Aquest dimarts a migdia es va presentar un dels esperats actes festius de la Fira i festes de l’Ascensió d’enguany, la Passada, que aquest any estarà dedicada especialment al granollerí Gregori Resina, important activista teatral que ens va deixar ara fa 35 anys. A la roda de premsa que inicialment s’havia de fer a la placeta del carrer de Corró, davant la Sala Tarafa i finalment s’ha fet a la Sala de Plens de l’Ajuntament hi han assistit l’alcalde Josep Mayoral, la regidora de cultura, Mireia López; Josep Ma Farnés, amic personal de Gregori Resina i fundador amb el del TAC, teatre de l’Associació Cultural i Paco Cruz, l’ànima de les passades actuals de l’Ascensió i membre actiu d’altres molts actes culturals que es fan a la ciutat.
La regidora de cultura va presentar el programa, tot fent esmena d’horaris i els grups que, mitjançant tot tipus d’enginys coinvertiran dissabte de la setmana que ve, dia 27, els carrers i places del centre històric de la ciutat en un gran escenari on trobar-se artistes i el públic que els vagi a veure. Segons Paco Cruz «es pot considerar una versió contemporània dels entremesos que van sorgir al llarg de l’Edat Mitjana».
Des de les 11 del matí fins a les 6 de la tarda a diferents places del Centre hi haurà l’exposició dels diferents grups d’animació, quina ubicació es detalla quan fem més endavant la descripció de cada grup. A partir de les sis de la tarda s’efectuaran vuit recorreguts diferents amb espectacles itinerants diferents pels carrers del nucli antic, fins a la plaça de Perpinyà i a continuació, una hora després, començarà el recorregut de la desfilada fins a la plaça de la Corona.
Homenatge a Gregori Resina, fundador del TAC
Josep Ma Farnés va fer una petita semblança de Gregori Resina, a qui es ret homenatge en el 35 aniversari de la seva mort, tot destacant la importància que va tenir per la recuperació del teatre a Granollers. Un cop acabada la guerra civil, només havien existit associacions com la Falange i l’Església. Va ser quan Resina va entrar a formar part del Casino i després a la junta de l’Associació Cultural i es van plantejar no només portar gent de fora per fer representacions, sinó fer teatre nosaltres mateixos i així es va crear un grup de gent jove d’on sorgiria el TAC i aviat es crearia el Primer Premi de Teatre. Aquell primer any, recordava Farnés, ell, juntament amb en Gregori i l’August Sastre, vàrem acabar malalts. Ho féiem tot, des de la publicitat fins a posar cadires, etc. Els grups de teatre que venien a Granollers els acollien a casa dels mateixos membres del TAC i va ser molt important l’ajut del crític Xabier Fàbregas, que llavor escrivia a Serra d’Or i a El Correo Catalán. Un fet també destacable és que varen proposar que les obres que es representessin fossin en la seva llengua original, català, castellà, gallec. Fins i tit van venir companyies dels Estats Units i del Japó. Granollers en aquella època es relacionava més amb el teatre independent, mentre que a Barcelona predominava el teatre més comercial. La labor cultural que va portar a terme el TAC no només va consistir en representar obres de teatre, ja que s’hi afegien conferències, tallers, exposicions, debats… I per acabar en Farners va citar un fet que enterbolir tota aquella activitat. Va ser la denúncia per part d’un secretari municipal contra la companyia Els Joglars per l’estrena a Granollers de l’obra La Torna. Casualment aquell secretari havia format part del judici polític que havia donat peu a aquella obra.
VUIT COMPANYIES DIFERENTS, A VUIS ESPAIS DE LA CIUTAT
En Paco Cruz ha presentat a continuació les vuit companyies que es reuniran dissabte a la ciutat. Ha destacat que la passada és senzillament una mostra, no un festival de teatre, de tal manera com l’any passat es va fer amb les diferents companyies de titelles. Això no és nou, ja que allà pels anys 70 del segle passat molts grups, recordem els Comediants desfilant amb el seu vaixell per la carretera, ja es van basar en el folklore. Aquesta feina no és fàcil, deia Cruz, car perquè puguin venir aquests grups necessiten poder comptar amb la col·laboració de les diferents entitats de cultura tradicional de la ciutat.
Els diferents grups que participaran en la passada d’enguany seran els següents, amb l’explicació de cadascun facilitada per la mateixa organització:
El Colom i en Gregori
S’estaran tot el dia a la plaça de la Porxada, per a després a la tarda fer el seu itinerari cap a la plaça de la Corona.
El Colom va ser dissenyat i construït per Joan Josep Guillen a instància del TAC en homenatge a Gregori Resina el 1982. Va ser recuperat per la colla dels Blaus el 1988 per sortir a les festes de l’Ascensió en la presentació del ball de Giravoltes, dins dels actes de celebració del 20è aniversari dels gegants l’Esteve i la Plàcida. A la Festa Major, el Colom obre la cercavila del dia del pregó i rep els gegants convidats. Des de 1993 escenifica un ball propi amb música de Felip Andreu.
En Gregori és un capgròs, retrat de Gregori Resina. Va ser construït el 1982 per Lluís Traveria, de la companyia de Teatre Artristas de la Garriga, per participar amb el Colom en l’homenatge que se li va tributar aquell mateix any. La rèplica del capgròs va ser estrenada el 1995 durant el repte dels Blancs i els Blaus, al Parc Municipal Torras Villà.
