Faltava encara una bona estona perquè comencés la primera Gala del Comerç i als afores del Teatre Auditori del carrer Torras i Bages hi havia un ambientàs com només hi ha en les grans festes o representacións. A l’hora anunciada, les nou del vespre, la platea de la sala gran ja s’havia omplert gairebé tota amb el més de mig miler de persones que no es van voler perdre la primera entrega de distincions dels Premis Porxada, dedicats a reconèixer els mèrits dels comerciants de la ciutat. Òbviament, la majoria dels assistents que eren botiguers i les seves famílies que esperaven poder tenir l’honor de pujar a l’escenari i obtenir un dels disset guardons en forma de l’embigat de la Porxada.
Passava un quart d’hora de l’anunciada i els llums de la sala s’esmorteïen i sortia a l’escenari el mantenidor-presentador, l’humorista mataroní Pep Plaza, ben conegut per les seves actuacions teatrals i a la televisió. Val a dir que si bé durant tota la gala els aplaudiments van ser prou sorollosos cada vegada que s’entregava un guardó, els gags i imitacions del showman no es van quedar enrere. Nomé per justificar la seva presència com a presentador va fer les paròdies del president del govern Pedro Sánchez, de Joan Pera, Quim Monzó, Mariano Rajoy, Pep Guardiola, Joan Gaspar, Albert Om i algun més.
Entre el faristol del presentador i la taula amb els guardons per entregar junt amb una reproducció gegant, cinc cadires que per donar principi a l’entrega de distincions van ocupar l’alcalde Josep Mayoral; la regidora de Promoció Econòmica, Andrea Canelo; Laura Sabatés, presidenta de Gran Centre; la directora general de Comerç de la Generalitat, Montse Vilalta i el delegat de Comerç de la Diputació de Barcelona, Isaac Albert.
Premis a la innovació i grans reformes
A la primera categoria dels premis, la de la «Innovació» s’hi havien presentat 23 candidats i en aquesta ocasió els establiments guardonats van ser Calçats Miralles, 0% Gluten i Tasmania, concedint-se un accèssit a Pàrquings Blaus.
Calçats Miralles, que just aquesta setmana era distingida per la Generalitat en l’edició dels Premis Nacionals d’Iniciativa Comercial per la celebració del seu centenari, ha estat un dels emblemàtics establiments de la plaça de la Porxada fins que fa poc va anar a raure a un local més petit del carrer de Santa Esperança on hi treballa la quarta generació de la família Miralles. A més de les tradicionals espardenyes de vetes amb sola de jute o cànem, darrerament han internacionalitzar el seu producte personalitzant-les a gust dels clients.
El segon premiat va ser 0% Gluten, un establiment recent. Fa un any, la franquícia va obrir les portes a l’antiga botiga del Diferent Disc al carrer Josep Umbert. A l’establement s’elabora i ven pa i brioixeria sense gluten i Pep Nogués i Raúl Gil ofereixen una àmplia carta de dinars.
Tasmania obtenia el tercer guardó que recollia el seu propietari Jordi Sánchez. El taller del carrer de Corró dissenya joies de forma personalitzada i també aquest mateix mes han rebut el distintiu de la Generalitat de Producte d’Artesania, per seguir els criteris artesanals de fabricació.
En aquesta categoria, el jurat va decidir atorgar un accèssit a Pàrquings Blaus, que recollia el seu propietari Miquel Andújar. La distinció va estar motivada per la seva implicació amb la ciutat i oferir preus reduïts als seus clients.
A la categoria de «Reformes de gran format» s’hi havien presentat deu candidatures, distingint-se per haver fet enguany una reforma total de l’establiment que va obligar a tancar la vella botiga del número 1 de la plaça de la Porxada o traslladar-se provisionalment a un altre local. Es tracta de Calçats Nadal, oberta des de 1951. Les obres han canviat totalment la fesomia de l’antiga botiga, sobretot el seu aparador que ha respectat una antiga reixa del segle XIX que s’ha convertit en porta corredissa. La fundadora, Maria Rosa Nadal i el seu fill Cinto Vidal van recollir el premi.
