Des d’aquesta setmana i fins al pròxim 22 de novembre es pot visitar a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament a la plaça de la Porxada l’exposició Balonmano Granollers: un esport per a una ciutat. La mostra que recull 21 fotografies en els 14 plafons habituals i una projecció d’imatges pertanyents a l’arxiu municipal, es va inaugurar dijous després de la tertúlia que va tenir lloc en aquesta ocasió a la sala de plens de l’Ajuntament i no a Can Jonch com és habitual. La xerrada va anar a càrrec de Karles Torra, periodista de Caldes, especialista en art i excel·lent coneixedor de la història del Balonmano Granollers, conegut per les serves retransmissions a Ràdio Granollers als anys 80 i de Jaume Vivé, professor, molt lligat al club des de 1985 quan va fitxar per l’equip Cadet B. La seva participació va ser molt important ara fa cinc anys quan se celebrava el 70è aniversari del club i es va portar a terme la recuperació i restauració dels trofeus aconseguits en aquestes set dècades pel BM Granollers.
Torra va obrir la tertúlia aclarint que qui va jugar per primera vegada a «balonmano» a Espanya van ser les noies universitàries en temps de la República. Un cop explicat això va començar amb l’àmplia explicació sobre la història del club granollerí per molts ja coneguda. Qui va tenir la idea que a Granollers hi hagués esportistes que practiquessin el nou esport inventat pels alemanys i que ja gaudia d’èxit a molts països d’Europa va ser Ramon Sobrevia, fill d’una família de comerciants molt ben aposentada en la societat granollerina de l’època, a l’estiu de 1944 li va demanar al seu pare 500 pessetes (3 Euros d’ara) que va invertir a crear un equip d’handbol. Després es van haver d’adscriure al Frente de Juventudes, de Falange. El mateix Sobrevía ho explicava d’aquesta manera deu anys més endavant a la revista del Club: «Fue en la Fiesta Mayor de San Pedro de Rubí, cuando coincidimos con Carlos Reichardt, el gran jugador del Ilerda y Provensals Poblet de aquella época, quien nos sugirió con el mayor entusiasmo la creación de un equipo en Granollers, recomendando a Alberto Durán, redactor de balonmano de Mundo Deportivo, como la persona indicada para ayudarnos con eficacia».
La presentació oficial del nou esport es va fer el 23 de juliol del 1944, jugant-se un partit d’exhibició entre el CD Ilerda i el Frente de Juventudes de Barcelona. El primer partit en el qual hi van participar jugadors de Granollers va ser el diumenge de la Festa Major d’aquell mateix any, contra el Vallvidrera, que va acabar amb una contundent derrota, 8 a 0, un resultat que en lloc de desanimar-los, els va encoratjar, i en participar en el campionat de Catalunya van acabar tercers i el més important, van guanyar el dret de figurar entre els 10 equips que van jugar la primera lliga la temporada 1945-46
Del camp de futbol al Palau Olímpic, passant pel carrer Tetuan i el pavelló municipal
El primer equip, de l’any 1944, com es veu en una de les fotografies de l’exposició, d’autor desconegut, l’integraven el mateix president Ramon Sobrevía, Joaquim Rafa, Andreu Tura, José Antonio Cabrera, Josep Maria Ibáñez, Joan Gasset, Pere Crusellas, Pere Martínez, Josep Arenas, Francesc Ribas, Albert Murtra, Vicenç Vacca, Joan Barbany, Jordi Canal, Francesc Canal i Mariano Pérez, com a jugadors i tècnics. Entrenaven i jugaven en el camp de futbol del carrer Girona com mostren altre fotografies de l’any 1945, entre elles jugant partits internacionals els anys 1948, 1949,1953 i 1955.
Les vint-i-una fotografies de l’exposició són d’Antonio Alcalde, Pere Cornellas, Pere Espaulella, Joan Mas, Esteve Gironella, Josep Lluís Sólvez i vàries d’autor desconegut. Per la tria de les imatges s’ha optat pel fin conductor que mostra els diferents escenaris que han estat les pistes de joc del BM Granollers, des dels seus inicis al camp de futbol, passant per la pista del carrer Tetuan, ara un solar que s’aprofita com a aparcament i que es va inaugurar el 6 d’agost de 1955, gràcies la col·laboració dels socis i aficionats i que es va continuar utilitzant encara durant un temps quan es va construir el nou Pavelló Municipal d’Esports i que es va inaugurar el 23 de maig del 1960. Obra d l’arquitecte municipal Joan Barangé, era el quart que es construïa a Espanya, després dels de Zaragoza, Barcelona i Madrid i el primer en una ciutat que no era capital de província. Actualment hom el coneix popularment com el pavelló del parquet per tenir el terra amb aquest material. Quan es va inaugurar i durant molts anys era de ciment.
