Una foto de 1918, el carrer Clavé amb la Posada de Europa a l’esquerra. L. Roisin

Aquesta setmana l’Arxiu Municipal de Granollers presentava la nova exposició de fotografies antigues en record del que altre temps fos la carretera N-152 al seu pas pel nostre terme municipal. Amb el títol de “La Carretera” la mostra ofereix tretze plafons amb una dotzena i mitja d’imatges totes elles en blanc i negre i l’audiovisual corresponent, que recorden moments que van des de la dècada de 1910 a la de 1970. L’exposició, la 25a que presenta l’Arxiu amb aquestes característiques i imatges del seu fons es podrà visitar a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament, a la plaça de la Porxada fins el proper 24 de maig, la setmana abans de la fira de l’Ascensió.

Les fotografies exposades són de Joan Anton Ballbé, Josep Boixadera, Lluís Diumaró Vila, Esteve Ferrer, Gerardo Alejandro Ferri, Joan Guàrdia Recasens, Guilera, Pere Pagès, Lucien Roisin i Jaume Serras Avellana, i d’alguns autors dels quals es desconeix la seva identitat. El gruix de la mostra reprodueix imatges d’un dels trams més cèntrics, l’actual carrer d’Anselm Clavé, amb fotografies dels anys 1910 fins als 60, algunes ben representatives d’una altra època, amb els fanals i rètols lluminosos ara ja retirats. També  són representatives les de les places de la Corona i de Maluquer i Perpinyà, la cruilla de Ca l’Eloy on entronca amb la carreter que ve de Palou i del Masnou; des de la baixada del Coll de la Manya, el pont del Congost, amb el gratacels al fons, construit l’any 1961 i del tram més al nord, conegut amb el nom de Primer Marquès de les Franqueses, al límit amb aquest municipi.

Postal facsimil record de l’exposició sobre una foto de Josep Boixadera.

Tal com diu el document imprès amb el que s’obsequia els visitants de l’exposició, “Les ciutatsi els pobles del nostre entorn tenen uns espails particulars al nucli urbà, llocs de trobada que destaquen per sobre dels altres, que els fan diferents. Solen ser acingudes, carrers majors, passejos, places, tambles… A Granollers hi ha dos indrets d’aquesta mena: un és la plaça de la Porxada i l’altre, la carretera”.

Abans de que existís el traçat del que ara coneixem com a carretera, una de les principals vies de circulació que creuava la ciutat de nord a sur era el Camí Ral que procedent de Vic entrava pel carrer de Corró i el portal de Sants Metges, creuava la plaça de la Porxada i pel carrer de Barcelona enfilava cap a Palou , on encara existeix un tram d’aquell antic camí que anarava a parar a Barcelona.

 Quan es va decidir la construcció de la nova carretera que uns anys més tard arribaria a Vic, més tard a Ripoll i finalment a Puigcerdà, no es preveia que passés pel centre de la ciutat de Granollers. El recorregut s’havia previst com ans més tard finalment acabaria essent, des del Coll de la Manya, per Belulla passant per l’Ametlla, fins a La Garriga. Però l’Ajuntament es va entestar que la nova via havia de passar pel centre, ja que, com l’arribada del ferrocarril, va ser un dels fets que va impulsar el creixement de la ciutat i el seu progrés. Per això es va encarregar un projecte, a la vegada que es demanava el suport del general Joan Prim perquè intercedís em la construcció. Tambe va ser important la cessió d’uns terrenys per part d ella família Perpinyà per on havia de passar la carretera. Finalment s’inaugurava l’any 1848, sis anys abans de l’arribada del tren. Al mateix temps que s’obria la carretera neixien les noves places com la de la Corona, Maluquer i Salvador(la de Can Sinia com popularment se la coneixia), Perpinyà ( la plaça dels Porcs, Jacint Verdaguer (de la Muntanya) i de Jaume I, també més coneguda com la plaça del Lledoner.

La plaça de la Corona abans de que s’hi instal·lessin els monuments als caiguts al mig. Autor desconegut

El pas del temps va fer que les necessitats fossin une altres i després de molts anys, l’ant 2008 es va aconseguir que el traçat de l’antiga carretera N-152 pel centre de la ciutat fos exclusivament peatonal. Sens dubte Josep Pla pensava en aquesta carretera quan definia Granollers com “un carrer llarg, amb botigues a banda i banda”.

Josep MAS