L’any 2007 l’Ajuntament de la Garriga va aprovar una Relació de Llocs de Treball (RLT). Amb aquest instrument es pretenia regularitzar, estandarditzar i objectivar els diversos llocs de treball que hi havia a l’Ajuntament i, en conseqüència, també els sous que cobrava el personal que hi treballava. Malgrat l’intervencionisme polític que hi va haver en aquell moment i les moltes mancances d’aquella RLT, va significar un primer pas, positiu i necessari, cap a la rectificació de totes aquelles decisions arbitràries i discrecionals que havien caracteritzat les polítiques de Recursos Humans i les seves traduccions en sous fins a aquell moment.
Tanmateix, aquella base a partir de la qual millorar que esperàvem que fos la RLT de 2007 s’ha pervertit del tot especialment durant la darrera legislatura. S’ha pervertit perquè les polítiques i les decisions en relació al personal de l’Ajuntament han tornat a ser del tot arbitràries i discriminatòries. La suposada objectivitat i equitat que hauria de guiar el tracte i les condicions laborals de les treballadores i els treballadors ha desaparegut, i les diferències salarials, entre moltes d’altres coses, han tornat a ampliar-se de manera vergonyosa, sobretot a base de complements personals concedits a cop de decret i sense cap visió de conjunt, però també donant condicions econòmiques absolutament divergents a places de la mateixa categoria laboral.
Per tot això, entre 2014 i 2015, un grup de treballadors i treballadores de l’Ajuntament, personal tècnic, ens vam començar a moure, en diverses ocasions i per diverses vies, a través del Comitè, dels regidors o regidores, de les persones que han anat ocupant les coordinacions o, a vegades, directament de l’Alcaldessa. Ens vam començar a moure perquè ens semblava que hi havia una manca absoluta de normes i regles ètiques en les preses de decisions en relació a les despeses del personal. I l’ètica és imprescindible per impedir l’ús arbitrari del poder públic. De cara enfora, però també de cara endins.
Un bon nombre de treballadors i treballadores, doncs, hem anat mostrant el nostre malestar per molts motius i reclamant respostes i solucions per a la millora tant del clima laboral com del servei públic que oferim. Sense pretendre exhaustivitat, el nostre malestar inclou des de les espectaculars diferències de retribució entre personal de la mateixa categoria (fins a 900 € mensuals!), fins a la poca valoració del treball realitzat per les àrees, passant per l’arbitrarietat absoluta en l’adjudicació de complements salarials, l’acumulació inassumible (i il·legal) d’hores extraordinàries i la discrecionalitat en el seu pagament, l’absència de respostes per part de tots els interlocutors i interlocutores que hem tingut al llarg d’aquests anys, les inexistents polítiques de RRHH per generar un clima de treball saludable i organitzat, que han provocat nombroses baixes per estrès i ansietat en els darrers anys, etc.
És en aquest sentit, que ja no podem més. Una vegada comprovat que tots els intents negociadors i tota la bona voluntat i bona predisposició que hem mostrat al llarg d’aquests anys han estat infructuoses, 24 treballadors i treballadores de l’Ajuntament de la Garriga hem pres la decisió de denunciar públicament el que està passant. Perquè la transparència va molt més enllà dels títols que es poden aconseguir complint certs paràmetres a la web municipal. I perquè, a dia 26 de juny de 2018, divuit dies més tard de l’entrada de la nostra primera instància, només se’ns ha informat, de paraula, que l’any 2019 hi haurà una nova RLT. Cap intent de negociar les nostres demandes, i , alhora i de nou, menyspreu absolut de la nostra feina.
Per això, ens mantenim en la nostra determinació de lluitar per aconseguir, com a mínim, un tractament més just dels nostres sous. Demanem l’equiparació dels sous del personal tècnic municipal i que es valori econòmicament aquelles persones –especialment a l’Àrea de Serveis a les Persones- que tenen disponibilitat i que treballen regularment a les tardes, en caps de setmana i festius, i que adapten el seu horari a la flexibilitat que exigeixen les necessitats del servei.
El personal que ens hem mobilitzat som un col·lectiu molt heterogeni, dividit en petites àrees sovint, fins i tot, unipersonals. Per aquest motiu, ens és difícil fer visible la nostra lluita. Com a mesura de pressió, doncs, una vegada vist que les nostres insistents reclamacions, durant més de tres anys, no han causat cap efecte, hem decidit no treballar cap hora extraordinària a partir de dilluns 18 de juny. Perquè a l’estiu, en molts casos, és quan més visible és la feina d’algunes de nosaltres.
El que demanem és només un primer pas que creiem necessari i que ajudaria a millorar les condicions de treball d’un col·lectiu concret del personal municipal. Esperem que se solucioni, per dignitat, perquè ens estimem la nostra feina i creiem que s’ho val, perquè som professionals molt competents i amb compromís, i perquè seguim creient en una administració, unes polítiques i una gestió del diner públic transparent i de qualitat. El primer pas és que, qui les ha d’oferir, compti amb unes condicions de treball i una organització de qualitat. Aquest, el que demanem nosaltres, seria només un primer pas d’una reforma que, a l’Ajuntament de la Garriga, ha de ser profunda.
Cabezón Ponsoda, Oscar
Pratdesaba Doltra, Imma
Vilarrasa Andreu, Silvia
Costa Argemí, Enric
Sanz Rubiralta, Anna
Branzuela Contreras, Núria
Contreras Rutllan, Tània
Granados Sánchez, Verònica
Fernández Pedrosa, Carla
Montagut Roquet, Carles
Riera Blasi, Sara
Feixas i Gras, Sílvia
Pujol Martínez, Àngels
Amador González, Anna
Batllori i Llauradó, Jordi
Soley Castany, Anna
Segura Parra, Silvia
Vidal i Guardiola, Laia
Romo Casasola, Marta
de Ferrater i Gabarró, Agustí
Núria Blancher Pach
Florés Paredes, Berta
Fernández Requena, Carolina
