Enguany va ser un dia més tard. Les obligacions, encara que jubilada, de la professora i ex alcaldessa de Granollers Carme Esplugas Martí van fer que enguany el pregó de la fira tingués lloc dimecres i no dimarts com és habitual. La Sala Tarafa va quedar un cop més petita per acollit el públic que va voler escoltar la lliçó magistral de la pregonera, la catorzena consecutiva de la era Mayoral, que tal com va prometre en començar com a alcalde, mentre ell ho sigui, el pregó de l’Ascensió el farà una dona, ja que els d’abans havien estat tots pregoners.
L’exalcaldessa va ser una estona abans rebuda al despatx de l’alcaldia per l’actual consistori i va firmar en el llibre d’honor, rebent a continuació a mans de l’alcalde una reproducció en miniatura de la Pedra de l’Encant, amb la indicació expressa en tall de broma del desig que “no la facis servir mai”, entenent-se com a arma contundent. A continuació, com ja es va fer l’any passat, la pregonera i les autoritats municipals van fer el recorregut a peu pel carrer de Corró fins a l’antiga biblioteca, precedits pels gegants grans de la ciutat l’Esteve i la Plàcida, en un acte organitzat pels Amics dels Gegants i Capgrossos.
Un cop a la sala Tarafa i després de la foto de rigor i de ser obsequiada amb el ram que duia la geganta, alcalde i pregonera van asseure’s a la taula d’oradors. Mayoral va agrair l’acceptació per part d’Esplugas de fer aquest pregó, no sense dir que “pocs sís m’han costat tant”, ja que pel que es veu li havia proposat en altres ocasions i no ho havia aconseguit. Va dir també que la Carme és una de les dones més rellevants de la ciutat, la primera i única alcaldessa que ha tingut fins ara Granollers i que com a cap de llista va aconseguir en aquelles eleccions 7.749 vots. També va destacar el seu treball com a la primera diputada al Parlament de Catalunya, definint-la com “una persona molt discreta que va passant de puntetes i que ens ha costat molt que avui estigués en aquesta sala”.
Va venir a Granollers per dos anys i ja n’hi porta 44
La pregonera va començar agraint al consistori haver-la convidat a pronunciar el pregó, confirmant el que poc abans havia dit l’alcalde “és una decisió personal seva i sense la seva amable i persistent insistència, no hagués superat la sensació d’aclaparament que el pregó em provoca. Hi posarem remei amb alegria, amistat i bona companyia”. I va engegar tot explicant una mica els seus orígens. La petita de dues germanes, va néixer el dia de Santa Anna de 1949 “una matinada de llams i trons” al poble de Montferri, a l’Alt Camp, a Tarragona. Recordava que en aquell temps, a Granollers ja hi havia molta afecció per la música, prova d’això van ser les més de cent orquestres que hi va haver a la llavors vila al segle XIX. Quan els seus pares encara no havien pensat a venir a viure a Granollers, el pare ja havia estat a la ciutat, ja que cada any venia a contractar l’orquestra per a la festa major del seu poble, entre elles la que va actuar l’any 1940 després d’acabada la guerra, any que es va beneir també una nova imatge de Sant Bartomeu, patró del poble. Va ser l’orquestra La Unión Artística de Granollers. Uns anys més tard va contractar la Catalonia que entre altres coses va sorprendre el públic en portar una vocalista noia que, “a més de cantar molt bé, era de molt bon veure, com diuen les cròniques de l’època”. Al seu pare el coneixien aquí a Granollers com “el tarragoní”
La Carme va estudiar primer a l’escola Vedruna, de Tarragona i més tard va fer la carrera de Biologia. “En aquell temps no era massa freqüent que els joves del poble estudiessin en aquells anys només ho vàrem fer tres, un noi que va estudiar enginyeria, una altra noia, infermeria i jo biologia” El seu pare hauria volgut que hagués estudiar per farmacèutica o mestra, “però després n’estava orgullós”.
La família de la Carme va venir a viure a Granollers l’any 1973, fa 44 anys. La intenció era estar-se-hi uns dos anys i després anar a viure a Barcelona però… “Granollers atrapa i encara hi vivim o espero que per molts anys més”. Aquell any el pregoner de l’Ascensió va ser el Dr. Carles Vallbona, amb qui més tard van coincidir al patronat de l’Hospital.
De professora a alcaldessa
Una bona part del pregó el va dedicar a repassar la seva vida com a professora i a les altres tasques importants que ha fet en el món de l’ensenyament. El primer centre onva fer classe va ser l’antiga escola Vedruna, de les monges Carmelites del carrer de Guayaquil i després a l’institut de Sant Celoni. El 1981 va passar a treballar a l’actual institut Antoni Cumella que llavors s’anomenava de Roser Pujadas. De tots els centres en guarda un bon record, això com dels seus companys, alguns dels quals va anomenar, així com algunes feines determinades que van fer conjuntament.