La gran família. Del grup Fadunito, de Cervera, a la Plaça Maluquer
Fadunito és una companyia especialitzada en les arts de carrer per a tots els públics. Es va crear l’octubre del 2003. Es tracta d’un espectacle amb xanquers de gran èxit, es va estrenar el 2005 i va ser mereixedor del premi ARC atorgat per l’Associació de Representants de Catalunya, com a millor espectacle de teatre de carrer de l’any 2006.
Les Fotografiers. Cia La Tal. Companyia de Teatre Internacional de Rubí, a la plaça de la Caserna
Aquesta companyia inicia el seu treball professional l’any 1986 i ha passejat els seus espectacles per multitud de ciutats europees i espanyoles, i en festivals internacionals de gran prestigi. Les Fotografiers arriben, pedalejant el seu vehicle, disposats a regalar als assistents els seus autèntics i originals retrats de família.
Ossos del Pirineu. Tutati, de Cornellà del Llobregat, a la placeta de Sant Francesc
Tutatis, com a tal, va néixer l’any 2005, com a continuació de projectes anteriors. Dins del segell Tutatis hi podeu trobar la companyia Flic Flac, que als anys 80 va revolucionar el sector de l’animació. Aquest espectacle itinerant, que combina actors-manipuladors de titelles gegants, pren com a referent les festes de l’ós que se celebren al mes de febrer en diverses zones del Pirineu. Coincidint amb la fi de l’hivern i l’arribada de la primavera, la festa de l’ós simbolitza com l’ós surt de la hibernació i torna a fer estralls entre la població.
L’elefant. Per Xirriquiteula teatre, de Badalona, a la Pça. de l’Església
Xirriquiteula neix a Badalona l’any 1985. Des de la seva formació, la companyia ha seguit una reputada trajectòria en el terreny del teatre per a tots els públics. L’elefant, element protagonista de l’espectacle de carrer Nòmades(2000) segueix formant part del bestiari de la companyia. Va ser creat per una cavalcada de Reis de Barcelona i ha participat en altres cavalcades (entre les quals la de Madrid 2014) i actes rellevants internacionals com el Carnaval de Niça o el tancament d’any a Roma.
La mantis, al carrer Anselm Clavé i La formiga, a la pça. De Can Trullàs), a càrrec de Sarruga Produccions, de Badalona
Sarruga Produccions és una companyia nascuda l’any 1994. Una successió de màquines en moviment provoquen una explosió de sensacions que porta a l’espectador a viure intensament com si fos l’insecte més insignificant. Serà com el món al revés: la realitat queda invertida i un insecte serà 10 vegades més gran que un humà.
Els bous. Xarxa Teatre, de Vila-real, a la Pça. de la Porxada
Xarxa Teatre neix el 1983 a Vila-real, Castelló. Des d’aleshores ha experimentat un creixement continuat i s’ha convertit en una de les companyies de teatre de carrer de gran format més personals del món. La cultura popular valenciana i mediterrània conforma el nucli temàtic principal dels muntatges. La companyia ha sabut submergir-se en les tradicions, portar-les fins als nostres dies i fer-les universals.
Banda. Agrupació Musical del Maresme
Aquesta banda està formada per més d’una quarantena de músics amateurs i professionals. Des de la seva fundació, l’any 1984, l’Agrupació posa la banda sonora a molts dels actes festius de Mataró i la comarca, amb una especial participació durant la Festa Major de les Santes. La Banda és una entitat sense ànim de lucre que ofereix tant concerts com cercaviles. Acompanyarà musicalment els Bous de la companyia de Vila-real Xarxa Teatre.
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: “El gran desfile del fuego”
El 1957, seguint l’esquema de l’any anterior es van fer dues passades, la de dijous, protagonitzada pel bestiar i la de divendres, de caràcter més lúdic, que va integrar el que es va anomenar «El gran desfile del fuego». Va comptar amb la participació de la majoria de grups de foc existents aleshores al país, alguns dels quals era impensable veure’ls fora del seu context com la Guita, les Maces i els Plens de la Patum de Berga. D’un acte tan singular i irrepetible aquest any es compleixen 60 anys, per la qual cosa el Centre de Cultura Popular i Tradicional La Troca i l’associació de cultura popular l’Olla dels Pobres amb el suport de l’Ajuntament organitzen una exposició fotogràfica amb imatges inèdites d’aquell esdeveniment que es podrà veure, primer a la Porxada, el dissabte, dia de La Passada, i després a La Troca fins al 17 de juny.
La presentació del programa l’ha tancat l’alcalde, Josep Mayoral, destacant en primer lloc que la ciutat mai no agrairà prou la feina feta per en Gregori Resina, qui ja compta amb el su nom a un carrer, precisament al costat del teatre auditori. El Cicle de teatre va ser u referent a Catalunya i obres de grups importants com els Joglars o els Comediants s’estrenaven aquí. «Tota una generació va aprendre a estimar el teatre gràcies a Gregori Resina». En quan a les desfilades d’ara va destacar la feina feta per u home present a la taula de la roda de premsa tot dient que «l’intel·lectual de la passada es diu Paco Cruz» i que la seva feina ha permès unir a Granollers amb moltes d’altres ciutats i pobles. I ha acabat la seva intervenció assenyalant dels carrers de Granollers, una ciutat que ha anat guanyant espais escènics, desitjant veure dissabte de la setmana que ve les cares dels nens i nenes i la il·lusió amb què dels conciutadants gaudeixen dels carrers i de la passada.
Josep MAS
