Tots els regidors que van participar a l’acte. Foto: Toni Torrillas

Aquest dimecres a la tarda, l’Ajuntament de Granollers commemorava amb un acte institucional a la Sala Tarafa del carrer de Corró el reconeixement als 142 ciutadans, 105 regidors 37 regidores que han integrat els deu consistoris des de la recuperació de la democràcia, de 1979 fins a l’actualitat.
Va començar amb la presentació d’un audiovisual realitzat per Vallès Oriental TV en el qual es feia un repàs a la transformació que ha sofert la ciutat en aquests quaranta anys, sobretot en els barris perifèrics, els canvis en els carrers i places, parcs i jardins, equipaments… L’acte s’havia previst en un principi coincidint amb la celebració del 40 aniversari de les primeres eleccions municipals, però es va creure prudent fer-ho en una altra data a causa de la proximitat de les eleccions generals.

Des de començaments del mes de juny fins a principis d’agost es va poder veure però l’exposició que va presentar l’Arxiu municipal al seu marc habitual, a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament- La primera part de l’acte de dimecres va consistir en una taula rodona moderada per la periodista i alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, amb la participació dels ex alcaldes de Girona, Joaquim Nadal Farreras; de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa Pagès i Josep Pujadas Maspons, batlle de Granollers de 1986 a 1992, de 1996 a 1998 i de 1999 a 2004.

Nadal encetava la tertúlia assenyalant que el panorama que es van trobar els nous mandataris locals en els ajuntaments era “molt deplorable” i els nous consistoris van haver de començar per les prioritats que tenien els veïns, asfaltat de carrers, enllumenat… els barris estaven desproveïts d’equipaments i estructures. A més, “durant els darrers anys, entre que es va reinstaurar la democràcia i hi va haver les primeres eleccions legislatives van passar uns anys fins que es van convocar les primeres eleccions municipals, el 3 d’abril de 1979. Mentrestant, els darrers ajuntaments de l’etapa de la dictadura es van dedicar a fer una resistència passiva, a no fer res, deixant (no a tot arreu) els calaixos buits i moltes factures per pagar”.

Nadal explicava un fet o una anècdota potser poc coneguda per la gent. Deia que “els americans li havien demanat al rei Juan Carlos I que convoqués eleccions municipals, al que el cap de l’estat havia contestat que no convocaria eleccions municipals fins que no s’haguessin fet les legislatives, ‘Deu nos en guard’ que ens fessin un plebiscit entre monarquia i república…”  La situació actual és molt diferent, deia Nadal, “ara els ciutadans demanen als ajuntaments habitatge, ocupació i seguretat, tres competències que no tenen els ajuntaments, però que cap alcalde o alcaldessa es nega a tractar i diu que han d’anar a trucar a la finestreta del cotat i s’intenta pal·liar aquestes necessitats bàsiques”. En el seu discurs l’exalcalde de Girona es queixava de la manca d’informació de la història municipal a gairebé tots els llibres d’història general. “Gairebé no se’n parla”.

L’ex alcaldessa de Sant Cugat coincidia en les afirmacions de Nadal i destacava que en aquella primera època hi havia una il·lusió política molt forta. La gent vol que es gestioni des de la proximitat i que la deixin participar.


Josep Pujadas va accedir a l’alcaldia després de Rafael Ballús i recordava com estava Granollers a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, el Sot de la plaça de Barangé, els problemes dels habitatges de Vimugrasa i una situació econòmica molt dolenta.


Al final de la primera part de l’acte i abans de començar amb el reconeixement cap als regidors i regidores que han passat per l’Ajuntament en aquests quaranta darrers anys, va prendre la paraula l’actual alcalde de Granollers, Josep Mayoral, per alguns assistents el més diplomàtic de tots un descendent de botiguers que sap vendre molt bé la “marca Granollers”. I començava amb una anècdota que segons ell es repeteix cada curs escolar quan els alumnes de tercer de primària de les escoles de la ciutat visiten l’Ajuntament i parlen amb ell. “Sempre em pregunten si quan era petit volia ser alcalde. I els responc que el que volia ser era porter del Barça i que aleshores hi havia un senyor que manava i triava als seus amics per fer d’alcalde. Ningú no podia pensar a ser alcalde o alcaldessa. Ara els puc dir que un dia, més endavant algun d’ells serà alcalde de Granollers…”

I per parlar d’aquests 40 anys citava només uns quants trets ben visibles a la ciutat “el 1979 Granollers tenia un metre quadrat de verd per habitant, al Parc Torras Villà, i ara n’hi ha deu vegades més; el riu Congost era una claveguera a cel obert i s’ha recuperat la flora i la fauna; a l’any 1970 hi havia uns mil arbres en tota la ciutat i actualment n’hi ha gairebé vint mil; a l’any1979 hi havia nens i nenes sense escola i que avui l’oferta educativa és extensa i de qualitat. El Granollers de 1979 era una ciutat pensada per als cotxes, amb voreres estretes i avui tenim més de 70.000 metres quadrats continus de zona de vianants”.
Finalment l’alcalde va explicar que en tota la història de Granollers només hi havia hagut dues regidores. En el consistori del 1979, ja n’hi va haver tres. En aquests 40 anys hi ha hagut 142 regidors,105 homes,37 dones i ara el nombre és paritari, 12 homes, 12 dones… i l’alcalde. Potser d’aquí a quatre anys serà també un alcaldessa…?

Mayoral va convidar als assistents a implicar-se en el tercer pla estratègic de Granollers que tindrà com a marc l’Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible, definits per l’Assemblea de les Nacions Unides.
A la segona part de l’acte es va fer entrega d’un obsequi institucional, obra del dissenyador Miquel Llach a tots els regidors i exregidors i en alguns casos a mans dels familiars dels qui ja no estan entre nosaltres, fent la foto de rigor dels assistents agrupats per legislatures, ial final una de conjunta, que acompanya a aquestes línies. Josep MAS