Sostenella y no enmendalla El 24 de març de 1485, a Llerona, un dels llocs on ara l’ajuntament de Les Franqueses ha col·locat uns dels polèmics semàfors foto-vermell, els pagesos de remença (pagesos subjectes als mals usos dels senyors feudals) van perdre una batalla contra l’exercit que comandava el Comte de Cardona. Tot i això, van acabar guanyant la guerra malgrat les dures condicions que els va imposar el rei, Ferran II, altrament dit “el Catòlic”, que a la sentència de Guadalupe (Extremadura) va abolir els drets feudals, però també va imposar penes de mort als caps de la rebel•lió dels pagesos (que aquests varen acceptar!) La ignorància de la història diuen que porta a repetir els fets i això sembla que està passant 532 anys després a Les Franqueses, on aquests semàfors foto-vermell, han aconseguit la rebel•lió dels ciutadans contra els abusos de poder que, avui com ahir, volen imposar els seus governants. Després de 4 sentències en contra, no vuit com ha dit algú, i amb alguns petits trumfos al nostre favor , la PAM ha aconseguit la seva primera victòria als tribunals i la titular del jutjat núm. 4 del Contenciós-Administratiu de Barcelona ha valorat negativament el fet que el foto-vermell no estigui sotmès a cap control de l’administració i ha emès una sentència a favor de les nostres pretensions. L’ajuntament diu que aquests aparells no fan cap mesurament i, en conseqüència, no han de passar cap tipus de control metrològic, quan el cert és que no hi ha normativa al respecte, com reconeixia el Síndic de Greuges, per la qual cosa tot el referent a aquests aparells no passa de ser meres opinions. A uns els pot semblar que funcionen bé i a altres que no ho fan, però com que no hi ha una “pedra de toc” (és a dir… no hi ha normativa!) amb la qual dilucidar la qüestió, la jutgessa entén que ha de prevaldre la presumpció d’ innocència, ja que les proves de càrrec que presenta l’ajuntament, basades en el foto-vermell, no tenen suficient valor probatori en no haver passat aquests aparells cap control oficial, com sí que ho passen els radars, que sí que estan sotmesos a una regulació específica i per tant tenen valor de prova. Tenim llavors la paradoxa que el mateix argument, basat en la manca de regulació, que utilitza l’ajuntament es torna en contra seu. I això és molt important, ja que tot i que aquesta multa es refereix al semàfor de Llerona, l’argument que utilitza la jutgessa de la manca de regulació en aquests aparells, és aplicable a tots els altres semàfors. I el mateix passa amb el fet de que l’agent no veu personalment com es comet la infracció doncs, en no ser present en el lloc dels fets, no veu el que ha passat i no pot valorar suficientment les causes que porten a que el conductor hagi passat el semàfor en vermell. Aquest és un episodi més que ens anima a seguir endavant en la reclamació dels nostres drets doncs, com hem dit alguna vegada, res que serveixi per a sancionar pot estar exempt de control sobre el seu bon funcionament. Qui pretengui alguna altra cosa el que fa és abusar de la seva posició de força per a altres finalitats, però no pot dir que ho fa buscant el benestar dels seus conciutadans. Un sistema foto-vermell sense cap control sempre serà sospitós de ser un instrument recaptatori a favor de qui ho imposa, i això tot bon governant ho ha d’entendre i ha de rectificar. Allò del “sostenella i no enmendalla”, servia a l’època medieval, però no a l’actualitat.
Dolors Amaro Fitó
Presidenta de la PAM
