Aquest mes, coincidint amb la propera Fira de l’Ascensió, a la tertúlia de l’Arxiu es van recordar aquelles edicions de la Semana del Cine Español que en dues etapes, del 1957 al 1962 i del 1971 al 1976 es van celebrar a Granollers durant les corresponents Ferias y Fiestas de la Ascensión, en tot el seu apogeu. Com ja és habitual, la xerrada es va fer a la sala d’actes de Can Jonch, al carrer del Rec i aquesta vegada, els convidats van estar en Lluís Sitjes Planas i en Frederic Nadal Crivillers, dos coneguts empresaris granollerins de 61 i 69 anys, respectivament i que varen viure des de dins aquelles sessions cinematogràfiques que a la seva època ja es feien al cinema Majèstic, el primer com a fill del principal relacions públiques, en Lluís Sitjes Ballescà i en Nadal com a membre del jurat en algunes ocasions i com a crític de cinema al setmanari Vallés i a Revista del Vallès, qui tot sigui dit de passada, si encara continués escrivint seria amb tot mereixement, per antiguitat el degà dels periodistes locals. Òbviament cap dels dos poden recordar amb detall les primeres edicions, les de la primera etapa, ja que quan es van començar a celebrar tenien entre un i nou anys.
L’Anna Maria Duran, qui va ser pregonera de l’Ascensió del 2015 va preguntar si es coneixia de qui havia sorgit la idea d’organitzar la primera edició de la Semana del Cine Español i malgrat es van esmentar com a possibles pioners en Francisco Ventura i en Gabriel Montagut, no va quedar prou clar, ja que pel que sembla, el fet no està documentat. Duran va fer esment d’aquelles sessions de cinema al seu pregó, quan recordava la fira: “La part més festiva, lúdica i d’entreteniment, i potser la més mediàtica i que recordo bastant bé era la Semana del Cine Español.Era un esdeveniment social. S’hi projectaven les millors pel·lícules espanyoles, la majoria d’estrena, amb l’assistència dels protagonistes, els actors, que eren el millor reclam, els directors i productors i tot el que envoltava aquest món. En la primera edició, del 1957 al 1962, recordo anar darrere dels actors per aconseguir que em signessin autògrafs, molt de moda en aquell temps. Les pel·lícules e projectaven als cinemes Mundial, Coliseum i Astoria. El sopar i el ball es feien al Casino. En la segona edició, de 1971 a 1976, s’hi anava de dilluns a divendres (excepte dijous que el cinema ja tenia la seva programació habitual comercial). Les pel·lícules es projectaven al cinema Majèstic. La cloenda era el sopar de gala que se celebrava al Pavelló d’Esports”. En algun aspecte no coincideix amb l’opinió de Nadal, qui considera que les pel·lícules que es projectaven eren força dolentes i gairebé cap amb una certa categoria, si exceptuem “Mi querida señorita” de l’any 1972, del director Jaime de Armiñán, amb José Luis López Vázquez i Julieta Serrano com a actors principals i que va ser candidata a l’Oscar com a millor pel·lícula estrangera.
Fernán Gómez expulsat del Casino
De la primera època es recorda l’estand que es posava davant de l’edifici de Falange, on ara hi ha el Museu, on hi anaven alguns actors i atreia força públic. A la segona època el actors i directors eren entrevistats normalment pel periodista Tico Medina al mateix escenari del cinema Majèstic i l’acte que reunia la “crême de la crême” de la societat granollerina era el sopar de gala que es feia dissabte al pavelló d’esports. També alguns recordem el ressopó després de cada sessió que es feia a Cala Sila i on els periodistes també aprofitàvem per entrevistar als protagonistes de la jornada.
Entre les moltes anècdotes que es poden explicar d’aquelles sessions en destaca una de la segona edició, que va tenir com a protagonista l’actor Fernando Fernán Gómez, qui va acabar essent expulsat del Casino i gairebé de Granollers. Va passar el 16 de maig de 1958. L’actor va renunciar al premi especial que se li havia donat, ja que creia que mereixia el de millor pel·lícula i direcció. Es va enfadar i inclús va tractar molt despectivament als granollerins en general i per això va ser convidat a sortir del casino moment que va ser immortalitzat fotogràficament per un autor ara desconegut.
Entre els assistents a la tertúlia també hi havia la Sílvia Vernet, que durant molts anys va regentar junt amb el seu marit, l’ex porter del BM Granollers Martí Font la joieria familiar al carrer d’Anselm Clavé. En Font feia les medalles i le Porxades d’or i plata que s’entregaven als premiats i també li tocava gravar les inscripcions. La Sílvia recordava qe en força ocasions havia hagut de sopar sola, ja que a darrere hora havia acudit algun actor que no s’esperava i en Martí Font havia hagut d’anar a corre-cuita a gravar el seu obsequi. A tall personal es lamentava que a casa seva només guarda una d’aquelles porxades. En una ocasió un conegut director, del que no direm el nom, va telefonar a en Font dient-li que li havien pres la Porxada d’or que li havien regalat i que li faria il·lusió que n’hi fes una altra. Li ho va dir a en Francisco Ventura i aquest li va dir que si podia portar-li ell i cobrar-li, d’acord però que si li havia d’enviar el mateix joier, ja havia cobrat. I es va quedar sense.
La Fira a tota plana
En els seus millors anys els principals diaris de Barcelona, la Vanguardia, el Correo Catalán, Noticiero… anunciaven primer i publicaven reportatges dels actes a tota plana i fins i tot a la portada sobre la fira. Val a dir que també se’ls savia vendre bé. Uns dies abans es convocava una roda de premsa a la Masia o al desaparegut Hotel del Vallès de l’Ametlla on acudien els directors dels mitjans i a més d’un bon sopar eren obsequiats amb un cistell amb productes de pagès. La Jordina Medalla recordava que a la cansaladeria dels seus pares havien preparat bones botifarres i embotits per regalar. Que ho sabien fer, vaja.
La desaparició de la Semana del Cine Español va coincidir amb la davallada de la fira en general i en això varen coincidir tant Sitjes com Nadal i els assistents entre el públic. La fira va ser un rotund èxit mente el dia de l’Ascensió va ser festiu arreu d’Espanya però quan es van suprimir uns quants dies festius, entre ells aquest dijous, la cosa va anar de capa caiguda a marxes forçades. Molts recordarem aquella dita de “Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol, Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión”, encara que la Trinca en una de les seves cançons canviaven “jueves” per “dia” i quedava així: “Tres dias hay en el año que relusen más que el sol, Jueves Santo, Corpus Christi y el 18 de juliolllll”. Quan hi havia la censura a l’espectacle ho acabaven amb “el dia de l’Assensiónnnn”.
A l’adreça http://arxiufotografic.granollers.cat/fotoweb/Grid.fwx es poden veure diferents imatges de la Semana del Cine Español i per altra banda, l’Arxiu Municipal anuncia per al dimecres 24 de maig les sis de la tarda la inauguració de la nova exposició a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament, amb el títol “La Porxada, 430 anys”. Aquesta fira caldrà estar molt atents al programa, ja que ve carregada d’actes.
Josep Mas
