. Els primers anys els pregoners van ser personatges relacionats amb la política i més endavant ja es van anar escollint persones de diferents professions, generalment granollerins de naixement o d’adopció. Primer es feia a la sala de plens de l’Ajuntament, però per motius de capacitat es va haver de canviar de lloc i actualment l’escenari es encara la més majestuosa Sala Tarafa del carrer de Corró. Des que es alcalde Josep Mayoral, cada any el prego ha anat a càrrec d’una dona, per compensar, segons ell el nombre de pregoners homes que hi havia hagut i intentar igualar-los. També hi ha per costum que cada any s’obsequii als assistents amb una edició del pregó de l’any anterior.
Tres jueves hay en el año…
Parlant de l’Ascensió ve a la memòria aquella dita que de “Tres jueves hay en el año que relucen mas que el sol, Jueves Santo, Corpus Chistie y el dia de la Ascensión” Ara cap dels tres és festiu però quan ho era, malgrat que comences el dia fent sol, cap al migdia del dijous de l’Ascensió molts anys queia un bon ruixat, que feia perillar la desfilada, un dels actes més populars d’aquelles fires i festes.
En ser festiu arreu, el dia de l’Ascensió a Granollers no s’hi cabia. L’Amador Garrell, al seu llibre Granollers vila oberta, escrit l’any 1960, deia parlant del dijous de l’Ascensió: “Perquè ara és una invasió de gent, que aboquen a la vila els trems i els automòbils -que en venen a centenars-, i els grossos autocars de la comarca, que no paren de fer la llançadora entatxonant-hi tanta gent, que dirieu si són fets de goma elàstica. Quin espectacle és l’Ascensió d’ara, que ja l’hem allargat a quatre dies de festa!… El que era com un aplec de joventut, amb tot l’encís dels vells aplecs, ara s’ha convertit en una festa major de les més grosses”.
El Diari de Barcelona va dedicar la portada encera a la fira de l’any 1944
El mercat de l’Ascensió havia estat un dels més importants de l’any. Però no només ho era pel nombre de visitants sinó perquè tenia nom propi. Se’l coneixia popularment com “el mercat dels promesos”. Aquell dia hi venien moltes famílies dels pobles veïns i d’arreu, amb els fills joves. Era un lloc per a fer coneixença i amistat que de vegades prosperava i acabava en casament. No val a dir que tambc com havia estat costum, molts pares aprofitaven l’ocasió per fer que els seus fills es coneguessin, el que en diríem un matrimoni de conveniència.
Després del mercat venia a desfilada que era l’acte que reunia mes vilatans i visitants. El recorregut començava al carrer Joan Prim (llavors avenida del Generalisimo), prop del garatge Baulenas i s’acabava primer a la plaça de la Corona i més endavant a la cruïlla dels carrers Alfons IV i Navarra. A la desfilada del bestiar participant en el concurs, s’hi va anar afegint diversa maquinària agrícola, cotxes, motos i camions dels últims models, carrosses al·legòriques, majorets, bandes de música, sempre encapçalades per la de trompetes i tambors de la Creu Roja local i alguna vegada la de la Guàrdia urbana a cavall, de Barcelona. Les autoritats feien entrega dels trofeus als guanyadors del concurs de bestiar, a la seva tribuna al final del recorregut.
I despres de la desfilada tocava anar a dinar. Totes les fondes i restaurants omplien els seus menjadors aquell dia, havent de fer diversos torns i acabant de servir els dinars ja havien de preparar-se pel sopar. A tall de mostra, el dijous de l’Ascensió de 1956, a la Fonda Europa van ser consumits més de mil quilos de pa, dos-cents quilos d’arròs a la cassola, quatre vedelles, més de cent quilos de llagostins i una pila de quilos mes d’entreteniments.
L’any passat la fira es va haver de suspendre per les raons ja sabudes, a causa de la pandèmia del Covid 19 i, per l’edició d’aquest 2021 l’Ajuntament ha optat per un programa alternatiu basat en petits mercats a les places de la Corona, Barangé i de les Olles i alguns espectacles de reduït format als parcs de Ponent i Torras Villà, al Teatre Auditori i espais de Roca Umbert, tal com ja vàrem publicar recentment.
Josep MAS