Tornant enrere, a la pista del carrer Tetuan, trobem una de les fotografies més emblemàtiques de l’exposició i de les que també se n’ha parlat molt. És una foto històrica i que ha estat reproduïda a la postal que s’ha editat amb motiu de l’exposició. L’11 d’abril del 1958 després d’una pluja intensa, la pista havia quedat inundada i aquell dia s’havia de jugar el partit contra el Reial Madrid. Els aficionats, sense pensar-ho dues vegades van eixugar la pista i la van deixar a punt per jugar el partit.. Els contrincants van creure que no es jugaria el partit, havien marxat de la ciutat i no van comparèixer a l’hora prevista. Els àrbitres van considerar que la pista estava en condicions de jugar i van fer que comencés el partit. Es va xiular un penal, el Granollers el va llançar, sense porter contrari i va guanyar el partit. Com a conseqüència d’això els directius del Real Madrid van donar de baixa la secció d’handbol. La mostra també exhibeix una imatge del partit amb l’Atlético de Madrid jugat l’any 1968. Curiosament aquest equip també va desaparèixer el 1994.
Se la va carregar el Rei i la copa es va quedar a casa
Si haguéssim de fer una relació de campionats i de trofeus guanyats pels diferents equips del BM Granollers ens faltaría espai. A la tertúlia Torra i Vivé en van parlar d’uns quants, com els aconseguits la temporada 1969-70, campions de lliga i copa, un doblet que mai havia aconseguit cap d’altre equip el passat segle.
El 10 d’abril de 1976, el Granollers jugava la final de la Recopa d’Europa al pavelló municipal. Contra tot pronòstic aconseguia guanyar a l’equip alemany Gruen-Weis Dankersen per un ajustat 26 a 24. Era la primera vegada que un equip espanyol arribava a la final. A la foto apareix el capità d’aquell equip, Miquel Prat, aixecant la copa que després seria protagonista d’una altra anècdota ben especial.
El partit es va jugar la nit d’aquell dissabte, amb un pavelló que no s’hi cabia. El partit va acabar en un empat a 21, però a la pròrroga el Granollers es va tornar imparable i el resultat final, el 26 a 24 que ja hem citat. Aquella nit semblava que el pavelló s’ensorraria. A les grades de cada costat no hi cabia ni una agulla. Tant els tertulians com Prat, present a la sala, coincidien en què aquella nit, la gent de Granollers van ser els que van guanyar la copa. I és que el pavelló vell tenia un encant i un caliu que no ha aconseguit el nou «olímpic», on el Granollers juga des de la seva inauguració el 23 de juliol de 1991, un any abans que Granollers fou subseu olímpica de Barcelona’92.
Un cop guanyada la recopa tocava anar a Madrid i oferir el trofeu al rei Juan Carlos. I la recepció va fer-se amb la solemnitat que requeria la gesta aconseguida pel BM Granollers. Es van fer les fotos de rigor al Palau de la Zarzuela i tocava tornar a Granollers i després tornar la copa, ja que aquell trofeu només se’l podia quedar l’equip que el guanyava per tercera vegada seguida. El rei ho sabia i «por lo bajini» li va dir a Prat que amagués la copa i se l’emportés. La copa va sortir de Madrid en una bossa d’escombraries i oficialment van dir a les autoritats europees que la copa se l’havia quedat el rei en oferir-li. Quan els reclamaven que la recuperessin els de Granollers els contestaven que millor que truquessin ells mateixos a la Zarzuela, que allò resultava molt violent. I mai no ho van fer i la copa es va quedar a casa.
A la tertúlia es va parlar de moltes persones relacionades amb el club que enguany celebra el 75è aniversari, dels presidents i la feina feta per cadascú; de molts jugadors que han deixat una empremta molt entrañable, Font, Fontdevila, el primer jugador estranger, l’Ainé, el primer que va cobrar, el porter Parramón.. i va acabar amb unes paraules de l’actual president del club, Josep Pujadas i de l’alcalde Josep Mayoral qui destacava que la història del BM Granollers és la història de molta gent. I citava el seu avi. «Sóc nét d’en Cornelius i a Granollers de Cornelius en aquella època n’hi havia mil quan la ciutat tenia vint mil habitants. És una història col·lectiva que ha generat mot èxits a la ciutat» I recordava que «ara no hi ha cap ciutat de 60 mil habitants en el món que hagi organitzat una olimpíada, un campionat del món masculí i que el 2021 organitzarà el femení».
Text Josep MAS
Fotos Josep Mas i Arxiu Municipal
