L’alcalde, la pregonera i els geganters, amb l’Esteve i la Plàcida que van participar en el cercavila.

Continuant la tendència de l’alcalde Mayoral, tal com sempre diu, mentre ell sigui alcalde d’escollir a una dona com a pregonera de la fira de l’Ascensió per contrarestar el nombre de pregoners masculins que anys enrere l’havien fet, enguany li ha tocat el torn a la infermera Carme Climent López, nascuda a Granollers el maig de l’any 1951. Com és habitual, aquest dimarts a la tarda la pregonera va ser rebuda per les autoritats municipals a la sala de govern de l’Ajuntament i a continuació a l’alcaldia, on va signar en el llibre d’honor. A la plaça de la Porxada l’esperaven com ja és costum des de fa uns quants anys els gegants Esteve i Plàcida que en cercavila la van acompanyar fis a la sala Tarafa on més tard va llegir el pregó. Abans d’entra i a la placeta de l’antiga biblioteca gegants i geganters es van fer la foto de rigor amb l’alcalde i la pregonera, a qui li van regalar el ram de la geganta.

A la seva presentació, amb la sala Tarafa plena de gom a gom i amb molts assistents drets als passadissos laterals i al darrere, l’alcalde en funcions, Josep Mayoral, va definir a la Carme Climent com “una persona d’aquella generació dels anys 50 que va haver de treballar des de molt jove, havent de combinar estudi i treball i que han tingut la responsabilitat de construir uns serveis públics, com el cas d’ella, el de la salut”.
La pregonera d’enguany va fer una àmplia repassada a la seva vida particular d’estudiant i com a professional de la sanitat després, passant per una breu etapa com a col·laboradora en el negoci dels pares de venda de fruita i verdura.
De la seva etapa d’escolar recordava quan des dels set fins als dotze anys va estar interna a les monges Vedrunes. “Les nenes sortien un cop al mes, això si no ens castigaven i sempre buscava estratègies per distreure’m com participar en els Pastorets, en el cor i col·laborant amb el Domun que era la manera de poder sortir al carrer. Quan tenia 12 anys vaig parlar amb els pares i els vaig dir que no volia més internat” Explicava que va ser molt taxativa i els va dir que si ells havien d’anar a treballar ella es quedaria a casa sola, que li posessin el despertador i que ja s’aniria a casa de la seva tieta Esperança. Al catorze anys va arribar a un acord amb els pares i va deixar l’escola de les monges. El treball dels pares el recordava com a molt sacrificat. “S’havien de llevar a les dues de la matinada, anar al Born a Barcelona, després a vendre a la parada del mercat que encara es feia a la Porxada, i que tenia el seu encant, i a la tarda a la botiga del carrer Portalet”. Un dels llocs on portava els encàrrecs de fruita era a la Policlínica i allà va conèixer al Dr. Pius Canal que va ser qui la va animar a estudiar infermeria. Encara sense tenir la carrera acabada ja va començar a treballar, ara en dirien de pràctiques, a l’Ambulatori de la Seguretat Social, l’actual Cap Vallès del carrer Museu. El 1974 va ser un any important per la Carme, al mes d’abril es casava amb en Josep, el fill de l’Elisa de Ca l’Arimany i dos mesos més tard acabava la carrera d’infermera. Després va treballar a l’Hospital de la Vall d’Hebron, que en aquella època era la Residencia Sanitaria Francisco Franco, l’Hospital de Mollet, el Cap Sant Miquel de Granollers i també es va dedicar a impartir formació a l’escola d’infermeria de la Universitat de Barcelona. Actualment, ja jubilada dedica part del seu temps a tasques de voluntariat com la participació en tallers de suport a la criança a l’escola bressol La Tortuga de Granollers i en algun altre centre.

La pregonera Carme Climent signa en el llibre d’honor d l’Ajuntament

Missatge a polítics i directius

De la seva feina com a responsable d’infermeria deia que sempre els havia estat permès ser molt creatives per engrescar als altres treballadors. Defensava el servei públic de la sanitat i enviava un missatge als polítics i als càrrecs directius dient que “han de saber escoltar els seus professionals”.
Per tancar el seu pregó va fer una pinzellada dels seus records d’altres fires de l’Ascensió, com quan les noies estrenaven sabates de taló i vestit jaqueta i anaven carretera amunt i avall i acabava dient que a Granollers “som una ciutat de pau i la volem deixar als nostres hereus tan bonica i saludable com ara”.

Homes 39 – Dones 19

No es tracta d’un resultat de cap encontre esportiu. Aquests són els pregoners i pregoneres que ha tingut la fira de l’Ascensió que aquest 2019 arriba a la seva 69 a. edició. Fins a l’any 2003 els pregoners havien estat 39 homes i només tres dones, Maria Aurèlia Campmany, Núria Albó i Maria Mercè Roca, cap d’elles de Granollers. L’any 2004 va ser quan Josep Mayoral va decidir que mentre ell fos alcalde de la ciutat, el pregó de l’Ascensió el faria una dona per compensar el desajustament entre ambdós sexes. I així ha estat i ja en portem setze, Marta Mata, Dolors Lamarca, Evangelina Oriol, Marta Estrada, Anna Ma. Palé, Montserrat Lorente, Mercè Riera, Hermínia Jubany, Pepita Maymó, Montserrat Ponsa, Anna Ma. Jansana, Anna Ma. Duran, Montserrat Roca, Carme Esplugas, Roser Soldevila i Carme Climent.

Text i fotos: Josep MAS