Premi honorífic a Calçats Castelló i record pels que han abaixat la persiana aquest any
Les bases del premi contemplen la concessió d’un premi honorífic a un establiment o comerciant que es distingeixi especialment. En aquesta primera edició ha recaigut a Calçats Castelló, actualment al carrer Nou però que durant molts anys va estar al carrer de Santa Esperança. El seu origen data de 1903 quan la Càndida Parramon i el seu marit Salvador Castelló Dalmau, fill de Sant Climent de Sescebes vam obrir la sabateria Parramon, amb taller propi al passeig de la Muntanya, on vivien. Més endavant la sabateria va canviar d’ubicació, a la plaça del Bestiar (Maluquer) un parell d’anys al carrer Clavé i des del 1924 al de Santa Esperança. El jurat va tenir un record per Enric Castelló, el seu propietari que va morir aquest any encara essent molt jove.
La gala va tenir també un record per aquells establiments que enguany han abaixat per darrera vegada la seca persiana, concretament la Sastreria Canal, que va començar l’any 1941 al carrer del Dr. Riera i més endavant un dels fills del primer propietari es va traslladar al carrer Benet Morató, el del cinema Majèstic; la Pastisseria Torres de la plaça de la Porxada; la Floristeria Les Flors, al carrer de Corró i que tancarà a finals de mes; Ceràmiques Subirana, fundada el 1921 al carrer de Girona; Ortopèdia Riba, de 1940, al carrer de Joan Prim; Font íntima llenceria, a la plaça de la Porxada i el Forn de pa de Palou, l’únic en aquest nucli, fundat per Concepció Fàbregas.
Sis establiments que han fet 25 i 50 anys
Al premi pels 25 anys de negoci, els fundats l’any 1993, s’hi havien presentat dues candidatures que van ser guardonades, l’Hotel Granollers, de la carretera d’el Masnou i Clàssic Cafè de la plaça de la Corona. Els establiments que el doblen l’antiguitat, fundats l’any 1968, que també van obtenir el seu guardó igualment els doblaven en nombre, quatre. Es tracta de la Ferreteria North del barri Congost, la Perruqueria Margaret, Roig Mobel, quins propietaris, Matias i Joan Roig, que en aquests anys han creat fins a 40 botigues arreu de Catalunya, després d’haver començat al carrer del Rec com a Muebles Roig, van pujar a recollir la distinció i també el Mercat de Sant Carles, construït en el solar que va deixar la desaparició de l’antiga caserna del mateix nom i que compta amb 32 parades on s’hi fan 35 activitats, una desena també amb cinc dècades obertes.
El plat fort es va deixar per les postres
Abans d’entrar en la categoria reina, el que cada any retrà homenatge a cinc establiments que superin el centenari de la seva existència, el presentador va fer acostar-se al faristol a l’alcalde que això de parlar de botigues i botiguers no li costa gaire, ja que en ve de mena i es va criar entre el forn i la fleca de casa seva al carrer d’Alfons IV, enganxant els cromos de la xocolata amb farina i aigua. Mayoral deia que “aquesta vintena de premis són pocs premis, ja que hi ha centenars de botigues i comerços que se’ls mereixen i també que aquests són en reconeixement a la gent que en temps difícils aixequen cada dia la persiana”. I no s’excedia en parlaments, ja que el públic esperava el moment de veure aparèixer a la pantalla de l’escenari el nom dels cinc guardonats, malgrat que gairebé eren de domini públic, tot coneixent la història del comerç local.
I es va començar amb el més modern dels cinc, anomenant-los no pel nom de l’establiment si no pel cognom de la família que fa generacions que continuen el negoci. Es tractava de Joan Sitjes. La família va començar amb un negoci de fusteria allà per l’any 1874, canviant aviat per la venda de teixits i més tard posant la sastreria. A començaments del segle XX van començar a treballar la confecció a partir de patrons. Actualment regenta la botiga de la plaça de la Porxada la cinquena generació.
Per ordre d’antiguitat li corresponia el quart lloc a la família de Tomàs Colomer, quin fundador, de segon cognom Giralt i fill d’Alella va iniciar el negoci de la rellotgeria i joieria l’any 1870. Després de sis generacions la botiga continua oberta a la Carretera, amb taller propi de joieria. També durant aquests anys la família ha estat propietària de dues joieries a Barcelona. Fa poc han creat el Museu Tomàs Colomer entre d’altres peces s’hi pot contemplar un rellotge dissenyat i fet pel fundador l’any 1870 i que encara està en funcionament.
