Molta gent no entendrà com pot ser que una colla que ha guanyat un nombre destacat de les proves de competició, 8 proves pels participants blancs i 5 per als blaus, hagi resultat ser la colla perdedora de la festa d’aquest 2026, però el reglament és així. La Mulassa, com té per norma, portarà fins a l’agost de l’any vinent la faldilla de color blau. La decisió de qui guanya la festa la té el jurat, que està format per dos membres escollits per cada colla i tres més, a proposta de l’Ajuntament, que enguany han estat una representant de la colla dels diables, Pol Aumedes, del tarrer Sarandaca i un tècnic d’educació del mateix ajuntament. Només en el cas que els membres del jurat empatessin, serien les proves qui decidirien qui hauria de guanyar. Coincideix molta gent que tot plegat no ho entén i a les xarxes socials hi podem veure opinions de tots colors, favorables i no tant i també alguna de persones que han estat implicades.
La rajolada, per en Galí, només per tres peces
Amb el retard acostumat, després de qua arribés el seguici dels rajolers, començava la vesprada d’aquest diumenge darrer dia de la Festa Major de Granollers, la prova de competició més esperada de cada edició, el concurs de rajolers, malgrat com en aquesta ocasió ja no era decisiu pel resultat final de les proves de competició.
En un Palau d’Esports ple com poques vegades es veu, el públic omplia les grades i els membres de les dues colles la pista que quedava lliure, a cada costat del “terreny” de joc, en el que cada rajoler faria les seves rajoles, cairons i maons, esperant superar al contrincant.
Després de fer la seva entrada els membres de cada colla que havien baixat des de la plaça de la Corona, amb el seguici dels rajolers, destacant l’avió de la colla blanca i la posada en escena del relat final de la colla blava amb el seu tema d’enguany basat en el conte Alícia en el país de les meravelles. Un dels moments esperats, amb les colles ja ubicades és quan el mantenidor, Pep Callau, donava l’entrada als dos rajolers i els seus acompanyants. En primer lloc, ho feia el rajoler blanc, David Galí, ajudat pel “bailo” José María Martínez i com a guia, entrenador, assessor o “coach”, que ara queda més fi, Edgar Andradas. Després entrava, enlairat pels seus companys de colla en Miquel Locubiche, rajoler blau, el seu bailo, Alex Gontán i l’entrenador, Miquel Vernet.
Després de fer una peça de model de cada, rajola, cairó i maó a la pista contrària, arribava el moment del concurs. Tres torns de cinc minuts i descans entre peça i peça, mentrestant el jurat comprova les peces fetes. En aquesta ocasió el jurat estava format per quatre membres de Granollers del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona.
La competició acabava només amb tres peces ben fetes de diferència. Galí n’havia fet 102, mentre que a Locubiche només n’hi van donar 99 com a bones. Peça a peça, Galí va fer 36 rajoles bones, una més que Locubiche. També en cairons la diferència va ser d’un, 22 a 21, el mateix que amb la tercera peça, els maons, 44 a 43. Al rajoler blau li van menysprear deu peces, mentre que al blanc només la meitat.
Moment de nervis, emoció, alegria i desengany mirant al balcó
Des de mitja hora abans de la mitjanit de diumenge, com sol passar, a la Porxada potser s’hi cabia encara menys que dijous, dia del pregó.
S’esperava amb impaciència que el balcó de l’Ajuntament s’obrís i es conegués el nom de la colla guanyadora, encara que com es diu sempre, qui guanya la festa és Granollers. I al punt de la mitjanit, Pep Callau, el mantenidor, afònic i no és per menys després del “trote” que porta aquests dies, sortia amb la carpeta a la mà. Primer es feien els agraïments a les colles i serveis que han fet possible la festa, les agrupacions Excursionista i Sardanista, els Amics dels gegants i Capgrossos, el Club de Tenis Taula, el Col·legi d’Arquitectes Tècnics al Vallès Oriental, les colles del Colom, Diables, del Drac, l’Esbart Dansaire, Granollers Pedala, L’Olla dels pobres i la Mulassa, Passaltpas i els Xics de Granollers. Tanmateix, s’agraïa la feina per part del personal de neteja, membres dels serveis sanitaris, i als de seguretat, Mossos d’Esquadra i Policia Local i els voluntaris de Protecció Civil de Montmeló, Parets i Montornès.
Després de fer conèixer els membres del jurat i reconèixer la feina feta per les dues colles finalment Callau va dir el color esperat, el Blau. Emoció al balcó i a la plaça i l’esperada abraçada i intercanvi de mocadors entre els dos caps de colla Albert Mayol i Irene Galán– I la cap de colla blava, anunciava que havia estat el seu quart ¡ darrer any al davant de la colla. La gresca continuava i alguns durien dormir poc. Ja era dilluns i encara essent l’últim dia d’agost, per a molts ja era laborable. Nou dies de no parar i com sempre diuen els responsables de les colles, hora de començar a preparar la festa de l’any que ve.
Josep MAS