També havia de parlar de la seva activitat en l’administració i com a política. Primer, l’any 1992, la Rosa Ribas i la Pilar Ferrer li van oferir treballar com a tècnica al servei d’ensenyament de l’Ajuntament, un fet que “em va proporcionar una altra visió de l’ensenyament a la ciutat, amb el qual sempre he estat compromesa”. “A l’estiu ens tocava patir pel seguiment de les obres de manteniment i millora que havien d’acabar puntualment per començar el nou curs. També recordo les llargues reunions amb els comitès de l’escola del Treball i de l’escola Salvador Llobet “. Tres anys més tard, Josep Serratusell li va oferir incorporar-se a la seva candidatura de Convergència i Unió. I va ser regidora de cultura, ensenyament, joventut i gent gran. “M’hi vaig sentir molt còmode”. Finalment, a l’octubre de 1998 va ser nomenada alcaldessa i “ho vaig acceptar amb una gran il·lusió, com un nou repte”. D’aquesta etapa recordava haver signat un protocol en defensa del riu Congost, ara totalment recuperat, l’ampliació de la primera fase de remodelació del nucli històric, un pla de nova imatge de l’illa de vianants que també funciona, l’ampliació de la fundació privada Antònia Roure i del cementiri. Cada dia havia de signar un munt de documents i de vegades deia “Si algú s’ho proposa, em faran comprar un elefant sense adonar-me. Generalment signava de 10 a 11 de la nit per poder mirar amb més tranquil·litat els documents. A les hores vaig captar la dita que diu; es pot no dir la veritat, però que mentir és pecat”.
I de nou, a ensenyament. El desembre de 1999 va ser nomenada Delegada territorial d’Ensenyament a Barcelona, la qual cosa li va permetre estar en contacte amb moltes persones i molt centres docents. L’any 2002 es va incorporar com a Diputada al Parlament de Catalunya i dos anys més tard va tornar a ocupar la seva plaça de catedràtica de biologia a l’institut Antoni Cumella i el curs 2006-2007, el Departament d’Ensenyament li va proposar dirigir l’escola d’adults de Granollers.
Llei sobre llei i contra llei de la llei…
Un munt d’experiències i de vegades obligada pels canvis de lleis en aquest món de l’ensenyament que molta gent no entén. En aquests 40 anys, vuit canvis de lleis. Molt bé les va anar anomenant la Carme. El 1979 la Ley General de Educación, en la que s’establia l’ensenyament obligatori fins als 14 anys amb l’EGB. Després, els alumnes podien optar per estudiar batxillerat o Formació Professional. L’any 1980, durant la Transició d’Adolfo Suárez, la LOECE (Ley orgánica del Estatuto de Centros Escolares) i el 1985 el PSOE va incorporar la LODE, Ley Orgánica del Derecho a la Educación. Cinc anys més tard, el 1990, la LOGSE (Ley de Ordenación del Sistema Educativo que va ampliar l’escolaritat obligatòria fins els 16 anys, implantant-se la ESO i el batxillerat de tan sols dos anys. Van seguir el 1995 la LOPEG o Ley Pertierra, sobre gestió i govern dels centres. El 2002 el govern d’Aznar va aprovar la LOCE (Ley Orgánica de Calidad de la Educación), que no es va arribar a aplicar. El 2006 el PSOE va implantar la LOE (Ley Orgánica de Educacioón i darrerament, el 2013 una altra vegada el Partit Popular va posar en marxa la LOMCE, Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa que encara no s’ha implantat del tot. A la sala on es feia el pregó hi havia alguna cara de sorpresa.
Una altra anècdota que va motivar el somriure dels assistents va ser quan va explicar el que li va passar a una classe de ciències naturals referent al que es produïa a l’hort familiar. “Va sorgir el tema de com s’havia de preparar el cogombre. La conclusió va ser deliciosa. Cal tallar-lo a rodanxes, amanir-lo amb pebre i vinagre i després tirar-lo perquè no val per res”.
Una dona incansable
La Carme està jubilada des de fa quatre anys però com passa a molts dels que no hem de fitxar cada dia, li manquen hores. Ciol·labora amb el patronat de l’Hospital, amb les aules universitàries per a la gent gran de Granollers, el consell de Medi Ambient i amb un estudi sobre el grau de satisfacció de les residències per a gent gran. “Mentre pugui continuaré treballant per Granollers i la seva gent. Em sento que he de retornar part del molt que he rebut”. I recordant el que l’alcalde havia comentat una estona abans referent que aquest any semblava que gaudiríem d’una fira de l’Ascensió sense pluja va acabar la seva dissertació de poc més de vint-i-cinc minuts, tot dient “amb humor i bones sensacions donem la benvinguda a la Fira i Festes de l’Ascensió 2017. Compartim i celebrem plegats amb seny i rauxa la festa i el benestar, i que ens plogui sort. Moltes gràcies”.
Text i fotos: Josep MAS