El tercer lloc corresponia a la família Piguillem. Segons les dades aportades per l’organització de la gala consta que la data de creació de l’establiment és la de l’any 1850, mentre que altres publicacions hem trobat la de 1883, quan en Joan Piguillem venia llums de carburo, plats i olles a la botiga que donava a la plaça de la Porxada, on més tard hi va haver el Banesto i ara un edifici en cerca de llogaters, i a la part del darrere que donava al carrer del Portalet hi tenia el taller on feia de manyà. Amb l’arribada de l’electricitat van deixar la venda dels llums i van començar a comercialitzar neveres de gel, màquines de cosir Whertheim i més endavant cuines de gas butà i neveres elèctriques. L’any 1970 es van traslladar al carrer Clavé, on venien objectes de regal i actualment regenten una franquícia de telefonia mòbil a la plaça de la Corona.
El segon lloc li pertocava a la família Montañà. En Francesc de Paula Montañá Girbau i la seva dona, Elena Caballeria van obrir el negoci a la llavor plaça de la Constitució, actual plaça de la Porxada. Igualment els organitzadors de la gala citen que es té constància que el 1827 ja hi havia un negoci de merceria. Després van vendre roba a metres i a partir dels anys 1930 vestits per a senyores. Després de la guerra civil van anar ampliant la confecció, amb un taller amb diverses cosidores fent vestits d’alta confecció que oferien a altres botigues.
I la gala arribava gairebé al final. Només quedava retre homenatge a l’establiment amb més antiguitat i tothom sabia quin era. El senyor Parellada feia estona que estava esperant sortir a l’escenari. Efectivament, el presentador va llegir el nom de la família agraciada, els Parellada. I aquí tornen a fallar les dates com en el cas d’abans. Segons el programa la data de fundació és l’any 1771, mentre que en altres llocs daten els començaments de l’Europa l’any 1748, al segle XVIII quan Cecilia, viuda de Parellada, que eren pagesos a Palou es va establir a Granollers on es va podar a despatxar gots de vi als clients en una petita taverna al carrer de Barcelona. Uns anys més tard es va establir a Can Viñamata. Va ser un nét d’ella, Bonaventura al que coneixien com l’Isidre de cal·la Cecília, d’on va venir que a la casa se le conegués com a «Ca la Sila». Bonaventura Parellada, es va casar amb la pubilla de Can Fidel, Margarita Vinyamata i l’unió entre ambdues famílies hoteleres va provocar el trasllat a Can Fidel, conegut com a Hostal del Vallès, i més tard Fonda Espanya fins a arribar a l’actual Fonda Europa.
Per acabar el repetiment de guardons el presentador va cedir la paraula a Ramon Parellada qui a més d’agrair l’oferiment va posar una nota d’humor ironitzant sobre l’antiguitat dels establiments. Va va ironitzar sobre l’antiguitat dels establiments granollerins, tot dient que «el més antic és la Parròquia, amb més de dos mil anys, seguit de l’Ajuntament, amb més de mil i després, la Fonda Europa, amb més de 250. Això representa un repte de qui durarà més». I acabava tot valorant el teixit comercial de la ciutat dient «si no hi hagués els botiguers, Granollers no existiria». I tancava dient que «fa més de 250 anys que fem bullir l’olla i tit i així encara ens falta un bull». El riure de la sala va fer que marxés deixant-se oblidat el premi al faristol. Tot un personatge aquest Ramon i al costat d’en Pep Plaza …
A la sortida de l’acte, quan el grup d’animació anava repartint l’obsequi de les cinc fotografies històriques dels establiments centenaris, ja es comentaven els noms dels qui poden ser candidats l’any vivent. Si van per ordre d’antiguitat, podrien ser la Licoreria Moreno, Can Baldufes, Can Barbany, la Farmàcia Arimany i Can Bassa… encara que sempre hi ha sorpreses. No avancem aconteixements.
La gala va acabar amb l’actuació de Pep Plaza, amb noves imitacions, aquesta vegada demostrant que també és bon cantant, acompanyat de Txell Sust que va interpretar amb l’actor una cançó de Tomeu Penya, tancant la sessió amb el Boig per tu de Sau amb la participació del públic.
Josep MAS
