
He dedicat gran part de la meva vida a participar en qüestions publiques, cosa que he hagut de fer, es clar, militant en un partit polític, com molts altres que ara son avis i avies d’aquest municipi.
I com que la vida te la seva llei, ara em toca fer d’avi, jubilar-me i participar igualment, i dedicar el temps que pugui a les coses publiques, no quedant-me a casa, que és com alguns conceben la jubilació. No distingint la situació laboral de la personal i familiar.
Ho dic, per que sorprenentment, un cop he intentat apuntar-me a l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Palaudàries, se m’ha negat aquest dret sota l’absurd argument de la meva militància política.
Be, com que m’ho han dit de paraula, i sense més explicació, puc pensar que es refereixen a la meva condició de marit de una Regidora en actiu. La qual cosa li dona encara més surrealisme al tema.
En uns temps en que la dona reclama més que mai el seu dret a ser tractada en tots els àmbits amb igualtat respecte dels homes, no sembla que es pugui entendre que d’una manera indirecta i tant barroera es convidi a una dona a deixar la seva activitat política, per a fer de senyora del seu marit, i així poder-lo acompanyar al Casal d’Avis, com qualsevol altre persona gran del nostre poble.
O és que cap Regidor ha acompanyat als seus pares quan van arribar a aquesta edat als dinars i actes que feien els avis de Lliçà? A algú se li ha passat pel cap pensar que quan ho feien estaven fent política, en lloc de pensar menys retorçadament i reconèixer que tots estimem i hem estimant als nostres pares, i que quan es fan grans mereixen, com a mínim, la nostra companyia encara que sigui quatre vegades l’any.
Be, em podria estendre, però no ho faré tot esperant que la persona que em va negar el dret a participar del col·lectiu de jubilats i pensionistes de Lliçà d’Amunt, (i que per cert anava de número 8 en les llistes d’un partit a las darreres eleccions municipals), s’ho repensi, encara que sigui per evitar que demà li diguin el mateix a ell, i el facin fora de l’Associació.
Per que, es clar, som jubilats, som grans, som avis, i exercim com a tals cada dia, però per damunt de tot som persones, i la societat ens necessita, els nostres fills i nets també, però sempre i quan continuem tenint veu, i vot.
José Santiago Ariza
Ex Tinent d’Alcalde
Ajuntament de Llicà d’Amunt