
El consistori de Granollers distingia
divendres passat amb la medalla de la ciudad a dos conciutadans, la primera a
títol pòstum, per Mamadou Aliou Sylla i la gimnasta Aurora Morata
Salvador, segons s’havia acordat per consens en el ple municipal del passat
26 de novembre. L’acte d’entrega de les distincions es va fer en aquesta ocasió
a la sala Tarafa del carrer de Corró, quin aforament va resultar insuficient.
La presentació dels guardonats i els mèrits que han fet que es concedia aquesta
distinció va anar a càrrec de la primera tinent d’alcalde, Alba Barnusell i
l’entrega de les medalles, de l’alcalde Josep Mayoral.
Ambdós reconeixements van anar precedits per un audiovisual que resumia la vida
de Mamadou Aiou, nascut a la població senegalesa de Kaolack l’any 1975 i que
ens va deixar enguany y d’ Aurora Morata, nascuda a Vilanova i la Geltrú l’any
1961.
La distinció a títol pòstum
per a Mamadou Aliou Sylla respon a la seva constant activitat social a
favor dels drets humans. Fill de pare militar i mare venedora ambulant, el
tercer de dotze germans, va treballar primer al seu país, el Senegal, sobretot
a la població de Kedougou, on s’havia traslladat la família en el marc d’una
ONG que defensava els drets de les dones. Quan es va quedar sense feina va
decidir emigrar i va arribar fins a Granollers on va col·laborar en diferents
entitats, impulsant l’Associació Cultural Resortisante de Kedougou; com a
membre de la junta de l’Associació Cultural Amics de l’Àfrica del Vallès
Oriental; com a voluntari a El Xiprer i a Vallès Oriental Vol Acollir, on hi va
participar des del seu inici.
També va estar molt important i decisiva la seva activitat com a impulsor de
l’intercanvi de jugadores d’handbol del BM Granollers i de la seva població
natal, Kédougou, aprofitant també aquesta activitat per fer que les dones del
seu país s’integrin a la societat d’una manera igualitària. L’any passat va ser
candidat al Premi Vallesà de l’any 2018, que finalment va aconseguir Lluïsa
Oller, del Viver de Bell-lloc.
En el món laboral, Mamadou, que al seu país va estudiar Ciències Socials a la
Universitat, a Granollers va començar a treballar al forn de pa de Pere
Bretcha, a la plaça Maluquer on va conèixer al fill d’aquest, Joan, amb qui
va fer molt bona amistat i al que considerava com un germà. Joan Bretcha
va morir igual que ell, amb 44 anys i en record seu va córrer alguns anys la
Mitja Marató portant la samarreta amb la seva fotografia. La pantalla de la
sala Tarafa ho recordava amb una imatge que emocionava els assistents.
L’alcalde recordava també el dia en què en l’enterrament d’en Joan Bretcha,
Mamadou li va retre el darrer homenatge a la Parròquia.
La distinció va ser entregada per l’alcalde a la vídua de Mamadou, Ndeye,
que va assistir a la gala amb els seus quatre fills, dues de les quals van
llegir la nota d’agraïment en nom del seu pare. Els acompanyaven moltes de les
persones que ell havia ajudat tant a Granollers com a Canovelles on la família
té la seva botiga. La seva mort el mes de juliol passat, només amb 44 anys, va
truncar totes les seves ambicions que no eren res més que ajudar els altres
Aurora Morata Salvador, era, tal om va dir més tard l’alcalde, la
primera dona esportista que rep aquesta distinció. I se li concedia després de
gairebé quatre dècades de dedicació en diferents vessants a la secció de
gimnàstica artística del Club Natació Granollers, on actualment i des de fa
dotze anys és la directora tècnica de gimnàstica esportiva de les seccions tant
femenina, com masculina.
La condecoració se li concedeix per reconèixer la seva trajectòria esportiva,
que començava quan només tenia onze anys. Dos anys després ja va participar en
els campionats de la Federació Catalana de Gimnàstica. Amb 15 anys va quedar
primera en el campionat d’Espanya. L’any 1977 el seu entrenador, Jaume Miró
va fitxar per un club de Gijón i Morata es va traslladar també a Astúries on va
continuar amb la pràctica de la gimnàstica i anar pujant graons de la seva
carrera. Va ser l’època de la seva participació en els campionats d’Europa, a
Praga, al costat de la famosa Nadia Comaneci. Un any després participava en el
Campionat del Món a Estrasburg; el 1979 als Jocs Mediterranis d’Split,
classificant-se en el primer lloc en diverses modalitats individuals. En els
Jocs Olímpics de Moscou 1980, on va assolir la 25a posició, aconseguint que la
gimnàstica espanyola obtingués la millor classificació de la història fins
aleshores.
El 1980 va ser contractada pel Club Natació Granollers com a directora
esportiva i dos anys més tard, el 1982 va ser un any decisiu per la seva vida,
es va casar amb l’entrenador de gimnàstica Francesc Xavier Pérez Montero
i va deixar la pràctica de la gimnàstica artística. Els èxits i el progrés de
la secció de gimnàstica artística del CN Granollers va ser reconegut pel club,
que li va dedicar la sala de gimnàstica en el seu honor. Ara ha aconseguit la
millor distinció que concedeix l’Ajuntament de Granollers, la seva ciutat
adoptiva.
Fer-se seva la ciutat i entregar-s’hi amb cos i ànima
D’aquesta manera definia els dos guardonats l’alcalde Josep Mayoral, “persones
que són referència i que han donat exemple, persones que han fet seva aquesta
ciutat (casualment cap dels dos havia nascut a Granollers) i s’hi han
entregat amb cos i ànima. I això passa en una ciutat, la nostra, que és plural
i diversa, on convivim persones vingudes de tot Catalunya, Espanya i de més de
cent països de tot el Món”.
Mayoral recordava que “la força de la ciutat és la força de la seva
gent i sempre hi ha persones que han anat més enllà”. A tall
d’anècdota també citava el fet que Morata és la primera dona esportista que rep
la distinció i a més és una de tres que han estat olímpiques, juntament amb Mònica
Antich i Laia Pons, totes tres pertanyents al Club Natació
Granollers.
Josep MAS